Literatura

El periodista i escriptor Pep Tuldrà s'endinsa en els records personals per presentar-nos a La Ciutat Lleida la seva primera novel·la "Trets al Pirineu" (Salòria), una història que ens trasllada al Pirineu, al Pallars de principis dels anys 80, en plena època del servei militar. En un escenari aparentment tranquil, hi construeix una trama de misteri, d'ombres i de personatges que es mouen entre secrets, jerarquies militars però també amb un gran sentiment d'amistat.

Tengo un poco de ansiedad.

Muchos libros, poca paz.

Ya sé, nadie tiene tiempo aquí.

Cuanta gente en el vagón.

Qué trajín y estrés, copón.

Ya sé, saco un cuento de Zadie Smith.

Quiero leer, olvidar el mundo ruin

Sólo leer, Gabo, Handke, Woolf, Camus,

Philip Roth, Lucía Berlín.

Cinco líneas y a dormir,

Alice Munro, Stephen King,

ya sé, no te acuerdas de lo de ayer.

Han Kang, Coetzee, Orhan Pamuk.

Te has dormido, pierdes tú.

Ya sé, todos están KO aquí.

Quiero leer, olvidar el mundo ruin.

Sólo leer, Harold Pinter, JK Rowling,

Houellebecq, Alas Clarín.

Quiero leer, detener el tiempo al fin.

Sólo leer, sobredosis de Azorín,

John Dos Passos, Pizarnik.

La memòria com a relat viu, canviant i inevitablement literari. Això és el que trobem en la lectura de "Sota la pell, un arbre" (Eclecta), la novel·la amb què el poeta i assagista Pere Pena construeix una història que parteix d’una experiència íntima per acabar connectant amb la memòria col·lectiva. A través d’anys de recerca, testimonis i records personals i familiars, l’autor dona forma a un mosaic de veus que travessen generacions i territoris, entre el Baix Segrià i França, per reflexionar sobre identitat, absències i el pes del passat. En parlem a La Ciutat Lleida amb Pere Pena, que en aquesta novel·la reivindica la literatura com una eina per reconstruir, entendre i, fins i tot, fer justícia poètica a allò que sovint ha quedat en silenci.