L'escriptora Vivi Alfonsín ha passat per 'La Brúixola' per presentar "Ningún otro infierno te espera", una novel·la ambientada a la Granada de 1982. A través de la història d'Enrique i Farid, l'autora mostra com les ferides del franquisme continuaven presents anys després de la mort del dictador. Segons Alfonsín, la repressió va deixar una empremta profunda en moltes persones: “La por el condemna a la soledat i a reproduir en si mateix tota la repressió”, explica sobre el protagonista. La novel·la també posa el focus en el racisme i el colonialisme presents en les relacions personals. En aquest sentit, l'autora defensa que “el sexe i el desig també estan travessats per les jerarquies del colonialisme i del racisme” i alerta que moltes d'aquestes dinàmiques continuen vigents avui dia.
Una mirada crítica al present
Durant l'entrevista, Alfonsín reivindica la importància de preservar la memòria històrica per evitar repetir errors. “La desmemòria històrica és un problema molt gran”, afirma, abans d'afegir que “una nació sense memòria també està condemnada a repetir la mateixa línia d'errors”. L'autora, que ha viscut entre Cuba, Barcelona i Londres, reconeix que l'experiència migratòria ha marcat bona part de la seva obra. “Des del moment que te'n vas de casa, ja cap casa és del tot casa”, reflexiona.
Alfonsín també reivindica el paper transformador de la literatura de ficció. “És molt perillosa en el bon sentit de la paraula”, assegura, i admet que un dels seus objectius és incomodar el lector perquè es qüestioni les seves pròpies conviccions: “M'interessa incomodar-me a mi mateixa durant l'escriptura i incomodar també qui es troba el llibre”.
