L’envelliment de la població és un dels grans reptes de la societat actual, però també una oportunitat per transformar l’economia i donar resposta a les noves necessitats de les persones. És el que es coneix com a Silver Economy o economia de l’envelliment, un sector que a Catalunya ja supera el miler d’empreses i genera un volum de negoci de 13.300 milions d’euros.
Un sector en creixement
La tercera edició del WeMind International Forum, que se celebra a la Fira de Barcelona Gran Via, analitza el paper del benestar de les persones grans i la salut mental en les ciutats del futur.
Antoni Grau, vicepresident de Women Cluster, explica que la Silver Economy engloba “tot el sector econòmic al voltant del que significa fer-se gran”. Segons Grau, l’envelliment ja no es relaciona únicament amb la dependència o l’assistència sanitària, sinó també amb noves necessitats d’habitatge, tecnologia i serveis.
Durant els últims quatre anys, les empreses vinculades a aquest àmbit han crescut un 47%, mentre que la seva facturació ho ha fet un 36%. Actualment, el sector representa ja el 4% del PIB de Catalunya.
La tecnologia, al servei de l’autonomia
L’informe presentat durant el fòrum destaca la necessitat de reforçar la col·laboració entre les administracions, les empreses, les universitats i els centres de coneixement per afrontar el repte d’una societat cada cop més longeva.
En aquest context, la digitalització i la intel·ligència artificial poden contribuir a millorar l’autonomia de les persones grans, especialment en àmbits com les cures a domicili. “La digitalització vol dir autonomia, vol dir capacitat de fer coses sense la necessitat, per exemple, de desplaçar-se”, assenyala Grau.
Superar els estereotips sobre la vellesa
El vicepresident de Women Cluster també alerta que encara persisteixen molts estereotips sobre les persones grans, sovint associades a la dependència i a una vida poc autònoma.
Grau defensa que moltes persones de més de 65 anys continuen sent consumidores, participatives i plenament capaces de prendre decisions. Per això, considera que les polítiques i els serveis adreçats a aquest col·lectiu s’han de dissenyar comptant amb la seva participació directa.
“No hem de ser un grup d’experts que repensem com és la cura de les persones grans, sinó que aquesta autonomia ha de partir precisament d’aquest grup d’edat”, conclou.
