Catalunya

Esports

Informació de servei

Especialitzats / Gente viajera / En bones mans / Lideratges

Nits de Ràdio

Ciutat solidària

Els nostres programes, a la carta

Lo último

EN BONES MANS, AMB CARLES AGUILAR

Una associació de soques probiòtiques mostra una millora de la immunitat i una disminució de la velocitat d'envelliment

Els pacients inclosos a l'estudi van rejovenir en una mitjana de 10 anys l'edat biològica després de la presa dels probiòtics. La intervenció va tenir més impacte en les dones que en els homes participants a l'estudi. El consum d'una barreja de probiòtics millora la immunitat i alenteix la velocitat de l'envelliment, és a dir, l'edat biològica, amb una mitjana de rejoveniment de 10 anys, segons les conclusions d'un estudi presentat recentment per la Societat Espanyola de Microbiota Probiòtics i Prebiòtics (SEMiPyP). Els resultats obtinguts en aquest estudi pilot són nous i espectaculars. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mònica De la Fuente, Catedràtica de Fisiologia, creadora del grup de Recerca 'Envelliment, Neuroimmunologia i Nutrició' de la Universitat Complutense de Madrid i vocal de la Junta Directiva de la SEMiPyP.

EL PROGRAMA DE SALUT, EDUCACIÓ SANITÀRIA I QUALITAT DE VIDA D’ONDA CERO CATALUNYA

En Bones Mans 28/4/2024

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Un son de qualitat està realment a l’abast de tots?, Perquè és important? Dormir malament pot perjudicar el rendiment intel·lectual, acadèmic i laboral, i afectar la nostra creativitat i memòria. Si la manca de son es cronifica, augmenta el risc de deteriorament cognitiu i demència. El son és essencial per a la salut, però persisteixen diferències mesurables en la salut del son entre la població que reforcen les desigualtats en salut. Parlem amb la Dra. Carme Monasterio, Presidenta de la Societat Catalana de Pneumologia i Cap de la Unitat Multidisciplinar del son del Hospital de Bellvitge.

El terme crisi hipertensiva fa referència a l'elevació presumiblement aguda i greu de la pressió arterial (PA). Clàssicament, les crisis hipertensives es divideixen en urgències i emergències hipertensives. Les urgències hipertensives es defineixen com a situacions delevació aguda i greu de la PA sense lesió aguda dòrgan diana. Les emergències hipertensives, per contra, són situacions d'elevació aguda de la PA acompanyada d'aparició o agreujament de lesió d'òrgan diana. Mentre que les urgències hipertensives no suposen un risc vital per al pacient, les emergències hipertensives sí que poden suposar un reg per a la vida a curt termini. Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

El Campus Clínic celebra la 1a edició del Clínic Obert per promoure hàbits saludables i fer prevenció de la salut. Aquest esdeveniment se celebrarà el proper 11 de maig i es desenvoluparan més de 100 activitats. Un esdeveniment que ocuparà més de 15.000 metres quadrats al carrer i on es desenvoluparan més de 100 activitats que es distribuiran en 4 escenaris, 5 sales de conferències amb 18 xerrades, 15 visites en espais interiors i més de 60 carpes amb tallers i punts informatius. L'objectiu és connectar amb la ciutadania fent prevenció de la salut i fomentant hàbits de vida saludable. Aquest esdeveniment ha estat concebut, d’una banda, com una jornada de portes obertes per oferir la ciutadania l’oportunitat de conèixer i descobrir el Campus Clínic. I d’una altra, com una possibilitat per al Campus Clínic de sortir al carrer i connectar amb la ciutadania, mostrant tot el que fa des de la vessant del coneixement, la recerca, la docència, la promoció i la prevenció de la salut. Parlem amb Daniel Lorente, Cap del projecte "Clínic Obert".

Abans de fer un viatge sempre cal visitar el metge per saber si estem bé, sobretot si patim algun tipus de malaltia crònica i necessitem una medicació específica. A banda d’aquest gest, cal tenir clar que hi ha destins que fan necessari vacunar-se i que no ho podem fer d’un dia per l’altre. Al temps que cal esperar perquè la vacuna sigui efectiva, cal afegir el temps d’espera perquè ens donin hora en un centre sanitari que faci aquest servei. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

En diverses ocasions hem parlat sobre un tema recurrent, les urgències als hospitals i centre de primària a Catalunya avui volem retrobar-lo tot fent un breu balanç de la seva situació. Moltes coses han canviat desprès de la pandèmia, entre elles la necessitat de tenir més professionals sanitaris, més recursos i millor atenció per a les persones grans. L’espera prolongada a les urgències pot tenir diverses conseqüències negatives tant per als pacients com per als serveis de salut en general, destacant la importància de millorar l’eficiència i l‘accessibilitat dels serveis d’urgències. Carles Aguilar parla amb la Carme Sabater, Presidenta de la CUS – Salut + Consum + Alimentació.

Una associació de soques probiòtiques mostra una millora de la immunitat i una disminució de la velocitat d'envelliment. Els pacients inclosos a l'estudi van rejovenir en una mitjana de 10 anys l'edat biològica després de la presa dels probiòtics. La intervenció va tenir més impacte en les dones que en els homes participants a l'estudi. El consum d'una barreja de probiòtics millora la immunitat i alenteix la velocitat de l'envelliment, és a dir, l'edat biològica, amb una mitjana de rejoveniment de 10 anys, segons les conclusions d'un estudi presentat recentment per la Societat Espanyola de Microbiota Probiòtics i Prebiòtics (SEMiPyP). Els resultats obtinguts en aquest estudi pilot són nous i espectaculars. Són més de 40 anys estudiant l'envelliment. Un procés que comença a l'ésser humà als 20 anys. Dins aquest marc, està comprovat que, encara que tots envellim, no tots ho fem a la mateixa velocitat. El final de l'envelliment és la mort; per això, els que envelleixen molt de pressa abans arriben a tenir una patologia ia morir. Aquesta velocitat d'envelliment no és donada per l'edat cronològica. Hi ha persones de 30 anys que envelleixen com si en tinguessin 60 ia l'inrevés. Aquesta heterogeneïtat en envellir és allò que va fer crear el concepte d'edat biològica (EB). L'EB et diu com una persona envelleix i quina és la seva esperança de vida. És difícil de mesurar. Carles Aguilar entrevista la Dra. Mònica De la Fuente, Catedràtica de Fisiologia, creadora del grup de Recerca 'Envelliment, Neuroimmunologia i Nutrició' de la Universitat Complutense de Madrid i vocal de la Junta Directiva de la SEMiPyP.

LA BRÚIXOLA, AMB GABRIEL FIGUEREDO

La Brúixola 26/04/24

Recupera el programa sencer de 'La Brúixola' amb Gabriel Figueredo