comunicació

Els periodistes i assessors en comunicació Alberto Gómez i Agustín Rodríguez debaten avui al voltant de les capacitats comunicatives i de lideratge dels homes i de les dones

Avui a La Brúixola analitzem amb l’expert en comunicació política, Xavier Tomàs, la gestió comunicativa del cas Koldo per part del Govern central i el PSOE.

El professor d'Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Ferran Lalueza, analitza a 'La brúixola' com s'ha de gestionar la comunicació en situacions de crisi com l'esfondrament de l'edifici de Badalona o l'incendi del bloc de pisos a València.

Cada quinze dies, els periodistes i assessors en comunicació Alberto Gómez i Agustí Rodríguez debaten sobre comunicació política. Avui, ens preguntem si una entrega de premis és un moment idoni per fer reivindicacions socials.

El consultor independent de comunicació política i xarxes socials, Xavier Tomàs, analitza a 'La Brúixola' les diverses maneres que tenen els polítics d'afrontar públicament els problemes de salut.

Analitzem amb el professor de la UOC Lluís Pastor l'impacte dels canvis del govern català en la seva comunicació.

Cada dilluns, analitzem un aspecte de la comunicació política. Avui, cara i creu dels periodistes i assessors Agustí Rodríguez i Alberto Gómez.

El consultor independent de comunicació política i xarxes socials Xavier Tomàs atén La Brúixola per analitzar les trobades que han mantingut els partits socialista i popular durant aquest cap de setmana.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Un estudi realitzat a l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, suggereix que certs microARNs (miARNs) poden ser útils per a com a biomarcadors no invasius per al diagnòstic precoç de les metàstasis ganglionars en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. La investigació es va centrar en pacients amb càncer de mama en una etapa primerenca amb receptors d'estrogen positius (ER-positius). Els miARNs són petites molècules d'ARN que tenen un paper crucial en la regulació de l'expressió gènica i han estat relacionats amb diferents etapes del procés metastàtic. Un aspecte particularment intrigant dels miARNs és la seva estabilitat a la sang perifèrica, cosa que els converteix en candidats ideals per ser biomarcadors utilitzant tècniques no invasives com una mostra de sang. Carles Aguilar entrevista al Dr. Agustí Barnadas, Director del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i Cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica a l'Institut de Recerca Biomèdica del mateix Hospital.

Coincidint amb el Dia Europeu del Cuidador, la companyia líder de ciència i tecnologia Merck ha anunciat una col·laboració amb la Iniciativa Global sobre l'Envelliment (GIA, per les sigles en anglès) de les Nacions Unides per oferir un programa formatiu que proporciona coneixements i habilitats clau destinat als cuidadors no professionals (persones que s'ocupen de la cura i l'atenció d'un familiar o amic a qui brinda assistència sense remuneració). La formació, que consta de cinc mòduls, ofereix instrucció professional i orientació sobre temes com ara l'ús d'equips mèdics, la creació d'entorns segurs i la superació de les barreres de comunicació, entre d'altres. A Espanya hi ha aproximadament 2,3 milions de persones dependents, majoritàriament ateses per cuidadors no professionals que anteposen les necessitats dels que tenen cura de les seves pròpies. Ens ho explica Alba Ruiz, Directora de comunicació de Merck a Espanya.

El terme trombosi es refereix a la presència de coàguls de sang els quals poden formar-se i romandre detinguts en un lloc de la circulació com pot ser una vena o una artèria. L'embòlia es produeix quan el coàgul (trombo) es mobilitza i circula a la sang cap a altres llocs de l'organisme. Ens ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

7 de cada 10 metges espanyols creuen que la seva pràctica clínica és més segura si utilitzen eines digitals com a suport. Així es desprèn dels resultats del Baròmetre sobre l'actualització científica realitzat per PulseLife en col·laboració amb la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i l'Institut #SaludsinBulos. Aquesta enquesta, a la qual han respost metges de família i especialistes, ha intentat esbrinar com actualitzen els seus coneixements els metges actualment, on busquen informació i quines fonts consideren més fiables. Parlem amb Camila Rojas, Manager per a Espanya de PULSE LIFE.

Només 1 de cada 8 catalans considera el colesterol LDL elevat com a responsable directe de la malaltia cardiovascular, malgrat que aquest factor de risc estigui al darrere del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus1 a Espanya. Així, quan han d'enumerar per ordre d'importància els factors de risc cardiovascular, els catalans situen la hipertensió arterial, l'obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme per davant del colesterol LDL elevat. Potser és aquesta percepció la que porti a tres de cada deu catalans a no realitzar-se mai una analítica per a conèixer els seus nivells de colesterol. Encara que el colesterol, en particular el colesterol LDL, sigui un factor de risc cardiovascular d'una transcendència clau en el desenvolupament i progressió d'aquestes malalties, té un caràcter sigil·lós, ja que uns nivells elevats de colesterol no generaran símptomes, com la hipertensió, ni seran fàcilment visibles com el tabaquisme. Carles Aguilar entrevista al Dr. Miquel Balcells, Director Mèdic d’Amgen Iberia.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El repte de la inclusió de la Farmacogenètica al Sistema Nacional de Salut. El passat 23 de juny, el Ple del Consell Interterritorial, en què es reuneixen els representants de les 17 comunitats autònomes, va acordar actualitzar i ampliar les proves genètiques incloses a la cartera comuna de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, amb la finalitat de garantir als pacients un accés més equitatiu i homogeni a aquestes. Aquest tipus de proves constitueixen un element essencial per al diagnòstic i el pronòstic de malalties d'alt impacte sanitari com són les malalties rares i les malalties oncològiques, així com per a la selecció i el seguiment de tractaments farmacològics òptims, que redunden en una major seguretat i eficiència per als pacients. Parlem amb la Dra. Mercè Brunet, Cap de Secció de Farmacologia i Toxicologia del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona.

A Espanya, l'edat mitjana actual en què les dones s'enfronten al primer part són els 32 anys. Al límit de l’edat en què els especialistes recomanen tenir el primer fill, que seria abans dels 33, encara que hi ha qui assenyala que aquest marge es pot estirar fins als 35 anys. El perquè d'aquesta recomanació? Perquè a partir d´aquesta edat la reserva ovàrica comença a baixar considerablement i amb això les probabilitats d´embaràs. Així doncs, la demanda de fecundació in vitro amb òvuls donats s'ha incrementat de manera exponencial en els darrers anys i es necessiten un bon nombre de dones joves disposades a tenir un acte de generositat envers altres dones. Què implica ser mare a partir dels 40? Ens els explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic del programa.

La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una malaltia rara que afecta entre 8.000 i 12.000 persones a Espanya i, com que és progressiva, pot empitjorar els símptomes respiratoris i reduir la funció pulmonar amb el pas del temps, presentant una esperança de vida de 2 a 5 anys des del diagnòstic sense tractament. Davant la gravetat de la patologia i la necessitat de visibilitzar els símptomes per a una detecció precoç, està en marxa la campanya “Dóna veu a la fibrosi pulmonar. Tu portes la batuta” amb la voluntat de contribuir a un major reconeixement de la fibrosi pulmonar a la FPI i altres malalties associades. En pacients amb fibrosi pulmonar, fins i tot els canvis d'hàbits més insignificants poden ajudar a millorar la sensació de benestar general. Mantenir una dieta sana i equilibrada, practicar exercici i deixar de fumar són alguns dels consells que els pacients amb aquesta afecció poden integrar al seu dia a dia, però, més enllà dels aspectes físics, tenir cura de la salut mental és igual d'important . Carles Aguilar Entrevista a la Dra. Eva Balcells, Pneumòloga i Coordinadora de la Unitat de Fibrosi de l'Hospital del Mar de Barcelona.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Només un de cada vuit catalans percep el colesterol LDL elevat com un factor de risc determinant de malaltia cardiovascular. La percepció de la població catalana contrasta amb el fet que el colesterol LDL elevat sigui el responsable directe del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus que es produeixen a Espanya. Aquests resultats es desprenen d’una enquesta realitzada per la biotecnològica Amgen, en col·laboració amb Cardioalianza, per a conèixer la percepció del risc cardiovascular entre la població. Només un de cada vuit catalans considera el colesterol LDL elevat com a responsable directe de la malaltia cardiovascular, malgrat que aquest factor de risc estigui al darrere del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus 1 a Espanya. Així, quan han d’enumerar per ordre d’importància els factors de risc cardiovascular, els catalans situen la hipertensió arterial, l'obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme per davant del colesterol LDL elevat. Potser és aquesta percepció la que porti a tres de cada deu catalans a no realitzar-se mai una analítica per a conèixer els seus nivells de colesterol. Carles Aguilar parla amb el Director Mèdic de Amgen, Miquel Balcells.