La recerca contra el càncer té també accent català. Carlota Pagès-Geli (Banyoles, 1994), treballa en un laboratori vinculat a la Universitat de Harvard, a Boston, on ha liderat —juntament amb l'investigador brasiler Juliano Ribeiro— un estudi que busca aprofitar les defenses del propi organisme per combatre els tumors.
🦠 Què són els macròfags?
La recerca se centra en els macròfags, unes cèl·lules del sistema immunitari que tenen la capacitat d'identificar i "menjar-se" virus, bacteris i altres elements perjudicials per al cos. Aquestes cèl·lules també poden actuar contra el càncer, però tenen una característica que les fa especialment complexes: "són molt plàstiques i poden adoptar comportaments diferents en funció de l'entorn que les envolta", diu Carlota Pagés-Geli en conversa amb La Ciutat. A més, explica que "poden ser antitumorals i, alhora, protumorals". Dins d'un tumor, algunes substàncies poden fer que els macròfags acabin afavorint el creixement de les cèl·lules canceroses. L'objectiu de l'equip de la investigadora catalana és aconseguir activar-los de manera específica perquè tornin a actuar com a aliats de l'organisme.
🧫 Anticossos per dirigir l'atac contra el turmor
La novetat de la recerca són unes combinacions d’anticossos i noves dianes terapèutiques. Al laboratori, l'equip prova entre 300 i 400 anticossos diferents per identificar quins s'uneixen millor a les cèl·lules tumorals i quins són capaços d'activar amb més eficàcia els macròfags. Una de les principals aportacions de l'estudi és que els anticossos poden reconèixer dues característiques diferents de les cèl·lules tumorals. Aquesta doble identificació permet dirigir millor el tractament i reduir la possibilitat que afecti cèl·lules sanes. Quan un anticòs només detecta una proteïna, es pot unir també a altres cèl·lules de l'organisme. En alguns casos, això pot provocar efectes secundaris, com ara anèmia, si els macròfags ataquen els glòbuls vermells. En canvi, la identificació simultània de dues proteïnes fa que l'anticòs tingui molta més afinitat pel tumor que no pas per les cèl·lules sanes. "És com si dirigíssim la teràpia perquè vagi només al tumor", resumeix la investigadora.
🔬 Resultats prometedors en linfomes
Fins ara, aquesta tècnica s’ha aplicat especialment en models de limfoma sistèmic i de limfoma cerebral. Els resultats obtinguts en models animals són positius, tot i que Pagès-Geli insisteix que la recerca encara es troba en una fase inicial. El seu equip també està estudiant l'aplicació d'aquesta mateixa estratègia en altres tipus de càncer, com ara els tumors de pulmó, mama, pàncrees i còlon. La investigadora explica que ja han identificat noves dianes terapèutiques que estan donant resultats esperançadors en diferents models animals. El pas següent és aconseguir el finançament necessari per iniciar els assajos clínics en humans. Abans d'arribar als hospitals, però, cal superar diverses fases per comprovar que el tractament és segur, que no és tòxic i que ofereix beneficis reals als pacients. Aquest procés pot allargar-se durant anys.
