Hi ha pèrdues que canvien la vida per sempre. La mort d’un fill és, sens dubte, la pitjor de les ferides. Aquella que mai no acaba de tancar del tot. I, malgrat la profunditat d'aquest dolor, sovint continua sent un tema incòmode, envoltat de silencis i de dificultats per trobar les paraules adequades. No és falta d'empatia en molts casos, és incapacitat de gestió d'aquest tipus de mort, asseguren els experts. En qualsevol cas, En Bones Mans obre una porta a aquesta realitat amb un reportatge que ens convida a parlar de la mort, del dol i de la necessitat de recordar. Una història que ens apropa al memorial impulsat per una mare a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona per retre homenatge als infants que hi han mort i acompanyar les famílies que conviuen amb la seva absència.
Una iniciativa que vol fer visibles tots els infants
Després de la mort del seu fill, l'Eva va començar a relacionar-se amb altres mares i famílies que havien viscut experiències semblants. En aquelles converses va reconèixer una realitat compartida: per als pares i les mares, els seus fills continuen presents, però, amb el pas del temps, sovint es fa difícil parlar-ne o trobar un entorn social que els reconegui. "El que volem nosaltres, els pares, és que ells també siguin visibles i que tinguin la seva importància, la seva vida", explica l’Eva. Amb aquesta convicció, va traslladar a Vall d'Hebron la idea de crear un espai de record per a Caleb i per a tots els infants que han mort a l'hospital. Una iniciativa nascuda del dolor personal, però que respon a una necessitat molt més àmplia: poder continuar estimant, recordant i parlant dels fills que ja no hi són físicament. La proposta va trobar l'acollida de la Carla Cusó, infermera especialitzada en l'acompanyament del dol i professional de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'hospital. Des d'aquest equip, la idea es va entendre com una manera de donar resposta a una demanda que moltes famílies expressen: que el seu dol sigui reconegut i que la societat no tingui por d'escoltar-les.
298 pedres, 298 noms i una espelma per a cada infant
El 15 de desembre passat, Vall d'Hebron va celebrar el primer memorial anual dedicat als infants que han mort al centre. La trobada va reunir famílies, cuidadors i professionals sanitaris en un acte carregat d'emoció, en què el silenci, la tristesa i l’amor van compartir protagonisme. Sobre un taulell, al peu de l'escenari de la sala d'actes del pavelló docent, s'hi van disposar 298 pedres, una per cada infant, cadascuna amb el seu nom. Al costat de cada pedra, les famílies van encendre una espelma per retre homenatge als seus fills i filles. Les pedres tenien un significat especial per a l'Eva. Quan Caleb era viu, mare i fill compartien estones pintant. Després de la seva mort, va continuar aquella activitat i va començar a pintar còdols que recollia durant les passejades per la platja amb la seva filla. També en va decorar alguns per col·locar-los al costat de l¡arbre que l'escola havia plantat en memòria de Caleb. D'aquell gest tan personal va sorgir la idea de crear pedres amb noms, dibuixos i espelmes per recordar tots els infants.
Un espai permanent per mantenir viva la memòria
El memorial de Vall d'Hebron vol anar més enllà de la trobada anual. La iniciativa preveu la creació d’un espai físic permanent al campus hospitalari, en una zona boscosa entre edificis, amb un banc i una escultura il·luminada integrada en l’entorn. Serà un espai obert a tothom, concebut perquè qualsevol família hi pugui trobar un lloc de recolliment, independentment de la seva cultura o les seves creences. Per a l'equip d'acompanyament del dol, impulsar aquests espais també forma part de la cura. Perquè el dol no desapareix necessàriament amb el pas del temps: es transforma, s'integra en la vida i necessita, sovint, llocs i moments on poder expressar-se.
