La mort d'una antiga moderadora de continguts vinculada a Meta ha tornat a posar el focus sobre les conseqüències psicològiques d'una feina que consisteix a revisar i eliminar de les xarxes socials imatges de violència extrema, abusos, tortures, assassinats o suïcidis. Es tracta del quart suïcidi conegut entre antics treballadors relacionats amb el centre de moderació de la Torre Glòries de Barcelona. El cas arriba mentre continuen oberts diversos procediments judicials contra Telus, empresa subcontractada per Meta, entre els quals destaca una demanda col·lectiva per danys i perjudicis impulsada per desenes d'antics moderadors.
Una sentència clau
La principal batalla legal es recolza en un precedent significatiu. El 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va concloure que els problemes de salut mental d'un moderador estaven relacionats amb la seva feina i havien de ser considerats accident laboral. La decisió va quedar ratificada aquest 2026 després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs presentat per Telus.
"Va calant allà dins"
L'advocat de Bastet Advocats, Robert Castro, assegura en declaracions a 'La Brúixola' que molts treballadors han desenvolupat trastorns greus després d'anys exposats al contingut més violent d'internet. "M'han vingut moderadors dient: 'Jo soc un tipus dur, em pensava que això no m'afectaria'. Però va calant, va calant allà dins." Segons Castro, els afectats denuncien que les mesures de suport psicològic no estaven adaptades al nivell de trauma que generava la feina. "Imagina't l'equip de psicòlegs experts i veteraníssims que haurien d'haver tingut els moderadors. I no ho tenien". L'advocat sosté que molts dels treballadors han acabat convivint amb seqüeles que encara avui condicionen la seva vida quotidiana.
Fins a 200 vídeos traumàtics al dia
La doctora en Psicologia i perita forense Marta Vizcaíno, que ha avaluat prop de 150 moderadors de Meta i TikTok, explica que la simptomatologia es repeteix en gran part dels casos. "El que estic veient és molta simptomatologia relacionada amb trastorns d'estrès posttraumàtic, ansietat i depressió." A més, també detecta insomni, migranyes, problemes digestius i un augment del consum de tòxics. Segons la psicòloga, molts moderadors arribaven a visualitzar centenars de continguts traumàtics cada jornada. "En un mateix dia podien veure uns 200 vídeos de situacions molt complicades: maltractaments, tortures o delictes de sang". Aquesta exposició constant, afirma, acaba generant un estat d'alerta permanent: "Van pel carrer hipervigilant, amb flashbacks i problemes de son. La simptomatologia és molt reactiva."
La desesperança com a seqüela
Més enllà dels diagnòstics clínics, els professionals alerten d'un impacte menys visible però profund: la pèrdua de confiança en la societat i en el futur. "Molts ens han transmès que, després de veure el més fosc de l'ésser humà, no volen tenir fills", explica Castro. Vizcaíno coincideix que entre molts moderadors apareix una sensació persistent de desesperació. "El que veig és molta desesperança en la humanitat. Creuen que no hi ha sortida." Mentre avancen els procediments judicials, el cas ha tornat a posar sobre la taula el cost psicològic que assumeixen les persones encarregades d'evitar que la resta d'usuaris vegin la part més extrema i violenta d'internet.
