salut mental

Com cada dilluns, el Robert Calvo ens parla sobre salut mental a 'La Brúixola'. Avui, ho fa a través del llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent', un llibre solidari elaborat per un grup de psicòlogues de la Fundació Althaia de Manresa.

A la secció que cada dilluns destinem a la salut mental, en Robert Calvo ens explica un avenç que afecta el tractament de la bipolaritat.

La pandèmia, les xarxes socials i elements estructurals, com ara les poques expectatives vitals, causen estralls en la salut mental dels adolescents d'arreu del món, també els catalans

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Salut digital, beneficis i contradiccions. Les noves tecnologies formin part de la nostra vida en diferents aspectes, per tant tampoc poden deixar de formar part de la nostra salut. La salut digital es refereix a l'ús de tecnologies de la informació i comunicació a l'àmbit de la salut pot oferir nombrosos beneficis, però també pot plantejar alguns inconvenients per als pacients. Parlem amb Carme Sabater, Presidenta de la CUS – Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat. Salut + Consum + Alimentació.

L'artrosi lumbar es produeix quan es lesiona o degenera el cartílag de les articulacions de la columna lumbar. Està formada per cinc vèrtebres que se situen a l'esquena, entre les costelles i la pelvis. La unió entre les vèrtebres contigües es realitza mitjançant diverses superfícies articulars cobertes per cartílag. Quan aquest cartílag es desgasta, es produeix l'artrosi lumbar. Els símptomes de l'artrosi lumbar són el dolor, la rigidesa i la limitació de la mobilitat. El símptoma més freqüent de l'artrosi lumbar és el mal de característiques mecàniques, és a dir, que apareix amb el moviment i la sobrecàrrega lumbar i millora amb el repòs. Generalment, el dolor es localitza a la pròpia columna lumbar però de vegades també pot produir dolor “irradiat”, és a dir, localitzat en zones properes com a la natge oa la cara posterior i lateral de la cuixa. L'artrosi lumbar també pot ser asimptomàtica, és a dir, no produeix cap símptoma i es diagnostica de manera fortuïta en fer radiografies lumbars per altres motius. El Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre, ens explica com es pot tractar l'artrosi amb les diferents eines de la medicina regenerativa.

La Fundació Alivia demana més inversió en la salut mental dels pacients oncològics. El càncer provoca un malestar emocional clínic fins a la meitat dels pacients i un 30% manifesta trastorns psicopatològics. L'afectació emocional més freqüent en supervivents és la por que torni el càncer. El 48% dels hospitals espanyols no disposa de personal propi que facin atenció psicològica en càncer. La Fundació Oncològica Alivia ha iniciat una recollida de firmes que té com a objectiu assolir l'augment de la inversió pública en salut mental per al tractament dels pacients amb càncer. Per a aquesta organització de pacients, hi ha la necessitat urgent de proporcionar atenció psicològica a malalts oncològics, ja que la prevalença de trastorns com l'ansietat i la depressió poden arribar a afectar la meitat dels pacients, segons una revisió d'estudis de la Fundació Alivia . Així, un estudi recent publicat a American Journal of Hospital Palliative Care que va analitzar 10 anys d'investigacions, va trobar que la desmoralització en pacients oncològics oscil·la entre el 13% i el 49%. Es tracta d'una “pèrdua de significat i propòsit a la vida, una sensació d'impotència sobre els esdeveniments de la vida i una sensació d'impotència”. Aquesta desmoralització té a veure amb la depressió, l'ansietat i la ideació suïcida. Carles Aguilar parla amb Asensio Rodríguez Director de la Fundació Alivia.

Sant Pau inicia el segon assaig clínic sobre els efectes a llarg termini de l’estimulació cerebral profunda (ECP) en pacients amb esquizofrènia ultraresistent al tractament. L’Hospital és líder mundial en ECP: fa 25 anys va començar a aplicar-la en Parkinson i actualment també l’aplica a depressió major i a la malaltia de Huntington. Amplia l’estudi publicat el 2020, el primer del món, intervenint 6 nous pacients i personalitzant encara més el tractament per optimitzar al màxim l’eficàcia de l’ECP. Amb aquest objectiu, s’implantaran dos elèctrodes que permetran estimular dues xarxes cerebrals cadascun en lloc d’una i fer un estudi més ampli de la resposta a l’ECP, amb una cirurgia molt poc agressiva, però extremadament complexa. Aquesta tècnica, emprada com a ús compassiu, podria ser una alternativa de tractament en el 20%-30% dels pacients que no responen a cap teràpia farmacològica La resistència a la teràpia antipsicòtica crea molt patiment a pacients i familiars i es tradueix en una pitjor salut general, més conductes de risc i una alta despesa sanitària. Sant Pau segueix liderant el tractament de l’esquizofrènia farmacoresistent amb estimulació cerebral profunda (ECP) al món. Carles Aguilar entrevista Lumi Corripio, Psiquiatre, del Grup de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l'Institut de Recerca Sant Pau i directora del Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic a més d'investigadora principal del projecte i Alexandra Roldán , psiquiatre i Coordinadora dels projectes de recerca en esquizofrènia del mateix hospital.

Parlar de salut mental està de moda. Les xarxes socials i els mitjans han impulsat des que comencés la pandèmia la transparència i visibilitat dels problemes de salut mental. I és que no és un problema menys, ja que segons un últim estudi fins a un 40% dels espanyols compta amb problemes de salut mental, i gairebé el 15% ha tingut idees o intents suïcides. A més, l'OMS també adverteix que els problemes i les malalties d'aquesta índole es convertirán en la primera causa de discapacitat mundial el 2030, i és que 1 de cada 4 persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Carles Aguilar entrevista Olga Albaladejo, Psicòloga, Psicooncòloga i psiconeuroimmunòloga.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Donem veu a una associació que agrupa persones amb una malaltia força desconeguda com és el mieloma múltiple. Les persones que pateixen aquesta malaltia a banda de patir diverses afeccions a la seva salut tenen també afegit un altre greuge que es coneix com l’oblit oncològic. Del mieloma múltiple, del que és, com afecta a les persones que el pateixen i de l’oblit oncològic parlem amb Santi Grau, pacient de mieloma i President de l'Associació de Pacients amb Mieloma Múltiple de Catalunya.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d’alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l’artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

La hipertensió arterial, definida com a pressió arterial sistòlica igual o superior a 140 mmHg o pressió arterial diastòlica igual o superior a 90 mmHg, és un dels factors de risc més importants per a les malalties cardiovasculars i la malaltia renal crònica. La pressió arterial és un tret multifacètic, afectat per la nutrició, el medi ambient i el comportament al llarg del curs de la vida, inclosa la nutrició i el creixement fetal i la infància, l'adipositat, els components específics de la dieta, especialment la ingesta de sodi i potassi, consum d'alcohol, tabaquisme i activitat física, contaminació de l'aire, plom, soroll, estrès psicosocial i ús de medicaments per baixar la pressió arterial. Carles Aguilar parla amb el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular, sobre els anomenats falsos tòpics sobre la hipertensió que molts pacients comenten a la consulta del metge.

Sabem que la Intel·ligència Artificial (IA) està a l'ordre del dia i ens pot ajudar a crear qualsevol imatge o concepte que estem imaginant. Però… Alguna vegada t'has preguntat si la intel·ligència artificial reflecteix els estigmes que té la societat en salut mental? S'ha fet un experiment a partir de diferents exercicis amb IA per explorar com es creen els estigmes, com es reprodueixen i com condicionen la nostra manera de veure el món. Els experts han preguntat a la Intel·ligència Artificial que ens mostrés, per exemple, “Un professor que pateix esquizofrènia fent classe” o “Una persona que pateix trastorn bipolar jugant amb el seu fill”. El resultat? Imatges altament impactants que ens demostren l'estigma que encara envolta les persones que pateixen esquizofrènia, depressió, trastorn bipolar, entre d'altres malalties o trastorns mentals. Carles Aguilar entrevista la Dra. Susana Gómez-Lus Centelles, Directora del Departament Mèdic i d'Accés al Mercat de Lundbeck.

La relació de parella pot ser font de creixement mental, seguretat afectiva i benestar o, al contrari, esdevenir un lloc d'empobriment mental, inseguretat afectiva i conflicte. És important que tots dos membres es puguin expressar i realitzar les pròpies necessitats, desitjos, opinions i temors amb llibertat sabent que es prendran en consideració per l'altre. La funció de cuidar i anar amb compte és important perquè la parella es converteixi en una font de salut mental i emocional per a tots dos. El Dr. Rafel Guayta ens ho explica, com a especialista en medicina preventiva i salut Pública i assessor mèdic del programa

Sabem que la Intel·ligència Artificial (IA) està a l'ordre del dia i ens pot ajudar a crear qualsevol imatge o concepte que estem imaginant. Però… Alguna vegada t'has preguntat si la intel·ligència artificial reflecteix els estigmes que té la societat en salut mental? S'ha fet un experiment a partir de diferents exercicis amb IA per explorar com es creen els estigmes, com es reprodueixen i com condicionen la nostra manera de veure el món. Carles Aguilar entrevista la Dra. Susana Gómez-Lus Centelles, Directora del Departament Mèdic i d'Accés al Mercat de Lundbeck.

L'actualitat informativa del Garraf i l'Alt Penedès, amb Núria Mora. Entrevista amb Carme Muntané, presidenta de l'Associació Salut Mental Garraf, amb qui aquest Dia Mundial de la Salut Mental, comentem el dia a dia de l'associació, els actes que han previst per aquesta jornada i quins són els reptes que queden per assolir, amb la mirada fixada en el col·lectiu dels joves i els problemes derivats de l'abús de pantalles i xarxes.

Gairebé el 20% dels alumnes han pensat o han tingut una conducta suïcida en el darrer mes.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La Intel·ligència Artificial està suposant una gran revolució en l'àmbit de la salut amb avantatges importants per al treball dels professionals i l'atenció dels pacients, suposant significatives innovacions en qüestions relacionades amb el diagnòstic i el tractament. Però, quines són les properes fites en la recerca en aquest àmbit i quines noves aplicacions poden sorgir en el futur més proper? Pot servir per prevenir malalties i millorar els tractaments? Quins beneficis tangibles té per a professionals i pacients? Carles Aguilar parla amb Ana Jiménez, Responsable d´Intel·ligència Artificial de Quibim i Enginyera de Telecomunicacions i Biomèdica per la Universitat Politècnica de València.

Els disruptors endocrins són una sèrie de substàncies químiques capaces d'alterar el sistema hormonal de l'organisme humà i generar-ne la disfunció, cosa que pot contribuir, juntament amb altres factors, a diferents malalties relacionades amb la salut reproductiva de la dona, trastorns de la funció reproductora masculina, malalties neurològiques, trastorns metabòlics, càncer de tiroide o trastorns cardiovasculars. què són? Per què armen tant enrenou i se'n parla cada dia més? Carles Aguilar parla amb Mar Santamaria, Responsable d'Atenció Farmacèutica de PromoFarma

En els darrers anys, l'avenç en el coneixement de la microbiota intestinal ha demostrat que és clau en el desenvolupament i l'estat de salut de l'ésser humà, amb funcions específiques que contribueixen al bon funcionament de l'organisme. Entre altres, la microbiota és indispensable per al correcte creixement corporal, el desenvolupament de la immunitat i la nutrició. La composició de cada microbiota intestinal és única i varia segons diferents factors. Sobre alguns no podem actuar directament com la genètica, el component anatòmic del tracte intestinal, l'edat gestacional, el mode de naixement o l'edat; tanmateix, el nostre estil de vida és també un dels factors clau, sobre el que sí que podem actuar. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Digestòleg i Assessor Mèdic d'En Bones Mans

Existeixen força evidències que indiquen que les persones amb trastorns mentals tenen una expectativa de vida considerablement més curta, d’uns 10 anys menys, que la població general. A més, el risc de mort prematura ha augmentat en els últims anys en aquest col·lectiu. Malgrat això, fins avui dia mai s’havia analitzat si la situació també es reproduïa al nostre territori i si els factors associats a un major risc eren els mateixos. Un equip del Parc Sanitari Sant Joan de Déu · Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) han analitzat les dades dels registres de salut dels pacients hospitalitzats i atesos en centres ambulatoris en la regió de Catalunya per determinar si hi havia una associació entre els trastorns mentals i el risc de mort prematura, i quins factors podien jugar un paper determinant. L’equip de treball ha analitzat les dades de més de 500.000 persones més grans de 18 anys ateses pel Servei Català de Salut entre l’1 de gener del 2005 i el 31 de desembre del 2016, diagnosticades amb almenys un dels següents trastorns de salut mental: esquizofrènia, trastorn de l’estat d’ànim, trastorn delirant, psicosi, ansietat, estrès, reacció d’adaptació o depressió. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Beatriz Olaya, Dra. en Psicología i Investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.