La guanyadora del Premi Fernando Lara de Novel·la 2026 reconstrueix la Barcelona de 1941, una ciutat sotmesa al franquisme i amb una presència nazi molt més visible del que ha quedat en la memòria col·lectiva. Però rere aquest escenari històric, 'El baile de las criadas' és sobretot un homenatge a les dones que van abandonar els seus pobles per treballar al servei domèstic.
La intensa presència nazi
A la Barcelona del 1941, els nazis no quedaven tancats al consolat alemany. El Palau de la Música, el Teatre Coliseum, l'antic Parlament o la Universitat de Barcelona van acollir actes vinculats a l'Alemanya nazi, amb grans esvàstiques i retrats de Hitler. Platel recupera, per exemple, un episodi especialment revelador: el 20 d'abril de 1941, el Coliseum va acollir una celebració de l'aniversari de Hitler amb assistència de membres destacats de la Falange, del partit nazi i de sectors de la societat barcelonina. Aquesta és una de les vetes més potents d'aquesta novel·la: recordar una Barcelona que costa reconèixer des del present. Una ciutat franquista, grisa i empobrida per la postguerra, però alhora convertida en escenari de la propaganda i els interessos del Tercer Reich.
La ciutat com a personatge
Per reconstruir aquella Barcelona, Platel s'ha documentat exhaustivament. Va consultar el Diario de Barcelona de 1941, va buscar guies antigues amb els carrers dibuixats a plomí i llapis i va investigar com eren espais com la Rambla o el Mercat de la Boqueria després dels estralls de la Guerra Civil. Una de les històries que va trobar durant aquest procés —i que incorpora a la novel·la— explica com, després d'un bombardeig de l'aviació italiana que havia malmès la Boqueria, les parades van continuar funcionant l'endemà. "Jo volia que Barcelona fos un personatge més de la novel·la". Amb tot, l'escriptora revelació del 2026, tenia clar que la documentació no podia engolir la novel·la. "No volia que el lector sortís de la història", explica.
Les dones relegades i silenciades
Més enllà de dibuixar-nos aquella Barcelona del 1941 i d'explicar-nos la presència nazi a la ciutat, Marta Platel dona veu a unes dones que mai no la van tenir. Una d'elles és la Melisa, la protagonista. Una jove òrfena que arriba a Barcelona des de Madrid per treballar de criada. A la ciutat només l'espera la Lucía, l'amiga de la infància que li ha aconseguit feina en una casa on ella ja serveix. És una història fictícia, però representa una realitat compartida per milers de dones. En plena postguerra, moltes noies —algunes amb només catorze anys— abandonaven els pobles per buscar feina a les ciutats. I per a una dona pobra, les opcions eren escasses. El servei domèstic era una de les poques sortides laborals acceptades pel règim franquista. Eren dones arribades a Catalunya des d'altres punts d'Espanya buscant una vida millor i que, amb la seva tasca, també van contribuir a construir el país que vindria després.
Platel s'emmiralla en grans autores
Platel està assaborint les mels de l'èxit amb aquesta segona novel·la publicada, que ja supera les dues edicions. I és conscient que aviat haurà de publicar una altra història perquè el seu públic li ho reclama. Segurament ho farà també l'editorial ben aviat. De moment, està molt feliç amb com està funcionant aquesta historia que barreja realitat i ficció i que ens parla d'un moment en el qual les dones pobres eren reduïdes a res, silenciades irremeiablement.
