L’Observatori Fabra de Barcelona, amb més d'un segle de registres, va arribar divendres 4 de setembre als 34,1 graus, superant un rècord mensual que es mantenia des del 1983. Però la dada va durar ben poc: només vint-i-quatre hores després, el termòmetre es va enfilar fins als 35,5 graus. "És una temperatura altíssima i un nou rècord per a un mes de setembre", ha remarcat Martín Vide. Segons el climatòleg, no només està augmentant la temperatura mitjana del planeta, sinó que les màximes absolutes que semblaven difícils de superar "són batudes cada vegada amb més freqüència".
Un estiu que s'allarga
L'especialista considera que haurem d'acostumar-nos a una evolució marcada per alts i baixos, però amb una tendència general molt clara. Això no significa necessàriament a que l’anterior, però sí que, en conjunt, les temperatures continuaran pujant. "És possible que l'estiu de 2027 no tingui les característiques d'aquest llarguíssim estiu de 2026, però, amb les dents de serra habituals, la temperatura continuarà augmentant almenys durant unes dècades", ha explicat. Per tant, els rècords de calor es continuaran superant. Aquest fenomen també es nota durant la nit. Al centre de Barcelona ja s’han comptabilitzat una seixantena de nits tòrrides, aquelles en què la temperatura no baixa dels 25 graus. L’anterior màxim se situava al voltant de les 39 nits, de manera que el rècord s’ha superat amb una diferència molt considerable.
La tardor i la primavera no desapareixeran
La sensació ciutadana que la primavera i la tardor estan desapareixent té una part d’explicació climàtica, tot i que Martín Vide precisa que aquestes estacions continuen existint. El que està canviant és la seva ubicació dins del calendari. "L’estiu arriba abans i també es prolonga més", ha assenyalat. Els primers episodis de calor intensa ja poden aparèixer durant la segona quinzena de maig i mantenir-se ben entrat el setembre. La primavera s’avança, la tardor es retarda i totes dues estacions acaben comprimint un hivern que esdevé més curt. "La primavera i la tardor existeixen, però estan desplaçades en el calendari", ha resumit el director de l’Observatori Fabra a La Ciutat.
Terribles conseqüències
Les conseqüències ja no són només ambientals. Entre els mesos de juny i agost s’han registrat a Catalunya 1.835 morts atribuïbles a l’excés de temperatura. Una xifra que, segons el professor, obliga a considerar la calor extrema com un dels grans reptes de salut pública. "La calor mata. La calor extrema mata", ha afirmat amb contundència. Les altes temperatures provoquen més problemes de salut, incrementen els ingressos hospitalaris i també fan créixer la mortalitat. Les persones grans i molt grans són les més exposades, especialment si pateixen malalties cròniques, viuen soles o es troben en situació de pobresa energètica. Moltes no disposen d’aire condicionat i resideixen en habitatges amb un aïllament tèrmic deficient, unes condicions que augmenten encara més la seva vulnerabilitat.
