El CSIF ha entrevistat més de 1.500 persones afectades, majoritàriament del sector sanitari i altres serveis públics que van treballar exposant-se diàriament al virus. Ho ha explicat a La Ciutat la secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals del sindicat, Encarna Abascal, que ha analitzat quin és l'estat actual d'aquest col·lectiu i quines demandes plantegen per revertir una realitat que qualifiquen de "molt preocupant".
Seqüeles cròniques i sense atenció especialitzada
Segons Abascal, el denominador comú és clar: "Són persones que es van contagiar treballant, van sostenir el sistema durant la pandèmia i ara estan desprotegides". El sindicat denuncia que les unitats especialitzades en Covid persistent han desaparegut en moltes comunitats. Els afectats tenen dificultats enormes per aconseguir un diagnòstic formal, malgrat presentar múltiples seqüeles: fatiga crònica, dolor muscular, problemes respiratoris o dificultats cognitives. De fet, en molts casos, no se'ls reconeix la malaltia com a laboral ni tampoc com a accident de treball, encara que el contagi es produís en servei actiu.
Han de treballar obligatòriament
Un dels punts més delicats és la situació de les persones que, tot i tenir seqüeles greus, no aconsegueixen una incapacitat permanent. La secretària de Prevenció de Riscos del CSIF explica que l'INSS manté criteris molt restrictius per concedir aquest tipus de prestacions: "Hi ha treballadors que no poden aixecar-se del llit alguns dies, que tenen brots recurrents, i tot i això se'ls obliga a reincorporar-se." Això acaba provocant baixes repetides, problemes per adaptar el lloc de feina i precarietat, especialment en treballadors interins o temporals.
