L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han acordat injectar 415 milions d’euros durant els pròxims deu anys per transformar el barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí. Es tracta d’una operació de gran abast que té com a objectiu rehabilitar unes 200 finques —l’equivalent a prop de 4.000 habitatges— i saldar el que les administracions reconeixen com un deute històric amb aquest territori.
L’acord, anunciat després de la Comissió Bilateral celebrada al Palau de la Generalitat, estableix que el Govern català aportarà 150 milions d’euros (uns 15 milions anuals), mentre que el consistori barceloní n’assumirà 265. La voluntat és accelerar un ritme de rehabilitació que fins ara les mateixes administracions consideraven insuficient.
El projecte se centra en la millora d’un parc d’habitatges construït majoritàriament entre les dècades dels cinquanta i seixanta, que presenta deficiències estructurals i problemes de seguretat. Amb aquesta inversió, es podrà cobrir entre el 80% i el 100% del cost de les obres, en funció de la complexitat de la intervenció i de la situació econòmica de les famílies.
Actualment, ja hi ha 264 habitatges en procés de rehabilitació —192 impulsats directament per l’Ajuntament i 72 a través d’altres vies—, però el nou pla pretén escalar i accelerar aquesta dinàmica. “El que fem és augmentar, escalar i accelerar”, ha resumit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
Un dels elements clau de l’operació serà la creació d’una societat anònima abans que acabi l’any, amb participació majoritària de l’Ajuntament. Aquest instrument jurídic ha de permetre agilitzar els processos, reduir traves administratives i coordinar millor les actuacions. Segons Collboni, l’objectiu és ser “molt més àgils, ràpids i flexibles” per intervenir en les finques.
Per al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, l’acord representa “ abordar un deute històric amb els barris del Besòs” i suposa un pas important en la regeneració urbana i social d’aquesta zona de Barcelona. El ritme d’execució de les obres, però, dependrà tant de l’estat dels edificis com de la realitat econòmica dels seus residents, fet que obliga a adaptar les intervencions cas per cas.
Més enllà de l’àmbit urbanístic, la reunió bilateral també ha abordat altres qüestions de ciutat. Tot i els episodis recents d’inseguretat —com apunyalaments registrats a Barcelona i l’àrea de Rodalies—, la comissió no ha servit per anunciar noves mesures concretes en aquest camp. Tant Dalmau com Collboni han defensat la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i han assegurat que les dades apunten a una disminució dels delictes.
Amb aquesta inversió històrica, les dues administracions posen el focus en la dignificació de la vida de milers de famílies del Besòs i el Maresme, un barri que durant dècades ha acumulat dèficits estructurals. El repte, ara, serà transformar els compromisos en actuacions efectives i sostenides en el temps.
