L’equip UJI Cedrimun, integrat en el programa UJILab Innovació que coordina la Càtedra INCREA, participa aquesta setmana en representació de la Universitat Jaume I en el National Model United Nations de Nova York (NMUN·NY), la principal simulació universitària del sistema de les Nacions Unides a escala internacional. La presència, per primera vegada, de l’UJI en aquesta cita situa la Universitat com l’única institució pública espanyola en una de les competicions del Model de Nacions Unides més reconegudes del món.

Impulsar el desenvolupament i l’aplicació d’eines basades en IA més precises, èticament responsables i adaptades a les necessitats clíniques reals per a la millora de la qualitat assistencial en els entorns sanitaris és un dels objectius principals de la xarxa NursIA, una proposta d’un equip multidisciplinari de la Universitat Jaume I de Castelló integrat per cinc grups d’investigació en àmbits com la infermeria, la bioestadística, l’aprenentatge automàtic, la mineria de processos i l’ètica aplicada.

Prop del 69% de les persones enquestades es mostra bastant o molt d'acord que la prostitució és una forma de violència contra les dones, percentatge que s'eleva fins al 75,1% entre la població femenina, segons l'anàlisi de dades realitzat per les professores Marina Martínez García i Irene Epifanio López del Departament de Matemàtiques de la Universitat Jaume I de Castelló, de l'Enquesta sobre percepció social de la prostitució efectuada per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere del Ministeri d'Igualtat en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques.

El Grup de Recerca sobre Anglès Acadèmic i Professional de la Universitat Jaume I (GRAPE-UJI), liderat per les professores Inmaculada Fortanet i Noelia Ruiz, desenvolupa una eina informàtica per a impulsar un canvi de paradigma en l'ensenyament de llengües, en aquest cas de l'anglès, que permeta passar d'un enfocament exclusivament lingüístic a un enfocament global en el qual els elements visuals adquirisquen tant de protagonisme com els elements verbals.

També ha entregat quatre distincions a l'Excel·lència Docent Universitària i el premi a la Iniciativa Emprenedora Estudiantil a Pablo Albert Renau, creador d'Higiea Soluciones para la Mujer, S.L.

Professorat de vuit universitats espanyoles, coordinat per la Universitat Jaume I de Castelló, ha contribuït a la millora de la seguretat jurídica en la gestió de la informació per part de les administracions públiques i a la conciliació del dret a la protecció de dades amb el deure de transparència i la lluita contra la corrupció, en proposar millores reguladores després d’analitzar, comparar i detectar buits legals entre les diferents normatives estatals i autonòmiques d’aquestes temàtiques.

Un equip d'investigació de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat per Carolina Clausell Terol i Aurelio Gómez Cadenas, del grup d'Ecofisiologia i Biotecnologia, ha formulat una composició bioestimulant que protegeix els cultius davant condicions ambientals adverses i millora el seu rendiment.

Els videojocs s'han convertit en espais complexos i interactius en els quals els xiquets no sols es diverteixen, sinó que també acaben modelant la seua identitat, les relacions amb els iguals i fins i tot l'aprenentatge formal. No obstant això, algunes de les seues característiques (monetització, disseny manipulatiu o pressió social) estan poc alineades amb els drets de la infància relacionats amb la salut mental, la participació o la protecció, encara que també oferisquen beneficis socials i emocionals quan s'hi participa de manera crítica.

Dos equips d'investigació de la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Pública de Navarra han desenvolupat un dispositiu de subrefrigeració termoelèctrica passiva per a equips frigorífics autònoms que millora l'eficiència i el comportament del circuit frigorífic.

L'invent troba especial aplicació en el sector de la refrigeració comercial, en particular, en equips frigorífics autònoms destinats a la conservació de productes peribles, ja que permet no sols reduir el consum energètic de l'equip, sinó també augmentar-ne la capacitat reguladora.

La Unió Europea s’ha marcat com a objectiu per a 2030 reduir un 20% la producció de plàstics d’origen fòssil i disminuir un 30% les emissions de microplàstics al medi ambient. L’acumulació persistent de plàstics provoca l’alliberament de microplàstics i substàncies tòxiques que contaminen el sòl i amenacen els ecosistemes. En aquest sentit, els plàstics que s’empren actualment en l’agricultura en són un exemple molt rellevant, atès que es troben en contacte directe amb l’entorn i la seua recuperació no sempre resulta viable, de manera que poden acabar sent alliberats al medi ambient. En els últims anys han sorgit materials de base biològica i naturalesa biodegradable, però cal aprofundir-hi per a millorar el seu rendiment i que siguen una alternativa real als plàstics convencionals. Igualment, cal analitzar l’impacte que aquests nous materials tenen al medi ambient i comparar-lo amb els actuals per tal de confirmar que són una millora.

La investigadora valenciana Teresa S. Ripollés, qui ha participat en la commemoració de l’11-F a l’UJI, ha animat l’estudiantat a sumar-se a la carrera investigadora

La Universitat Jaume I impulsa el projecte SynCell per a avançar en la producció de plàstics sostenibles a partir de biomassa vegetal. El doctor Mattia Annatelli, amb una beca Marie Skłodowska-Curie, desenvoluparà un mètode innovador per a obtindre l’FDCA —clau en el plàstic renovable PEF— mitjançant un procés més eficient i respectuós amb el medi ambient.

El programa de creació d'empreses està impulsat per Espaitec, Parc Científic i Tecnològic de l'UJI, i la Càtedra d'Innovació, Creativitat i Aprenentatge (INCREA)

Els equips de recerca busquen la col·laboració d'empreses per al seu desenvolupament i adaptació de la tecnologia a aplicacions particulars

Els sis investigadors i investigadores guardonades dins del Pla de promoció de la investigació i transferència de coneixement pertanyen a cinc àrees de coneixement

El projecte interuniversitari RESINA arranca en nou municipis rurals de Castelló, Cadis i Navarra amb l'objectiu d'identificar i transferir models de vida sostenibles sorgits des del propi territori. Impulsada per investigadors de les universitats Jaume I, Pública de Navarra i Cadis, la iniciativa posa en valor els sabers rurals com a clau per a afrontar reptes com l'emergència ecològica, la despoblació i la cohesió social.

La segona reunió de treball reuneix el personal de les universitats de Masaryk, Càller, Pécs i l’UJI amb els serveis universitaris que donen suport a aquest alumnat

L’equip científic ha observat una reducció en el temps de dilatació i de part, així com menys intervencions obstètriques en la mare i menys ingressos neonatals

La quarta edició dels premis reconeix el talent de l’estudiantat i titulats recents de la Universitat Jaume I, amb 16 guardons i una dotació global de 89.700 euros

Les sis iniciatives liderades per personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló obtenen un fons global de prop d’un milió d’euros

El Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana ha guardonat la tesi de la professora de l’UJI Iluminada Vallet amb un dels Premis per a Tesi Doctorals 2025.

El sistema forma part del projecte CARMEN, que explora el desplegament autònom i automàtic d'un tàndem robòtic d'equips de superfície i un altre equip submarí

L’Escola de Doctorat ha reunit a la Universitat Jaume I de Castelló una representació dels agents implicats en el programa de Doctorat Industrial, que després de quatre anys de la seua posada en marxa i gràcies al suport anual de la Generalitat Valenciana, està consolidat amb una trentena de projectes en marxa, quasi quaranta entitats involucrades i tretze projectes finalitzats.

En els últims anys, la computació neuromòrfica s'ha convertit en la solució més eficient que existeix per a gestionar les enormes quantitats de dades generades per les tecnologies informàtiques convencionals. Els seus sistemes s'inspiren en l'estructura i la funció del cervell humà, que processa la informació en paral·lel amb un mínim consum energètic.

Circularscore, empresa amb seu enEspaitec, Parc Científic i Tecnològic de la Universitat Jaume I, ha estat guardonada amb el premiUUPRIZE2025 en la categoria Objectius de Desenvolupament Sostenible 16 (Justícia) i 17 (Aliances).AndreeaMara, fundadora de lastart-up, doctoranda i professora del Departament d'Administració d'Empreses i Màrqueting de l'UJI, l'ha recollit en la Reial Acadèmia d'Enginyeria de Madrid.

La Universitat Jaume I de Castelló s’ha sumat a l’Aliança STEAM pel talent femení, «Xiquetes en peu de ciència», promoguda pel Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports amb el propòsit d’impulsar les vocacions STEAM entre xiquetes i joves per a reduir la bretxa de gènere en els estudis vinculats a disciplines com l’enginyeria, les matemàtiques, la tecnologia, la ciència o les arts.

L’última edició del rànquing Highly Cited Researchers, elaborat anualment per la companyia nord-americana Clarivate, ha posicionat de nou en la llista de personal investigador altament citat mundialment en l’àmbit de les ciències animals i vegetals la investigadora Sara Izquierdo Zandalinas, del Departament de Biología, Bioquímica i Ciències Naturals de la Universitat Jaume I de Castelló.

La Universitat Jaume I ampliarà el Centre d'Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (CIRTESU) per a consolidar-lo com a entorn d'investigació d'avantguarda per a la innovació en tecnologies subaquàtiques amb la construcció d’un canal d’experimentació hidrodinàmica, taller de prototips, sala d’operacions i laboratoris d’investigació. Amb aquesta actuació, el CIRTESU avançarà com a espai clau en la transferència de coneixement cap a la indústria, la qual cosa es veurà reflectida no sols en els avanços científics i tecnològics, sinó també en la creació d'ocupació altament qualificada i l'enfortiment del teixit industrial local.

La rectora de la Universitat Jaume I (UJI), Eva Alcón, i la presidenta de la Junta Provincial de Castelló de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC-JP), Rosa María Barrieras, han signat un conveni de col·laboració per a desenvolupar activitats dirigides a fomentar la divulgació científica en temes relacionats amb la investigació contra el càncer, i ampliar la participació ciutadana en aquest àmbit de la difusió.

L'equilibri entre l'oferta i la demanda d'electricitat requereix tecnologies avançades i una gestió precisa, sobretot atesa la creixent presència de fonts renovables. El personal investigador està treballant en noves estratègies de control i emmagatzematge d'energia per tal de garantir un subministrament d'energia estable i segur per a evitar apagades com la que es va produir el 28 d'abril de 2025.

La fabricació de rajoles ceràmiques és un procés intensiu que fa ús d'energia (30-40 kW/m²) i de recursos (0,02 t/m² de matèries primeres i 0,010 m³/m² d'aigua). El 90% de l'energia consumida s'obté de la combustió de gas natural. L'etapa d'assecat per atomització, per exemple, és responsable del 95% del consum d'aigua, el 34% d'energia (principalment tèrmica) i el 32% de les emissions de CO₂. Les xifres posen de manifest la urgent necessitat de millorar la sostenibilitat d'aquest procés per a reduir residus, consum d'aigua i contribuir al repte de la descarbonització.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, anualment es realitzen a Espanya 24 milions de desplaçaments en transport escolar. Un equip de docents de la Universitat Jaume I de Castelló ha realitzat un estudi que indica que el temps que l'alumnat dedica als desplaçaments al centre educatiu (especialment quan es tracta de trajectes llargs amb autobús) pot afectar negativament el seu compromís acadèmic. Aquesta menor implicació pot repercutir, a més, en l'àmbit emocional i social.

Art contemporani a partir de les reflexions escrites, gravacions orals i fotografies aportades per 21 mestres d'infantil i primària d'escoles de la província de Castelló sobre les pràctiques docents actuals respecte a la literacitat, els llenguatges i la multimodalitat a les aules. Es tracta de l'exposició Escriptures visuals: imatge i paraula a les aules, que arreplegael resultat de la investigació del projecte de ciència ciutadana «I tu com ho veus? Concepcions docents al voltant de la multiliteracitat», i el transforma en peces artístiques a partir de l'etnografia i la poesia visual.

Un equip de la Universitat Jaume I ha desenvolupat una innovadora plataforma robòtica, controlada per intel·ligència artificial, que promet revolucionar el disseny de processos químics sostenibles. El sistema, anomenat Reac-Discovery, permet optimitzar en qüestió de dies el que fins ara podia requerir mesos o fins i tot anys de treball en un laboratori tradicional, donat l'alt grau d'integració i automatització desenvolupat.

La Universitat Jaume I de Castelló reprèn el programa «Connecta amb la ciència» en la Seu del Camp de Morvedre, que enguany se celebra novament al Casal Jove del Port de Sagunt. Al llarg d’aquestes setmanes, estudiantat de quart d’ESO de diferents centres educatius de la comarca participarà en una sèrie de tallers científics impartits pel personal investigador de l’UJI de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i de la Facultat de Ciències de la Salut i, per segona vegada, per equips de competició d’estudiantat del programa UJILab Innovació.

La paraula «quiral» va ser introduïda en 1894 per William Thompson (Lord Kelvin) per a definir objectes que no són superposables amb la seua imatge en un espill, com per exemple les mans. En química, hi ha substàncies o materials amb una composició similar, però les seues formes tridimensionals no coincideixen (enantiòmers) i encara que comparteixen característiques semblants, difereixen en la seua interacció amb la llum polaritzada o en els seus efectes en els éssers vius.

Entrevista a Maya Visser, investigadora en el departament de psicologia bàsica, clínica i psicobiologia de l'UJI, forma part del grup d'investigació en neuropsicologia i neuroimatgeria funcional. Un equip interdisciplinari que estudia els mecanismes cerebrals tant en la població sana com clínica, combinant tècniques de neuroimatgeria amb dissenys experimentals i aplicant els resultats àmbits com la psicologia, la neurologia, l'educació o el màrqueting.

El personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló ha obtingut 4,1 milions d’euros de l’Agència Estatal d’Investigació per al desenvolupament de 32 nous projectes d’investigació, d’acord amb la resolució provisional de la convocatòria 2024 del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació 2023-2027. Amb aquestes dades l’UJI ha augmentat un 11% el nombre de projectes obtinguts i un 13% el seu finançament.

Un equip de la Universitat Jaume I ha desenvolupat una innovadora plataforma robòtica, controlada per intel·ligència artificial, que promet revolucionar el disseny de processos químics sostenibles. El sistema, anomenat Reac-Discovery, permet optimitzar en qüestió de dies el que fins ara podia requerir mesos o fins i tot anys de treball en un laboratori tradicional, donat l'alt grau d'integració i automatització desenvolupat.

La Càtedra INCREA d’Innovació, Creativitat i Aprenentatge de la Universitat Jaume I ha celebrat aquest dimarts, 30 de setembre de 2025, al saló d’actes de l’Escola de Doctorat, la Gala de Presentació del programa UJILab Innovació, un esdeveniment que ha reunit prop d’un centenar de persones entre estudiantat, professorat, empreses i institucions col·laboradores.

La Universitat Jaume I de Castelló ha celebrat la jornada «Mars en transició: governança blava davant dels desafiaments ambientals i tecnològics», una trobada impulsada pel Laboratori de Governança Blava (BlueGovLab) amb el suport del Pla de Promoció de la Investigació i la Transferència del Coneixement 2025-2026. La governança blava fa referència a l’organització i gestió dels mars i oceans des d’una perspectiva sostenible, amb la participació de la ciència, les institucions i els agents socials. En aquest marc, l’acte, que ha tingut lloc al nou Edifici d’Investigació II, ha servit per a reflexionar sobre els principals desafiaments que afronten els ecosistemes marins i el paper de la ciència i la innovació en la seua protecció i ús responsable.

Parlem sobre la La Science GTS, una trobada que propicia un espai de diàleg entre el públic i el personal científic amb el propòsit d’apropar i fer més comprensible la ciència.

La Associació Espanyola contra el càncer ha celebrat a la Universitat Jaume I de Castelló la IV Jornada del Dia Mundial de la Investigació en Càncer, una oportunitat per conèixer els esforços del personal científic secundat per l’AECC per superar el Repte AECC 70% Supervivència, una convocatòria iniciada fa un any que busca obtenir un impacte directe en la supervivència d’aquells càncers amb una taxa actual de longevitat inferior al 30%.

El Centre d’Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques de la Universitat Jaume I ha realitzat aquesta setmana a les instal·lacions de PortCastelló les proves de comunicació inalàmbrica entre un robot de superfícies i el peix robot que ha sigut guardonat amb el Premi al Millor Treball en Automàtica Marina en l’àmbit nacional, en el marc de les jornades del Comitè Espanyol d’Automàtica celebrades a principis de setembre a Cartagena.

Llicenciat en Ciències Químiques (especialitat Química industrial) per la Universitat de València i Doctor en Ciències Químiques per la Universitat Jaume I

Després de sis segles a Espanya, la discriminació del poble gitano segueix estant «fonamentada en estereotips basats en la ignorància i, en alguns casos, en el pseudoconeixement sobre aquesta ètnia», explica Juan Jarque Jarque, que aposta per un sistema educatiu inclusiu que respecte diferents valors per tal d'acabar amb l'antigitanisme i més participació en la vida social comunitària del poble gitano.

La Universitat Jaume I de Castelló ha iniciat al setembre un projecte líder sobre electròlits sòlids avançats per a bateries de liti i sodi metàl·lics basats en l'innovador concepte «Polymer-in-Ceramic», un híbrid de tots dos materials d'alta rigidesa i resistència, compacte o porós i mecanitzable, que permetrà a la indústria ceràmica obrir nous camins a la diversificació amb productes de valor afegit i que afavorirà la transferència de coneixement cap a la incipient indústria autonòmica vinculada a l'emmagatzematge d'energia.

Entrevista a Ignaci Climent, investigador y coordinador del grup de química Cuantica

Entrevista

Dos equips d’investigació de la Universitat Jaume I de Castelló i la Universidad Pública de Navarra han provat, amb millores significatives d’eficiència, noves mescles de refrigerants i nous sistemes i elements que milloren el rendiment energètic de les tecnologies d’aquest sector, responsable del 7,8% de les emissions de gasos hivernacle, i que registra un augment anual de més de 170 milions de noves unitats només per a ús domèstic.

Les cèl·lules canceroses tenen característiques químiques que les fan distintes d'aquelles que funcionen normalment. La naturalesa dels denominats biomarcadors és enormement diversa, des de molècules senzilles com ara catecolamines (en gliomes), fins a glicoproteïnes complexes com el PSA (en càncer de pròstata). Actualment, la detecció precoç i el seguiment de molts càncers es basa en l'anàlisi d'aquests biomarcadors i per a això és necessari l'ús d'agents externs que reaccionen amb ells, com ara sensors, sondes, reactius o contrastos, per exemple, depenent de la tècnica de detecció emprada.

La gestió dels purins generats en la ramaderia és un problema mediambiental que afecta sòl, aigua i aire quan n'hi ha una alta concentració. El Grup de Química de l’Estat Sòlid de la Universitat Jaume I de Castelló, coordinat pel catedràtic Juan Bautista Carda, ha creat un innovador mètode de tractament i valorització de purins assistit per tecnologia làser.

PleaseApp, una app que té com a propòsit l’avaluació i el tractament de les habilitats pragmàtiques i de comunicació social en xiquets i xiquetes de 5 a 12 anys, desenvolupada per personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ja està disponible al catàleg de Hogrefe TEA Ediciones.

¿Qué supone un galardón como este que viene de colegas de profesión?

Desde 2022 dirige su propio equipo de investigación en el Instituto de Materiales Avanzados, ¿de qué tratan sus investigaciones?

Uno de sus campos de investigación son los sistemas fuera del equilibrio ¿qué son y qué aplicaciones pueden tener?

¿Cómo motivaría a los jóvenes para que se dediquen a la investigación?

Més del 90% del personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló considera que els resultats de la investigació han de ser accessibles en línia sense restriccions. Aquesta visió consolida l’aposta per la ciència oberta entre la comunitat acadèmica, segons l’enquesta «Què pensem sobre la ciència oberta?» impulsada pel Vicerectorat d’Investigació en sintonia amb l’Estratègia Nacional de Ciència Oberta, que ha comptat amb una participació significativa del 33,8%, amb 330 respostes representatives.

Dos equips d’investigació de la Universitat Jaume I de Castelló i la Universidad Pública de Navarra han provat, amb millores significatives d’eficiència, noves mescles de refrigerants i nous sistemes i elements que milloren el rendiment energètic de les tecnologies d’aquest sector, responsable del 7,8% de les emissions de gasos hivernacle, i que registra un augment anual de més de 170 milions de noves unitats només per a ús domèstic.

La investigadora de la Universitat Jaume I Juana Mari Delgado Saborit ha participat com a experta en una presentació sobre els problemes de salut pública i els efectes en el clima de l’ús de cuines de gas al Parlament del Regne Unit, dins de l’esdeveniment «Policy pathways to electrify cooking for public health and the planet» (Vies polítiques per a electrificar la cuina en benefici de la salut pública i el planeta).

La investigadora vila-realenca del Centre d’Investigació Príncipe Felipe i doctora per la Universitat Jaume I de Castelló, Mª Jesús Vicent Docón, ha sigut distingida per la Fundació Premis Rei Jaume I en 2025 amb el Premi en Noves Tecnologies. La científica és responsable del Laboratori de Polímers Terapèutics en el centre d’investigació biomèdica.

- A què conclusions heu arribat desprès d’analitzat el material trobat al jaciment de Les Coves Llongues en Zorita del Maestrat?

- A les excavacions participa la investigadora Inés Domingo d’ICREA, a la Universitat de Barcelona i personal tècnic de la Diputació de Castellón. Perquè és tant habitual i significativa la col·laboració en la vostra disciplina?

-Què ens aporta aquest coneixement del passat?

La vuitena edició del programa UJIStartup ha finalitzat amb la promoció de 13 projectes liderats per membres de la comunitat universitària de la Universitat Jaume I amb capacitat de convertir-se en noves iniciatives empresarials. El projecte està impulsat pel Vicerectorat d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica, a través d’Espaitec, Parc Científic i Tecnològic de l'UJI, i la Càtedra d'Innovació, Creativitat i Aprenentatge (INCREA). A més, compta amb la col·laboració de SECOT Castelló.

L'Àrea de Malalties Rares de la Fundació Fisabio i el grup d'investigació Biotransfer de la Universitat Jaume I de Castelló estan duent a terme un innovador projecte per a la identificació i validació de nous marcadors que podrien obrir la porta al desenvolupament d'eines diagnòstiques selectives i noves dianes terapèutiques per a la síndrome de Smith-Lemli-Opitz (SLOS), una rara malaltia pediàtrica i hereditària.

Rosa ens fa balanç del primer any de l'institut Universitari de Turisme

La Universitat Jaume I de Castelló i l’Hospital Mare de Déu dels Lliris del Departament de Salut d’Alcoi han firmat un conveni per al desenvolupament d’un projecte de Doctorat Industrial que contempla l’avaluació de la facilitat d’ús, l’eficiència, l’eficàcia i la satisfacció de les usuàries, professionals sanitaris i persones cuidadores d’un dispositiu dissenyat per a facilitar la micció femenina en posició decúbit supí.

Les innovacions en materials semiconductors estan redefinint la manera com es dissenyen els dispositius electrònics i tecnològics. En aquest context, el professor Juan Ignacio Climente Plasencia, de la Universitat Jaume I, lidera un projecte de recerca, emmarcat en el Pla Estatal d’Investigació Científica 2021, que busca entendre i manipular les propietats electròniques de les nanolàmines col·loidals. Aquestes estructures semiconductores, amb un comportament regit per la mecànica quàntica, tenen el potencial de millorar significativament la generació i transmissió de llum, així com el desenvolupament de dispositius electrònics innovadors.

Entrevista pel projecte «Desenvolupament de nous agents anticàncer multidiana amb potencial efecte disruptiu en el microambient tumoral», finançat per l’Agència Estatal d’Investigació del Pla Estatal

En la competició han participat els equips Daidalonic UPV, de la Universitat Politècnica de València, amb dos dissenys de pròtesis, i UJI-Hand, de la Universitat Jaume I, amb un disseny. Les pròtesis han sigut utilitzades per persones pilot amb una amputació o malformació congènita de membre superior en un circuit amb 14 proves d'agafada d'objectes i activitats de la vida diària, que han hagut de superar en un temps màxim de 15 minuts.

Més de cent trenta joves de secundària de la província de Castelló i de dos graus de la Universitat Jaume I han participat en l'acte de cloenda de la quarta edició del projecte MicroMón UJI, un projecte de ciència ciutadana que cerca conscienciar la ciutadania sobre el problema dels bacteris patògens multiresistents als antibiòtics i la investigació de nous microorganismes productors d'antibiòtics, a través de la metodologia de l'aprenentatge-servei.

parlem de recerca relacionades amb el processament de materials ceràmics tradicionals i especialment dirigits per millorar la competitivitat del sector ceràmic.

La investigadora Dennis E. Muñoz Ramírez s’ha convertit en la primera persona amb discapacitat visual greu a defensar una tesi doctoral en la Universitat Jaume I de Castelló. La doctoranda del Programa de Doctorat en Economia i Empresa ha comptat amb el suport de la Unitat de Diversitat i Discapacitat de l’UJI (UDD), l’ONCE i la Fundació ONCE, el que ha permès garantir la inclusió en tot el procés de defensa.

En el desenvolupament d’un procés tumoral, les cèl·lules canceroses no estan soles, sinó que es troben rodejades de components, tant cel·lulars com no cel·lulars, amb els quals interactuen, la qual cosa deriva en la formació d’un ecosistema singular anomenat microambient tumoral (MT). Es tracta d’un entorn complex on les cèl·lules canceroses troben les condicions ideals per a crèixer i desenvolupar-se i que exerceix un paper crucial en la progressió i resposta del càncer. El reconeixement de la seua importància com a diana biològica i de la seua implicació en l'aparició de resistències per part del tumor, l’ha convertit, en els últims anys, en objectiu de recerca per a nous tractaments contra aquesta malaltia.

avui entrevistem al professor Aurelio Gómez Cadenas

El grup DAM-Decisió i Memòria de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat per Raphael Kaplan i integrat per personal científic d'Espanya, Itàlia i els Estats Units, ha publicat recentment els resultats de dues investigacions que revelen noves dades sobre el comportament del cervell humà en qüestions tan quotidianes com la presa de decisions o la participació en l'entorn social.

«La manera de gestionar els recursos és el que marca la diferència entre destinacions turístiques i no el fet de comptar únicament amb uns determinats recursos», ha assegurat l'investigador Josep Ivars de la Universitat d'Alacant durant la conferència inaugural de la Jornada «Què pot fer el IUTUR per tu?», organitzada per l'Institut Universitari de Turisme de la Universitat Jaume I, creat fa poc més d'un any.

Entrevista sobre firujiciència, la fira de la ciència de la Universitat Jaume I, que connecta l'estudiantat de tots els nivells educatius (d’Infantil a estudis universitaris) amb la ciència.

La Universitat Jaume I ha celebrat una jornada dedicada a l'emprenedoria científica femenina en el marc de les tecnoxarrades organitzades per l'estudiantat, amb el suport de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) i la Càtedra INCREA d'Innovació, Creativitat i Aprenentatge.

La co-coordinadora del grup d’investigació GRAPE - Grup d’Investigació sobre Anglès Professional i Acadèmic, Noelia Ruiz Madrid, ha obtingut una de les ajudes de l’Agència Estatal d’Investigació, segons la resolució provisional, de la convocatòria «Xarxes d’investigació» del Programa Estatal de Transferència i Col·laboració del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació per al període 2024-2027.

Entrevista a Rubén del Valle, de UJI Robotics Team, sobre un catamarà de recollida residus.

El càncer i les infeccions resistents als antibiòtics són dos dels grans desafiaments de la salut global actual, que requereixen tractaments més precisos i efectius per a millorar la vida de milions de persones. Per a donar resposta a aquesta necessitat, els professors Juan Felipe Miravet Celades i Francisco Galindo Honrubia, de la Universitat Jaume I, lideren un projecte de recerca que utilitza nanopartícules moleculars orgàniques per a avançar en el tractament d’aquestes malalties.

L'economia mediàtica a Espanya travessa una transformació sense precedents, marcada pel creixement accelerat dels serveis digitals i la concentració del mercat, segons l'informe [[LINK:EXTERNO|||https://gmicp.org/communications-media-and-internet-concentration-in-spain-2019-2022/|||Communication, media and internet concentration in Spain, 2019-2022]], que revela un increment total de 6,04% en la indústria mediàtica i de telecomunicacions i un descens dels sectors mediàtics tradicionals.

Com va sorgir aquest projecte de tesi? Per què l’accessibilitat en un monument faller?
Com has integrat els diferents elements (l’explicació física, textual o de context)?
Quines dificultats has trobat a l’hora de fer l’audiodescripció?

L'Autoritat Portuària de Castelló, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (CIRTESU) de la Universitat Jaume I de Castelló, ha realitzat una sèrie de proves per a supervisar les estructures instal·lades al novembre destinades a la renaturalització de l'àrea portuària.

Deu investigadores de la Universitat Jaume I de Castelló dels àmbits de la psicologia, la química, l'enginyeria industrial i l’economia s’han situat entre les mil primeres en el rànquing d’investigadores espanyoles i estrangeres que treballen a Espanya, segons les dades dels seus perfils públics personals en Google Scholar. L’edició 2025 del rànquing inclou un total de 9.990 investigadores ordenades per l’impacte a escala mundial de la seua recerca, 118 d’elles de la universitat pública de Castelló.

Entrevista sobre els resultats de la comparació entre el diàleg dels aficionats i els clubs de futbol a la Premier League i la Lliga Espanyola.

En aquesta ocasió, a proposta del jurat, s'han concedit els premis d’Investigació en la modalitat d'Investigació Bàsica al catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular Aurelio Gómez Cadenas i en la modalitat d'Innovació i Transferència del Coneixement al catedràtic d'Enginyeria Química Enrique Sánchez Vilchez, dotat cadascun amb sis mil euros i diploma.

La Unió Europea s'enfronta a una demanda cada vegada major d'atenció social de qualitat per a les persones majors. Actualment, la complexitat del marc legal i polític per a les organitzacions de l'economia social (OES) planteja la necessitat d'una reconfiguració del model dominant d'atenció social que posa en dubte la dignitat, identitat i qualitat de vida tant dels majors com de les persones que els cuiden.

Entrevista a Xavier Ginés

El catedràtic Iván Mora Seró i les investigadores Eva María Barea i Sofía Masi, del Grup de Semiconductors Avançats de l’Institut de Materials Avançats (INAM) de la Universitat Jaume I, així com la catedràtica Rosario Vidal, del Grup d’Investigació i Desenvolupament Verd també de l'INAM, participen en el desenvolupament de làsers superradiants de perovskita d’halur a baix cost amb l’objectiu de propiciar una nova era en la ciència dels materials i l’optoelectrònica, pel seu potencial en camps com l’energia fotovoltaica, la tecnologia o la informàtica quàntica i la tecnologia 6G.

L’investigador Lluís Montoliu del Centre Nacional de Biotecnologia del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CNB-CSIC) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Rares de l’Institut de Salut Carlos III ha afirmat que l’ètica de la investigació permet preguntar-se el propòsit dels estudis científics i assegurar-se que són acordes a les normes establertes, i que també protegeix el personal investigador de males pràctiques perquè estableix unes limitacions.

Entrevistem els investigadors Iván Barreda i Ainhoa Jaramillo, que al costat de Marina Pavan i Gerardo Sabater treballen en projectes sobre altruisme en el laboratori d´Economia Experimental de l'UJI.

UJI Robotics Team, equip multidisciplinari format per més de 30 estudiants de la Universitat Jaume I i dedicat al desenvolupament i competició en el camp de la robòtica, ha presentat els seus projectes per a 2025 entre els quals es troba el prototip de robot amb què competirà en el European Rover Challenge, competició de referència europea en l'àmbit de la robòtica espacial. La presentació ha tingut lloc a la sala d'actes de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i ha comptat amb l'assistència de la rectora, Eva Alcón; el vicerector d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica, David Cabedo, i professorat d'Enginyeria Informàtica, Enginyeria Robòtica i Enginyeria Mecànica.

«La tasca d’incorporar a les dones a la ciència no és donar-les el dret que el correspon, sinó construir entre tothom un món més divers, més complex i, en principi, millor col·lectivament», ha assegurat l’arquitecta i professora de la Universitat Politècnica de València, Eva Álvarez Isidro, durant la conferència «Parant atenció. Perspectives diverses sobre l’entorn habitat» que ha impartit a la Universitat Jaume I amb motiu de la commemoració del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència.

Entrevista

La professora de la Universitat Jaume I Margarita Miñarro ha sigut designada com a representant espanyola en el grup d’investigació «L’impacte del canvi climàtic en les relacions laborals» de la Societat Internacional de Dret del Treball i de la Seguretat Social, que serà l’encarregat de preparar aquest bloc temàtic per al congrés mundial de la societat que se celebrarà a Mèxic en setembre de 2027.

El programa UJI StartUp de la Universitat Jaume I, gestionat conjuntament per la Càtedra INCREA d'Innovació, Creativitat i Aprenentatge, i Espaitec, el Parc Científic i Tecnològic, amb la col·laboració de SECOT (Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica) ha celebrat una sessió de presentació dels avanços dels 19 projectes emprenedors que formen part de la iniciativa.

Quina és la principal finalitat de l’Escola de Doctorat i com ha evolucionat en aquesta dècada de vida?
Què accions capdavanteres s’han ficat en marxa durant aquests anys? I com connecta amb l’entorn?
A què reptes s’enfronta l’Escola en els pròxims anys?

Quatre grups d'investigació de l'UJI que busquen llançar els seus projectes al mercat han participat en la iniciativa a fi d'avaluar la seua viabilitat i definir el model de negoci

Castelló de la Plana és percebuda com una ciutat segura, segons es desprèn de la «I Enquesta de percepció de seguretat i victimització. Castellón 2023» realitzada per la Clínica Jurídica i Criminològica de la Universitat Jaume I, en la qual s’explica que l'11,3% de les persones enquestades perceben la ciutat com un lloc totalment segur, amb una qualificació de cinc sobre cinc, i un 46,2%, la consideren segura amb un quatre. El percentatge d’inseguretat (qualificació d’un i dos) només és manifestat pel 10,3%.