L’Audiència de Barcelona jutja a partir d'avui dimarts els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, juntament amb tres excàrrecs més, pel retard en la vacunació contra la covid dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya.
La fiscalia els acusa de prevaricació i demana 12 anys d’inhabilitació per a Vergés, Argimon, Marc Ramentol i Adrià Comella, mentre que sol·licita l’absolució per a Francesc Xavier Rodríguez.
Els sindicats Jucil i Jupol, que exerceixen d’acusació particular, reclamen penes de 3 anys de presó, 15 d’inhabilitació i una multa de 72.000 euros per delictes contra els treballadors i prevaricació. Les defenses neguen qualsevol actuació arbitrària i asseguren que les decisions es van prendre amb criteris sanitaris i en un context de manca de vacunes i canvis constants en les directrius estatals.
Cronologia: de l’aturada d’AstraZeneca a la denúncia al TSJC
Segons la fiscalia, el conflicte es remunta al febrer i març del 2021, quan el Consell Interterritorial va acordar prioritzar la vacunació amb AstraZeneca de col·lectius essencials.
Salut va iniciar la vacunació el 12 de febrer, però el 15 de març es va ordenar aturar-la per risc de trombosi. Quan es va reprendre el 22 de març, Salut va decidir prioritzar el grup de 60 a 65 anys, inclosos policies d’aquesta franja, deixant enrere la resta d’agents espanyols.
A finals de març, només el 2,8% dels guàrdies civils i el 3,6% dels policies nacionals havien rebut la vacuna, mentre que el 77% dels Mossos ja estaven immunitzats. Els sindicats van denunciar la situació al TSJC, que va ordenar vacunar immediatament els agents estatals. El 10 de maig, ja s’havien vacunat 4.806 agents.
El cas va passar pel TSJC perquè Vergés era aforada, però va tornar al jutjat d’instrucció després que el tribunal descartés indicis contra ella. Posteriorment, nous missatges de WhatsApp aportats per Argimon van reobrir la investigació, en què s’assenyalava que l’entorn de la consellera hauria ordenat “parar” la vacunació de Guàrdia Civil i Policia Nacional.
El magistrat instructor considera que la decisió va ser “arbitrària, il·legal i discriminatòria”, i que va posar “en greu risc la salut i la vida” dels agents. Les defenses, en canvi, sostenen que es va actuar seguint criteris tècnics i les directrius estatals en un context de canvis constants.
