Amb més de 60 entrevistes en profunditat i diversos grups de discussió, s'ha elaborat un informe que posa de relleu una realitat que ja afecta desenes de milers de persones a Catalunya: viure en habitacions de lloguer com a única alternativa habitacional. Viure-hi diferents persones, volem dir. Això és el que expliquen algunes de les persones que no tenen cap altra sortida que aquesta. Segons Càritas, més de 50.000 persones ateses per les 10 Càritas catalanes vivien en habitacions, una dada que confirma que aquesta pràctica ha deixat de ser temporal per convertir-se en una solució estructural.
📉 L’habitatge: un forat negre que empobreix
Al programa La Ciutat hi ha estat Guillermo Oteros, coordinador d’anàlisi social de Càritas Diocesana de Barcelona. Ell explica que la manca d’accés a un habitatge digne desencadena altres formes d’exclusió social, afectant la salut mental, l’educació dels infants i la possibilitat de desenvolupar una vida quotidiana estable. L’estudi també alerta que la majoria de persones no tenen contracte, fet que genera inseguretat jurídica i una amenaça constant de perdre el sostre d’un dia per l’altre. Amb tot, més del 15% de la població de Barcelona cau en pobresa severa després de pagar el lloguer i quatre de cada deu persones viuen en inestabilitat permanent, fins i tot tenint feina.
🏚️ Condicions de vida sense dignitat
L’informe, que s'ha presentat de mà de Càritas, també revela que: 370.000 persones viuen amuntegades, amb menys de 15 m² per persona. Una dada més: 150.000 persones viuen en habitatges insegurs, sovint rellogats i sense contracte. Segons Oteros, moltes famílies es veuen condemnades a compartir una única habitació en pisos compartits. No és una tria: és l’últim esglaó abans del carrer.
🏘️ Què cal fer? Les urgències de Càritas
Primer de tot, cal construir més habitatge públic. Ho diu Càritas amb totes aquestes dades a la mà. I explica que la iniciativa privada no arriba a les necessitats socials reals i el mercat no ofereix opcions assequibles. Protegir la infància i l’adolescència amb polítiques estructurals i universals, hauria d'estar sobre la taula de tots els governants. Fins que no s'apliquin decisions com aquestes, la pobresa continuarà transmetent-se de generació en generació, convertint-se en un cercle del qual cada cop és més difícil sortir. És el vaticini de Guillermo Oteros.
