en directo y de perfil

Al hilo de la actualidad

Por Aureliano Lairón

Luis Méndez

La Ribera |

Aureliano Lairón
Aureliano Lairón

Hui tractarem alguns temes al fil de l’actualitat. L’actualitat és, sempre, la que mana.

Estem ja en plena campanya electoral i partits i coalicions han posat a calfar els seus motors. Els motors ja estan en marxa.

Encara que cal dir la veritat i és que la campanya va començar abans d’hora.

Fa uns dies el president del Govern vingué a Valéncia a donar un miting. L’espai on el va pronunciar estava, com sempre, de gom a gom. I dic “com sempre” perquè ja s’encarreguen ells -els polítics i els seus acòlits- de reclutar a la gent per tal que l’acte no pifie. Qui assistix als mitings?. Als mitings de tots els partits? No anem a enganyar-nos. Fonamentalment la gent que viu molt de prop i li agrada la política, la més arrimada al partit, la que forma part del mateix i la que té més a guanyar per allò de que, després vindran les prebendes, i igual va i ens toca algun càrrec dels molts que es repartiran. I aixó no és privatiu de ningú. Ho fan els partits d’esquerra, els de dreta i els de centre. Hi ha centre?. El president vingué a Valéncia i en cap moment va parlar del principal problema que patim els valencians: el de la injusta financiació que suportem des de fa anys amb governs d’un i d’altre signe. Estarem atents al que sobre el particular ens vajen dient.

També fa uns dies es celebrà a Toledo un funeral en memòria de les víctimes d’Urda. L’autoritat religiosa que va presidir la cerimònia, exigia, arreplegant el sentir dels afectats i dels seus familiars, l’aclariment de les causes de l’accident ferroviàri i que s’assumiren responsabilitats per la tragèdia. No vaig a criticar la no assistència del president del govern a l’acte. Ell sabrà. Del tema ja s’ha parlat massa. Solament apuntaré que al senyor Sánchez no se li demanava ni que resara ni que comulgara. Faltaria més. Tans sols que no fugira, que no s’amagara i que aguantara el pes de les ausències com a president de tots.

Fa uns dies també, emmarcat en la precampanya electoral, tingué lloc una Vaga General. Una vaga política a més no poder, com han reconegut tots. Tingué un seguiment molt dispar. Un dels fonaments -és just- era el problema de la vivenda. Problema que s’arrosega des de fa molts anys i que ara, els qui apenes han fet res per resoldre’l volen traure-li tallà. Això, per a mi, és un insult a la intel·ligència dels ciutatadans, dels votants. No es donen compte? Ens fan tontos, bobos, desmemoriats?

En clau comarcal un alcalde, el de l’Alcúdia, Andreu Salom, declarava que rectificava i obria la porta a optar a la reelecció. Dia que hi han veïns que l’animen a que continúe abanderant la reconstrucció després de la dana i que vol ser responsable. Vore’m si la seua decissió l’entenen en el seu partit i si produïx alguna fractura al sí de l’agrupació socialista local.

I en clau local lamentar la mort de l’actriu alzirenya Elisa Ramírez, vinculada estretament amb la ràdio -va ser locutora de Radio Alzira de la cadena SER-, rostre del mític programa “Estudio 1” de Televisión Española. Va viure la seua plenitud artística en els anys 60 i 70 del segle passat. I per altra, fe-nos ressò d’un problema que cal resoldre quan abans: A la capital de la Ribera fa falta construir un nou centre educatiu públic i això per tal de solucionar el problema existent pel degoteig de nous alumnes i perquè el cens municipal creix. El govern autonòmic, en mans del PP, ho ha d’entendre i començar a actuar ja.

I mentres tant…..passa la vida.

Fins dijous vinent.