El pacte pressupostari entre el Govern de la Generalitat i Esquerra Republicana no només ha desbloquejat els comptes, sinó que també recupera alguns dels punts clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa. Entre les carpetes prioritàries hi ha el desplegament d’un nou model de finançament autonòmic, la gestió de la recaptació de l’IRPF per part de la Generalitat i un canvi en la governança de l’aeroport del Prat. Tot plegat, però, continua depenent en bona mesura de la voluntat del govern espanyol.
Les dues parts s’han compromès a prioritzar la tramitació del nou finançament autonòmic al Congrés amb l’objectiu que pugui entrar en vigor l’any vinent o, com fixa l’acord, estar plenament operatiu de cara a l’exercici del 2027. Aquest model hauria d’incloure la delegació de competències en la recaptació de l’IRPF a la Generalitat, una reivindicació històrica del sobiranisme. De fet, aquest debat es va reactivar al gener arran de l’entesa entre el PSOE i ERC, que ha desembocat en mesos de negociacions.
Tot i això, la consellera d’Economia, Alicia Romero, ha admès que l’administració catalana encara no està preparada per assumir aquesta funció. Per avançar-hi, el pacte pressupostari preveu una inversió de 520 milions d’euros fins al 2029 per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya. A curt termini, els comptes del 2026 incorporaran 21 milions d’euros addicionals i es formalitzarà un contracte-programa per garantir-ne el finançament estable.
En paral·lel, durant el primer semestre també s’haurà d’impulsar el debat parlamentari per a la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), amb la voluntat que la mesura sigui aplicable ja l’any vinent.
Malgrat aquests avenços, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha optat per rebaixar el llistó en algunes exigències per facilitar l’aprovació dels pressupostos. És el cas de la tramitació del nou finançament, que no s’abordarà fins al segon semestre i que, a més, encara no té els suports garantits al Congrés. En aquest escenari, Junqueras pressiona especialment Junts perquè s’hi sumi a Madrid.
Infraestructures i governança: compromisos amb aval pendent
Més enllà de la carpeta financera, l’acord inclou un seguit de projectes d’infraestructures i canvis institucionals ambiciosos. Destaca el desplegament de la línia orbital ferroviària, per a la qual es preveu que la Generalitat i l’Estat signin un protocol de col·laboració al llarg del 2026. També s’acorda impulsar la constitució del Consorci d’Inversions i d’una societat mercantil estatal per canalitzar inversions a Catalunya.
Un altre punt rellevant és la reformulació del Consorci de la Zona Franca, que deixarà de ser una entitat “100% estatal” per convertir-se en un veritable consorci amb majoria catalana, tant per part de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona.
En l’àmbit aeroportuari, la Llei de Mesures incorporarà la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. A més, es preveu la constitució d’un organisme conjunt amb l’Estat en el marc d’una futura comissió bilateral per coordinar la governança del sistema aeroportuari català, inclòs l’aeroport del Prat.
Aquest conjunt de compromisos, juntament amb el pes reforçat de les institucions catalanes en organismes estratègics, té, segons el Govern, l’aval de la Moncloa. De fet, formen part de l’ordre del dia de la comissió bilateral Estat-Generalitat prevista a Madrid, que haurà de servir per concretar calendaris i garanties.
Rodalies, tramvia i altres compromisos
El pacte també fixa terminis clars en matèria de mobilitat. El traspàs de la línia R1 de Rodalies s’hauria de completar aquest mateix any, mentre que es reclama accelerar els treballs per a la transferència de les línies R2, R3 i R4 Nord. A més, la Generalitat s’incorporarà a la governança de l’Escola de Maquinistes.
Pel que fa al transport públic, es manté l’impuls al tramvia del Camp de Tarragona, amb una primera fase dotada amb 245 milions d’euros d’inversió.
En definitiva, l’acord entre el Govern i ERC combina avenços concrets amb compromisos de futur que, en gran part, continuen condicionats per decisions que s’hauran de prendre a Madrid. El desenvolupament efectiu del nou finançament, la gestió de l’IRPF o la reorganització d’infraestructures clau dependran de la capacitat d’aquestes majories de transformar els acords polítics en realitats legislatives.
