Fa unes setmanes que el company Carles Lamelo Varela (Barcelona, 5 d'abril del 1983) em va venir a buscar a la taula de la redacció per dir-me: "tinc un contacte que crec que et pot interessar per a una entrevista". Jo el vaig animar a que m'en fes cinc cèntims encara que no tenia massa temps per aturar-me a escoltar-lo. "És una noia que estudia per ser pastora". Ep, un moment. Aquí ja hi tindríem un titular sense rascar massa més a la vida d'aquesta jove. Una dona que estudia per ser pastora? És clar, si ets un periodista encuriosit com crec que soc, veus que allà hi pot haver una història potent. Tant com per fer que algú que va conduint i escoltant la ràdio, s'aturi. En fi, el company Lamelo em va passar el telèfon d'una tal Laura Bonet i el vaig guardar.
La Laura seguia esperant
Segurament es poden destacar de mi algunes virtuds, però també tinc un defecte molt gran: sóc una persona dispersa. Puc despistar-me amb una mosca mentre estic redactant un guió i, de cop i volta, treure'm un cafè i aturar-me a xerrar amb no sé qui i... quan penso què estava intentant fer, no me'n recordo i llavors començo una altra tasca que no té res a veure amb l'anterior. Però el cas és que crec que tot acaba sortint prou dignament... encara que a vegades (sovint), se m'ha d'insistir. I és el que va fer en Carles Lamelo, que havia sondejat la seva dona a les muntanyes i ella li havia dit que encara no tenia notícies de mi. I tornant d'un compromís laboral xino-xano cap a casa, vaig fer la trucada que tenia pendent.
El món és un mocador
"Hola, que ets la Laura Bonet", vaig preguntar mentre buscava les claus del portal a la butxaca. "Sí, jo mateixa",va contestar ella amb un to molt més relaxat que el meu. És clar, viu al Pallars Sobirà, que és allà on cursa els estudis de pastora. "En Carles m'ha dit que vols ser pastora", li vaig dir per trencar el gel. I a partir d'aquí, va començar una conversa en la qual em va explicar tots els detalls dels estudis que està cursant a cavall entre la comarca lleidatana que deia i la d'Osona, on hi fa la part més teòrica. "Però tu no ets pas del Pallars, oi?", li etzibo en detectar la seva manera de parlar. I aquí va arribar la sorpresa de debò. Ella em va dir que viu a "un poble de la comarca del Berguedà". I ho explica pensant que no ubicaré on està aquest indret. "Bé, es diu Gironella", diu tímidament mentre jo busco la càmera oculta. "Com? Jo també soc de Gironella! No pot ser això!" li anuncio amb gran sorpresa i amb un atac de riure.
Les casualitats de la vida
La vida està feta de petits moments que acaben convertint-se en especials. I aquest n'és un... quant un periodista que és company d'un altre explicador d'històries li'n proporciona una que acaba sent un tema majúscul tant radiofònicament com personal. Ara ja he conegut la Laura Bonet Gorchs (Barcelona, 7 de novembre del 1988), una dona valenta i decidida que vol fer honor a la seva família. A uns avis masovers que un dia van haver de canviar forçadament el rumb de les seves vides. I que encara que en aquell moment semblés que el temps s'aturava, la Laura ha decidit que és l'hora de reprendre un camí que no sap massa bé on la portarà. Ella té clar que vol "viure a pagès i tenir animals per a l'autoconsum". I fer de masovera tot i ser la mestressa de casa seva.
La història completa la teniu a l'àudio que hi ha al capdamunt d'aquesta pàgina.
