En Jordi Isern Jubany (Barcelona, 1969) es passa cada cap de setmana a Montblanc. Allà hi té la seva galeria d'art, on hi exposa els seus quadres perquè la ciutadania els pugui contemplar i, qui sap, acabar comprant. Sembla una cosa menor, fàcil per a un home que porta tants anys dedicant-se a pintar paisatges. Però, en realitat, aquell és el moment clau de tot el procés creatiu: el del lliurament primer al gran públic i més tard al comprador que, cofoi, s'emportarà un Isern a casa. Aquest serà el final d'una gesta que no té ni dracs, ni princeses. Ni tampoc roses o llibres. Té sensibilitat, això sí. I emoció, i passió, i vocació, i estima i respecte. Tot això que ell sent per la pintura i que aconsegueix transmetre a les persones gràcies al realisme de les seves pintures.
👨🏻🎨 L'artista que viu per pintar
Isern no parla de la pintura com una feina, sinó com d’una necessitat vital. "Sóc l’home que viu pintant", diu. Per ell, pintar és tan essencial com respirar. Se li nota mentre parla de la seva gesta personal, que no és pas menor. Treballa amb molta disciplina i amb uns horaris marcats que procura respectar. Però, és clar, admet que acaba sent pintor tota l'estona perquè, al final, en qualsevol moment pot veure un paisatge que l'inspiri. Amb pinzellades fines, amb un detall minuciós, i amb hores i hores davant del cavallet, en Jordi acaba fent el millor que sap fer: preparar el terreny per emocionar el públic.
🎨 Pintar per produir benestar
En Jordi Isern s'enorgulleix de la feina que fa. I això no és pas ni vanitós, ni narcisista. És, d'alguna manera, la satisfacció de la feina ben feta. Ens explica que la seva voluntat és "transmetre pau". Els seus paisatges —majoritàriament racons de Catalunya— no busquen només reproduir la realitat amb fidelitat, sinó capturar un instant emocional. Aquell moment concret en què la llum, el silenci i la natura creen una sensació difícil d'explicar però fàcil de sentir. Ell aconsegueix que la gent senti coses molt boniques. I aquesta capacitat d'emocionar, o es té, o no es té. I ell demostra que la té i que és un do.
🖼️ Quadres amb poders terapèutics
La trajectòria de Jordi Isern té un capítol sorprenent: el Japó. Tot va començar amb un correu electrònic inesperat que li proposava exposar-hi. El que semblava una broma es va acabar convertint en una relació profunda amb el país, on ha viatjat més d’una desena de vegades i on és especialment estimat. I és precisament al Japó on va viure una de les experiències més colpidores de la seva carrera: un home va comprar un dels seus quadres per regalar-lo a la seva dona, que patia una malaltia greu. Aquell paisatge li havia arribat al cor i ell volia que l'acompanyés en aquell procés. Mesos després, el pintor va rebre un missatge: la dona s'havia recuperat i la parella havia viatjat fins a Catalunya per conèixer en persona el lloc que apareixia al quadre.
No és una història de miracles, sinó de connexions. De com l’art pot esdevenir terapèutic en moments tan complicats.
🫀 El currículum de les emocins
En Jordi pot haver tractat amb càrrecs polítics d'alt nivell. Probablement algú important li ha intentat fer la gara-gara algun dia. Però ell té els peus a terra i sap que la seva gesta és només una: emocionar. I ho aconsegueix amb escreix. A la seva galeria de Montblanc hi té un llibre on les persones que la visiten hi poden escriure el que senten davant dels seus quadres. Paraules íntimes, sinceres, que sovint parlen d'històries molt personals. Isern ho té clar: el veritable valor de l’art és aquest retorn. No hi ha res més reconfortant que saber que aquest és el currículum que pots anar ensenyant per la vida.
