Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Pàncrees, que se celebra el 19 de novembre, En Bones Mans ha volgut posar el focus en aquesta malaltia, en les seves causes, en la dificultat de detectar-la i en els avenços que obren una porta a l’esperança. I és que cal no perdre de vista el Congrés Anual de la Societat Nord-americana d'Oncologia Mèdica (ASCO 2026) celebrat a Chicago, on enguany s'hi ha presentat un dels avenços més destacats en la recerca del càncer de pàncrees i que suposa un creixement en l'esperança de vida dels pacients diagnosticats.
Un òrgan essencial
El pàncrees és una glàndula d’entre 15 i 20 centímetres situada a la part posterior de l'abdomen, envoltada per l'estómac, l'intestí prim, el fetge, la melsa i la vesícula biliar. Té dues funcions fonamentals. D'una banda, produeix enzims que participen en la digestió dels greixos, els carbohidrats i les proteïnes. De l'altra, fabrica hormones com la insulina i el glucagó, indispensables per regular els nivells de sucre a la sang. Quan apareix un tumor en aquest òrgan, aquests processos es poden veure alterats. Un dels principals problemes és que el pàncrees es troba en una zona profunda del cos i els primers símptomes poden ser poc específics: molèsties abdominals, pèrdua de pes, cansament, alteracions digestives o l'aparició d'una diabetis sense una causa aparent. També pot donar-se la icterícia, una coloració groguenca de la pell o del blanc dels ulls, sovint acompanyada d'orina fosca i femtes més clares. En alguns casos, aquesta és un dels primers senyals visibles de la malaltia.

Més de 10.000 casos anuals a Espanya
Les estimacions més recents apunten que a Espanya es diagnostiquen cada any més de 10.000 nous casos de càncer de pàncrees. La incidència augmenta tant entre els homes com entre les dones. L'any 2022, aquest tumor va provocar gairebé 8.000 morts al conjunt d'Espanya i es va situar com el quart càncer amb més mortalitat en ambdós sexes. A Catalunya, les dades també són preocupants. Durant el 2025 es van estimar aproximadament 1.300 defuncions per càncer de pàncrees: 663 homes i 655 dones. La supervivència als cinc anys continua sent baixa, al voltant del 7% en els homes i del 12% en les dones. El tabac és el principal factor de risc conegut. Fumar pot arribar a duplicar o triplicar les possibilitats de desenvolupar aquest tumor. També s'hi relacionen l'obesitat, el sedentarisme i alguns hàbits alimentaris.

La clau d'una teràpia dirigida
Un dels avenços més esperançadors dels últims temps té a veure amb les teràpies dirigides contra el gen KRAS, una mutació present "en més del 90% dels pacients" amb adenocarcinoma de pàncrees. Ho explica Teresa Macarulla , cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona, explica que aquesta alteració participa en el creixement i el desenvolupament del tumor. Les noves teràpies intenten bloquejar la cèl·lula cancerosa precisament en aquest punt vulnerable. Segons Macarulla, l'estudi recent fet públic al congés ASCO 2026 a Chicago, consisteix en "una teràpia experimental que ha aconseguit duplicar la supervivència dels pacients tractats respecte de l'estratègia habitual de canviar de quimioteràpia quan el primer tractament deixa de funcionar". Malgrat tot, no és encara una solució aplicable a tots els pacients.
La recerca, una porta oberta a l'esperança
La doctora Macarulla reivindica la necessitat "d’incrementar la inversió pública i privada en recerca". Amb tot, les donacions d'institucions, fundacions i associacions de pacients permeten impulsar nous projectes i assaigs clínics. Macarulla admet, però que, a diferència de països com els Estats Units d'Amèrica, aquí "falta cultura de la filantropia". En aquest sentit, el 13 de desembre se celebrarà al Fòrum de Barcelona una cursa solidària destinada a recaptar fons per a la recerca del càncer de pàncrees. Una jornada que reunirà pacients, investigadors i professionals sanitaris.

