Barcelona ja escalfa motors per viure una de les cites més destacades del calendari literari. Aquest dijous 15 d'octubre es donarà a conèixer la novel·la guanyadora del Premi Planeta 2026, una edició especialment simbòlica perquè commemora el 75è aniversari d'un guardó que ha distingit algunes de les grans veus de la literatura en castellà, com Ana María Matute, Mario Vargas Llosa, Camilo José Cela o Terenci Moix.
Aquest any s'hi han presentat 1.424 obres, un nou rècord. Entre les finalistes predomina la novel·la històrica, tot i que també hi ha misteri, amor i trames familiars.
- La sombra de Isabel, de Pedro Regalado Rodríguez: se centra en la vida d'Isabel la Catòlica, des de la infantesa fins a l'edat adulta
- Letraherido, de Pepe M. Carrascosa: una expolicia investiga morts misterioses relacionades amb llibres
- Alba Naranja, de Tamsilt El Hayani (pseudònim): una dona descobreix que va ser un nadó robat i s'endinsa en la recerca dels seus orígens
- Los Caminantes, de Martín Guerrero (pseudònim): a la Barcelona de 1959, una jove s’enamora d’un traductor francès vinculat amb un pla per assassinar a Antonio Machado
- Kintsugi o tres almas rotas, d'Hugalma de la Sierra (pseudònim): tres persones en plena crisi emocional es coneixen a un taller sobre l'art japonès de restaurar sense amagar esquerdes
- La noche de los faroles, de Mencía Salazar (pseudònim): la història d'una espia espanyola en la Guerra d'Independència dels Estats Units
- Los que faltan, de Luz Ventura (pseudònim): després de ser torturada per la dictadura del seu país, una jove torna a casa embarassada
- El jardín de Lennon, de Jorge Herrero (pseudònim): quatre estudiants de Periodisme investiguen la història d'un presumpte fill secret de John Lennon
- La mujer desnuda sale a las once, de Bernardo Galeana (pseudònim): un jove artista s’uneix a una guerrilla mexicana per desig de justícia, però acaba deixant les armes i converteix la pintura en resistència
La portaveu del jurat, Luz Gabás, ha destacat que totes les obres finalistes comparteixen un mateix fil conductor, més enllà de les seves diferències argumentals. “Totes incideixen en el desig de trobar la pau, la necessitat de sanació i l'objectiu de construir una vida plena", ha dit.
Una gala amb novetats
La cerimònia d'enguany canvia d'escenari. El tradicional sopar literari abandona el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), seu de les últimes edicions, per traslladar-se al pavelló 1 de Fira de Barcelona, a Montjuïc. La gala comptarà amb l'assistència dels Reis d'Espanya, que ja van participar fa dos anys en els actes commemoratius del 75è aniversari del Grup Planeta.
Una altra de les novetats destacades serà el reconeixement a la novel·la finalista. Per primera vegada, la persona que ocupi el segon lloc rebrà també un trofeu commemoratiu, una mesura que, segons ha explicat el president del Grup Planeta, José Creuheras, reforça el valor i la visibilitat del conjunt de les obres distingides.
La 75a edició incorpora també dues noves veus al jurat: Paloma Sánchez Garnica i Javier Sierra, que substitueixen Juan Eslava Galán i José Manuel Blecua, que va morir fa uns mesos.
Un premi que continua generant lectors
El Premi Planeta manté la seva condició de guardó literari millor dotat de les lletres espanyoles, amb un milió d'euros per a l'obra guanyadora i 200.000 euros per a la finalista.
Durant la presentació de l'edició, Creuheras ha posat en valor la dimensió cultural del premi i ha recordat que les obres guardonades al llarg de la seva història acumulen 47 milions d'exemplars venuts. Una xifra que, segons ha subratllat, evidencia la capacitat del Planeta per arribar a nous públics i fomentar la lectura.
El president del grup editorial també ha confirmat que Planeta manté converses avançades per adquirir l'editorial Joventut, responsable de la publicació en català i castellà de clàssics com Tintín.
