salut mental

Com cada dilluns, el Robert Calvo ens parla sobre salut mental a 'La Brúixola'. Avui, ho fa a través del llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent', un llibre solidari elaborat per un grup de psicòlogues de la Fundació Althaia de Manresa.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Salut digital, beneficis i contradiccions. Les noves tecnologies formin part de la nostra vida en diferents aspectes, per tant tampoc poden deixar de formar part de la nostra salut. La salut digital es refereix a l'ús de tecnologies de la informació i comunicació a l'àmbit de la salut pot oferir nombrosos beneficis, però també pot plantejar alguns inconvenients per als pacients. Parlem amb Carme Sabater, Presidenta de la CUS – Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat. Salut + Consum + Alimentació.

L'artrosi lumbar es produeix quan es lesiona o degenera el cartílag de les articulacions de la columna lumbar. Està formada per cinc vèrtebres que se situen a l'esquena, entre les costelles i la pelvis. La unió entre les vèrtebres contigües es realitza mitjançant diverses superfícies articulars cobertes per cartílag. Quan aquest cartílag es desgasta, es produeix l'artrosi lumbar. Els símptomes de l'artrosi lumbar són el dolor, la rigidesa i la limitació de la mobilitat. El símptoma més freqüent de l'artrosi lumbar és el mal de característiques mecàniques, és a dir, que apareix amb el moviment i la sobrecàrrega lumbar i millora amb el repòs. Generalment, el dolor es localitza a la pròpia columna lumbar però de vegades també pot produir dolor “irradiat”, és a dir, localitzat en zones properes com a la natge oa la cara posterior i lateral de la cuixa. L'artrosi lumbar també pot ser asimptomàtica, és a dir, no produeix cap símptoma i es diagnostica de manera fortuïta en fer radiografies lumbars per altres motius. El Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre, ens explica com es pot tractar l'artrosi amb les diferents eines de la medicina regenerativa.

La Fundació Alivia demana més inversió en la salut mental dels pacients oncològics. El càncer provoca un malestar emocional clínic fins a la meitat dels pacients i un 30% manifesta trastorns psicopatològics. L'afectació emocional més freqüent en supervivents és la por que torni el càncer. El 48% dels hospitals espanyols no disposa de personal propi que facin atenció psicològica en càncer. La Fundació Oncològica Alivia ha iniciat una recollida de firmes que té com a objectiu assolir l'augment de la inversió pública en salut mental per al tractament dels pacients amb càncer. Per a aquesta organització de pacients, hi ha la necessitat urgent de proporcionar atenció psicològica a malalts oncològics, ja que la prevalença de trastorns com l'ansietat i la depressió poden arribar a afectar la meitat dels pacients, segons una revisió d'estudis de la Fundació Alivia . Així, un estudi recent publicat a American Journal of Hospital Palliative Care que va analitzar 10 anys d'investigacions, va trobar que la desmoralització en pacients oncològics oscil·la entre el 13% i el 49%. Es tracta d'una “pèrdua de significat i propòsit a la vida, una sensació d'impotència sobre els esdeveniments de la vida i una sensació d'impotència”. Aquesta desmoralització té a veure amb la depressió, l'ansietat i la ideació suïcida. Carles Aguilar parla amb Asensio Rodríguez Director de la Fundació Alivia.

Sant Pau inicia el segon assaig clínic sobre els efectes a llarg termini de l’estimulació cerebral profunda (ECP) en pacients amb esquizofrènia ultraresistent al tractament. L’Hospital és líder mundial en ECP: fa 25 anys va començar a aplicar-la en Parkinson i actualment també l’aplica a depressió major i a la malaltia de Huntington. Amplia l’estudi publicat el 2020, el primer del món, intervenint 6 nous pacients i personalitzant encara més el tractament per optimitzar al màxim l’eficàcia de l’ECP. Amb aquest objectiu, s’implantaran dos elèctrodes que permetran estimular dues xarxes cerebrals cadascun en lloc d’una i fer un estudi més ampli de la resposta a l’ECP, amb una cirurgia molt poc agressiva, però extremadament complexa. Aquesta tècnica, emprada com a ús compassiu, podria ser una alternativa de tractament en el 20%-30% dels pacients que no responen a cap teràpia farmacològica La resistència a la teràpia antipsicòtica crea molt patiment a pacients i familiars i es tradueix en una pitjor salut general, més conductes de risc i una alta despesa sanitària. Sant Pau segueix liderant el tractament de l’esquizofrènia farmacoresistent amb estimulació cerebral profunda (ECP) al món. Carles Aguilar entrevista Lumi Corripio, Psiquiatre, del Grup de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l'Institut de Recerca Sant Pau i directora del Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic a més d'investigadora principal del projecte i Alexandra Roldán , psiquiatre i Coordinadora dels projectes de recerca en esquizofrènia del mateix hospital.