Després d’uns dies o unes setmanes de descans, tornar a posar el despertador, recuperar els horaris i afrontar novament les responsabilitats laborals pot convertir-se en una autèntica cursa d’obstacles. Cansament, apatia, irritabilitat, somnolència o dificultats per concentrar-se són alguns dels símptomes habituals de l'anomenada síndrome postvacacional. Però què passa exactament dins del nostre cervell? El doctor Francisco Mira, neuròleg i director del centre especialitzat en salut cerebral MyBrain de Barcelona, ho ha explicat a La Ciutat.
Un jet lag sense viatjar
Durant les vacances, el cervell s'adapta progressivament a un ritme més tranquil, a unes activitats generalment més agradables i a uns horaris de son diferents dels habituals. El problema arriba quan passem d'aquest escenari a la rutina laboral de manera sobtada: "És una mena de jet lag sense viatjar", resumeix Francisco Mira. Aquest canvi brusc afecta diverses àrees cerebrals i altera processos relacionats amb el descans, les emocions, l'atenció i el consum d'energia. Si durant les vacances ens hem acostumat a anar a dormir de matinada, difícilment podrem avançar diverses hores el moment de ficar-nos al llit d’un dia per l’altre. La falta de son activa més l’amígdala, una regió cerebral molt vinculada a les emocions i a les respostes de lluita o alerta. Com a conseqüència, disminueix la capacitat de control emocional i podem sentir-nos més irritables o incòmodes davant de situacions que habitualment gestionaríem millor. També hi influeix el canvi d’exposició a la llum solar. En tornar a l’oficina i passar menys hores a l'aire lliure, es pot alterar la producció de melatonina, l'hormona que ajuda a regular el son. Això pot fer que ens costi més descansar correctament durant les primeres nits.
Com podem facilitar la tornada?
El doctor Francisco Mira defensa que podem aprofitar els coneixements científics sobre el cervell per fer que la transició sigui menys abrupta. Un dels primers consells és començar a avançar l’hora d’anar a dormir uns dies abans de reincorporar-nos. Fer-ho gradualment, entre 15 i 30 minuts cada dia, permet adaptar els ritmes de son sense exigir al cos un canvi de diverses hores de cop. També recomana deixar, sempre que sigui possible, un marge de 24 o 48 hores entre el final d’un viatge i la tornada a la feina. Aquest petit matalàs facilita la readaptació als horaris de casa. Una altra opció és reincorporar-se un dimarts o un dimecres perquè la primera setmana laboral sigui més curta. Durant les primeres jornades convé prioritzar tasques de planificació o activitats menys exigents cognitivament. Evidentment, això no sempre és possible en professions marcades per l'actualitat o les emergències. En aquests casos, cada persona haurà d’aplicar les recomanacions que millor encaixin amb la seva realitat. L’exposició a la llum solar, fer entre 20 i 30 minuts d’exercici físic al matí i mantenir una hora fixa per despertar-se —també durant el cap de setmana— són altres mesures que poden ajudar a regular els cicles de melatonina i cortisol i afavorir el descans nocturn. I encara hi ha una recomanació més estimulant: començar a pensar en el pont o les vacances següents. La planificació i la visualització positiva d’una experiència futura també poden generar benestar, fins i tot abans que arribi el moment de gaudir-ne.
