EDUCACIÓ SOCIAL

Un terç dels educadors socials ha patit assetjament o violència laboral, segons un informe

El Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya denuncia també que un 20% d'aquests treballadors necessita més d’una feina per arribar a final de mes

Anna Utiel

Barcelona |

Els educadors socials han estat notícia darrerament perquè, en una societat cada cop més complexa, la seva presència s’ha fet imprescindible en àmbits tan diversos com l’ensenyament, les residències de gent gran o els centres de menors no acompanyats. Tot i això, les seves condicions laborals no han millorat, ans al contrari. Coincidint amb el Dia Internacional de la professió, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) denuncia que un de cada tres d’aquests treballadors ha patit assetjament o violència laboral, i un 20% necessita més d’una feina per arribar a final de mes.

I, en aquest context de precarietat, el CEESC alerta que el darrer informe de l'estat de l'Educació Social a Catalunya revela que més de la meitat dels col·legiats que es donen de baixa ho fan perquè han decidit abandonar la professió. El motiu que al·leguen és, justament, la inestabilitat laboral.

En tot plegat, hi té molt a veure l’externalització de serveis públics: "Cada vegada és més gran el volum de persones que treballen exercint funcions públiques, però a través d'entitats en concessió de serveis per part de l'administració pública, que n'és la titular. Això fa que els preus acabin sent un condicionant per accedir a aquests concursos públics i, en una activitat que bàsicament es fonamenta en professionals, això vol dir salaris més baixos", explica Xavi Campos, gerent del CEESC.

Diferències salarials i múltiples convenis

Concretament, més del 60% dels educadors socials catalans treballa en serveis públics externalitzats. Així doncs, tal com diu Campos, tenen sous més baixos, perquè el professional mitjà contractat directament per una administració pública cobra gairebé un 30% més que el que treballa al sector privat.

Client Challenge

Un altre problema és que hi ha més de 35 convenis laborals que regulen aquesta feina, de manera que hi ha grans diferències de condicions dins de la mateixa professió. "La tendència hauria de ser intentar unificar i posar fi a aquesta atomització tan gran que existeix avui. Estem en aquest camí: hi ha un conveni que està agafant un volum més gran en relació amb els altres, que és el conveni d'acció social, tot i que fa molt de temps que no s'actualitza", assegura Campos. De fet, aquest conveni, al qual estan adherits més del 40% dels treballadors, està caducat des del 2018.