El curs escolar va començar amb un avís del Departament d’Educació: malgrat la reducció del volum total d’alumnes, a les aules catalanes cada cop hi ha més complexitat. Això vol dir que cada vegada són més els infants i adolescents que tenen necessitats educatives especials, sobretot per motius socioeconòmics. Paradoxalment, però, aquest curs han desaparegut del sistema educatiu més d’un centenar de professionals de l’àmbit social.
Parlem d’educadors socials i tècnics d’integració social, dos perfils que es van introduir als centres de més complexitat ara fa cinc cursos per fer front a les conseqüències de la pandèmia. La seva tasca és acompanyar els alumnes en tot allò que queda fora de les funcions dels docents. El curs passat hi havia 85 educadors i uns 325 tècnics repartits en diverses escoles i instituts. Tot plegat era gràcies a un programa temporal cofinançat per fons europeus, que ara ha caducat.
Des de la conselleria afirmen que aquest projecte en cap cas era prorrogable, però des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) la visió és una altra: "Com que el discurs durant el curs passat era que es prorrogaria dos anys més, hi havia la sensació que podria passar el mateix que havia passat en altres ocasions: que entre juliol i agost s'acabés resolent que hi hauria una continuïtat. Però, finalment, no ha estat així", lamenta el vicepresident del CEESC, Albert Font-Tarrés.
De 400 a 300 professionals
Tenint en compte que aquesta pròrroga no ha estat possible, aquest curs hi ha hagut molts canvis. El Departament ha creat un nou programa temporal amb 60 educadors socials i uns 240 tècnics d’integració social, és a dir, un centenar de treballadors menys que el curs passat. A més, ha decidit que els educadors només aniran a secundària, i els tècnics a primària, i els ha tret d’aquells centres on, per motius de complexitat, ja hi havia un educador o tècnic en plantilla.
Educació defensa que ho ha fet per “repartir els recursos”, que –recordem– són els que són per la manca de pressupostos. Però en el dia a dia dels centres s’ha viscut com un desgavell: "Perdre aquestes professionals obliga a desatendre casos", assegura Gerard de Josep, professor de l’Institut Eduard Fontserè de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat. Aquest centre de màxima complexitat tenia fins al curs passat dues tècniques d’integració social i una educadora social. Ara només queda una de les tècniques, que té la missió impossible d’assumir la feina que, durant tres cursos, havien fet entre les tres.
L’educadora que hi treballava, Tània Moriana, lamenta que no va saber que aquest curs no hi tornaria fins a finals de juliol: "No vam poder fer un tancament amb famílies i joves amb qui portàvem tres anys treballant". Després d’un estiu d’incertesa, va saber abans d’ahir que el Departament comptava amb ella per treballar temporalment en un altre centre. Tot i que està contenta de tenir feina, qüestiona el procés, que considera "poc transparent". "Es perpetua el neguit dels educadors, que estem a l'espera de veure què passarà, si ens trucaran, quins criteris seguiran, si es fixaran en els mèrits, en el currículum...", relata Moriana.
Una feina "de fons" i que vol temps
Més enllà d’això, aquesta educadora recorda que ara haurà de començar de nou a guanyar-se la confiança d’alumnes i famílies que no la coneixen, mentre que a l’institut de la Florida ja havia teixit aquests vincles. Per aquest mateix motiu, el vicepresident del Col·legi d’Educadors Socials creu que no té sentit funcionar per programes: "És una feina de fons la que fa l'educadora social al centre, i requereix temps. Molts cops, quan ja coneix la comunitat educativa i hi ha un reconeixement mutu, és quan el programa acaba".
És per això que bona part del sector de l’educació reclama que els professionals de l’àmbit social passin a ser estructurals en el sistema, com a figures imprescindibles en un context de dificultats creixent. Sobretot perquè, tal com diu el professor Gerard de Josep, la realitat als barris no és millor ara que fa cinc anys, més aviat al contrari. "La situació socioeconòmica al nostre barri [La Florida] no ha millorat en aquests anys posteriors a la covid. Justament, les dades apunten a aquest augment de la complexitat que sí que reconeix el Departament, que es veu, per exemple, amb l'arribada d'alumnat nouvingut o amb situacions que nosaltres vivim en el dia a dia: problemes d'habitatge, desnonaments...", relata.
El cas de Balaguer
Totes aquestes reivindicacions sobre la importància dels treballadors de l’àmbit social a escoles i instituts han agafat força aquesta mateixa setmana per l’agressió d’un pare a un professor a Balaguer mentre feien una reunió de mediació. Va passar dilluns a l'Escola Àngel Guimerà, també de màxima complexitat, que, precisament, aquest curs ha deixat de tenir educadora social i encara està a l’espera que s’incorpori una tècnica d’integració.
"Fa de mal dir quan hi ha una situació d'aquest tipus, però sí que es veu que és una mala decisió no tenir la figura d'una educadora social com a part de l'equip educatiu del centre", apunta Font-Tarrés. "Una educadora hauria estat allà i hauria acompanyat en aquesta mediació, i potser hauria acabat de la mateixa manera, perquè no som magues, però tenim una mirada social, unes pautes i uns coneixements", afegeix Moriana.
