Ja són quatre els moderadors de continguts de Meta que treballaven a Torre Glòries de Barcelona que s'han tret la vida. L'última víctima ha estat una jove que hi va treballar entre el 2022 i el febrer de 2025 i que ja s'havia intentat treure la vida l'any 2023. Tot plegat passa en el marc d'un litigi obert per danys i perjudicis a l'empresa subcontractada Telus, arran de les imatges que censuraven aquests treballadors durant la seva jornada laboral, i la família de la jove ja ha anunciat que denunciarà la multinacional.
El bufet que porta la causa per danys i perjudicis, Bastets Advocats, ha explicat a Onda Cero Catalunya que la víctima s'havia posat en contacte amb ells per formar part de la causa. Durant aquestes comunicacions, el lletrat que porta la causa, Robert Castro, assegura que la jove els explicava que patia estrès posttraumàtic fruit dels continguts que moderava i va demanar al bufet ajuda psicològica perquè el seu estat de salut havia empitjorat.
Castro explica que la víctima va utilitzar un mètode que havia conegut a través d’un dels vídeos que havia hagut de moderar. Davant d'aquesta situació, l'advocat assegura que, quan l'empresa Telus es va assabentar de l'intent de suïcidi, va mirar d'acomiadar-la amb les condicions que ells imposaven.
No és un cas aïllat
El bufet Bastet continua amb el litigi per defensar que els treballadors no rebien el suport psicològic necessari per afrontar una feina especialment exposada a continguts traumàtics. Marta Vizcaíno és la doctora en psicologia i experta forense que porta els casos de moderadors de Meta i TikTok i assegura, en declaracions a Onda Cero, que han observat trastorns d'estrès posttraumàtic, somatitzacions, consum de tòxics i afectacions en la libido a uns 150 moderadors. Vizcaíno explica que són indispensables els protocols d'actuació en temes de salut mental i lamenta que "els psicòlegs que tenien aquests moderadors no tenien l'especialitat de trauma".
Vizcaíno explica que durant un dia podien veure uns "200 vídeos" i que "tots eren de situacions complicades, com maltractaments, tortures o delictes de sang". Alguns d'ells, assegura, "eren en directe i tenien una responsabilitat afegida".
El Suprem ha reconegut l’impacte laboral sobre la salut mental dels moderadors
El març de 2026 el Tribunal Suprem va deixar en ferm la sentència del TSJC que reconeix com a accident laboral els problemes de salut mental patits per un moderador de continguts. La justícia considera determinant l’exposició continuada durant la jornada laboral a imatges de violència extrema i continguts altament sensibles.
L’empresa havia recorregut la resolució argumentant, entre altres qüestions, que el treballador tenia una patologia prèvia perquè havia rebut assistència psicològica quan era menor. El Suprem rebutja que aquest antecedent permeti desvincular els danys psicològics de la feina i consolida així una resolució rellevant per als moderadors que denuncien afectacions de salut mental derivades de la seva activitat laboral.
