Els funerals no són només tràmits, sales de vetlla, tanatoris o cerimònies. També són paraules, records, música, silencis i abraçades. Són la manera que tenim de posar en comú tot allò que aquella persona ha significat per a nosaltres. I no tots els comiats han de seguir el mateix guió. En aquesta ocasió coneixem la Francina Jaumandreu, creadora de comiats amb ànima, celebrant de funerals i homenatges personalitzats. La seva feina consisteix a escoltar les famílies, conèixer la història de la persona que ha mort i transformar tot aquest relat en una cerimònia única, íntima i fidel a la seva manera de ser.
De manera inesperada
La Francina va començar en aquest ofici sense plantejar-s'ho. L’any 2014 va perdre la seva filla gran en un accident de moto i va decidir implicar-se personalment en la cerimònia d’acomiadament. "No podia delegar un acte d’acomiadament íntim en una empresa", explica. Aquella experiència va marcar l'inici d'un camí que, amb el temps, es convertiria en una vocació. En l'actualitat, té a les seves esquenes un munt d'experiències viscudes al costat de les famílies.
Escoltar abans de parlar
La feina d'una oficiant funerària consisteix, sobretot, a escoltar. Abans de preparar una cerimònia, la Francina necessita conèixer la família i descobrir qui era realment la persona que ha mort: quins eren els seus valors, els seus vincles, les seves aficions, les seves manies i aquells trets que la feien única. "No vull saber només que era una bona mare, una bona esposa o una bona àvia. Necessito saber què la feia diferent, què feia que fos ella i no una altra persona", detalla. Per aconseguir-ho, manté una conversa pausada amb els familiars, sense convertir-la en un interrogatori. A través de preguntes i records, van apareixent anècdotes, moments divertits i aspectes de la vida de la persona difunta que, sovint, mai no s'havien compartit entre els mateixos membres de la família.
Funerals personalitzats, no necessàriament laics
La Francina prefereix parlar de funerals personalitzats i no només de funerals laics. La diferència és important: una cerimònia personalitzada és aquella que s'adapta a les necessitats i als desitjos de cada família. Algunes persones volen un comiat sense la presència d'un representant religiós, però això no vol dir necessàriament que vulguin eliminar qualsevol referència espiritual. Hi ha famílies que demanen una pregària, una lectura de l'Evangeli o algun element relacionat amb la seva tradició. "Personalitzat vol dir exactament que s’adapta al que una família necessita", resumeix.
La música és la banda sonora de la vida
Un dels elements més importants d'una cerimònia és la música. En moments de cansament, xoc i dolor, les famílies poden triar cançons que no sempre representen la persona que han perdut. La Francina recorda el cas d'un home a qui li agradava molt el rock, però la família havia escollit cançons més tradicionals. Quan va preguntar-los quina música escoltava realment, van acabar incorporant Led Zeppelin al funeral. "És la seva música, és la banda sonora de la seva vida", defensa. I afegeix que no hi ha cançons prohibides en un funeral si tenen sentit per a la persona homenatjada. Com a curiositat, també hi ha famílies que decideixen fer un brindis amb tequila o que demanen als assistents que portin la samarreta d'un equip de futbol concret.
