Durant la conversa, abordem què és exactament el narcisisme des del punt de vista de la psicologia. Més enllà de l’ús popular del terme, Cueto explica que es tracta d’un trastorn de la personalitat caracteritzat per trets com la grandiositat, la necessitat constant d’admiració i la manca d’empatia. També diferencia entre dos subtipus: el narcisisme grandiós, més visible i associat a la superioritat, i el vulnerable, menys evident i vinculat a una autoestima fràgil i aïllament.
La secció també aprofundeix en com aquest tret es relaciona amb factors socials i culturals. En una societat marcada pel consum, l’individualisme i l’exposició constant a les xarxes socials, el narcisisme pot veure’s reforçat per dinàmiques que premien l’estatus, la imatge i la diferenciació. A més, s’explora fins a quin punt hi ha diferències de gènere en la seva prevalença i com la seva identificació clínica presenta encara limitacions i debat dins la comunitat científica.
Finalment, es planteja on es troba la línia entre un amor propi saludable i el narcisisme patològic. El psicòleg destaca que tenir autoestima i capacitat de posar límits és necessari, però que el problema apareix quan el comportament es basa en la manipulació i l’explotació dels altres. També es destaca l’impacte del narcisisme en les relacions personals, especialment pel que fa a la dificultat per establir vincles saludables i duradors.
