Comprar un habitatge a Catalunya és avui un 118% més car que fa una dècada, mentre que els salaris han augmentat un 32%. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe El cost del rendisme pels salaris i l'economia productiva elaborat per Comissions Obreres, que sosté que l'encariment de l'habitatge està neutralitzant bona part de les millores salarials aconseguides en la negociació col·lectiva.
L'estudi arriba després d'uns anys marcats per l'alta inflació derivada de la pandèmia i de la crisi energètica, durant els quals sindicats i empresaris han tancat acords per intentar preservar el poder adquisitiu dels treballadors. Tot i això, segons el sindicat, l'escalada dels preus de l'habitatge ha estat molt superior a la dels sous.
L'exemple més clar és el de Barcelona. Actualment, cal destinar l'equivalent a 8,9 anys de salari íntegre per comprar un habitatge de 90 metres quadrats, mentre que l'any 1995 n'hi havia prou amb 5,3 anys. En tres dècades, per tant, l'esforç necessari per accedir a un pis s'ha incrementat de manera significativa.
Per aquest motiu, CCOO defensa que "l'habitatge s'està menjant els increments salarials" i utilitza aquestes dades per reforçar els arguments de la vaga general convocada per a l'11 de novembre juntament amb els sindicats de llogateres i altres entitats socials.
El debat, però, va més enllà de les xifres. Els moviments socials i les organitzacions que impulsen les mobilitzacions atribueixen la situació al que anomenen "rendisme" i a l'especulació immobiliària. En canvi, altres experts assenyalen també factors com la manca d'oferta d'habitatge, les dificultats per impulsar noves promocions residencials i els obstacles urbanístics que limiten la construcció de pisos.
La protesta per l'accés a l'habitatge també es fa visible al carrer. Aquest divendres, diverses entitats vinculades a l'acampada de la plaça Catalunya de Barcelona han ocupat un bloc de pisos situat al carrer Calàbria, a l'Eixample. L'acció s'ha iniciat amb una manifestació que ha recorregut el centre de la ciutat i ha provocat talls temporals a la Gran Via.
Els col·lectius implicats asseguren que l'edifici es destinarà a oferir allotjament a persones sense llar i responsabilitzen les administracions públiques de no haver donat una resposta suficient a la crisi de l'habitatge.
