L'Ada Parellada (Granollers, 1967) és una fan dels mercats. A ella li encanta mirar, triar i remenar en aquestes catedrals de l'alimentació saludable, sostenible i assequible. A més, defensa que "allà tothom hi pot trobar la solució als seus maldecaps per organitzar el menú de cada dia". D'aquest tema, aquesta cuinera en parla al seu darrer llibre 'Els plats del dia' (2026, Rosa dels Vents), que ha vingut a presentar a l'estudi de La Ciutat. Ha vingut a parlar del seu llibre i també a defensar aquest concepte del menú del dia als restaurants, que alguns d'aquests establiments intenten tapar.
🥦 El mercat, la universitat el gust
"Hi ha un gran inspirador de menús que es diu mercat", afirma sense dubtar. Com dèiem, a l'Ada li encanta visitar-lo, perquè no només ajuda a comprar productes frescos i de temporada —més econòmics quan n’hi ha abundància—, sinó que també regala idees i coneixement. "Darrere de cada parada hi ha un llibre", diu. O, millor encara, "un catedràtic". Professionals que dominen com ningú aquell tall de carn, aquell peix o aquella verdura i que poden suggerir maneres de cuinar-los. "El mercat és la universitat del gust", sentencia.
🍲 L'obituari al menú del dia
El llibre de l'Ada Parellada també fa un recorregut pel naixement del menú del dia, que s'origina a finals del segle XIX amb les fondes d'asseguts, pensades per alimentar els primers treballadors urbans que ja no podien tornar a casa a dinar. Més endavant, el 1964, el ministre Manuel Fraga Iribarne va instaurar obligatòriament el menú turístic per protegir els visitants en plena expansió del turisme. Amb el temps, aquest model es va consolidar com una eina clau per als treballadors. Però, avui la paraula menú està desprestigiada: "Els restauradors l'amaguen darrere eufemismes" explica Parellada. Per això, ella que defensa aquesta fórmula en decadència, diu no saber si ha escrit un llibre o un obituari.
📚 Un llibre fet per militància
Parellada confessa que el llibre va néixer, en part, d’una necessitat interna: "ordenar, inventariar i preservar les receptes del dia a dia del Semproniana". Aquest és un receptari que permet conservar el saber fer del restaurant, encara que algun dia algú falti o canviï de rumb. "Fa quinze anys que volia posar ordre i no trobava el moment. Fer el llibre va ser l’excusa perfecta", explica. Però el projecte va anar molt més enllà: també és un recull de plats pensats per ajudar restaurants que mantenen el menú del migdia i per animar la gent de casa a cuinar sense por. "Si nosaltres ho hem resolt cada dia, tu també ho pots fer".
🥔 El plat per a tota la vida
Abans d’acabar, la Miriam Franch ha fet a l'Ada Parellada una pregunta important, que és la mateixa que ha hagut de respondre l'audiència de La Ciutat: si només pogués menjar un plat la resta de la seva vida, quin seria? La resposta de l’Ada és tan senzilla com reveladora: patates bullides aixafades amb un bon raig d’oli cru i sal. "Els plats que no cansen són els que van lligats als records més entranyables", explica. Menjar, al capdavall, també és memòria, emoció i retorn a casa.
