salut

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L’Hospital de Bellvitge transforma l’UCI amb tecnologia multisensorial per millorar el benestar físic i emocional del pacient crític. El projecte permet iniciar de forma precoç el tractament de rehabilitació dirigit a recuperar l’estat del pacient abans de l’ingrés, així com l’estrès posttraumàtic, el delírium i el dolor tant en pacient sedat com despert. Els 64 boxs de l’UCI ofereixen experiències immersives multisensorials, que obren grans possibilitats per ser utilitzades com a teràpia pels professionals. La iniciativa, finançada amb fons europeus, és única al món i s’avaluarà l’impacte del canvi de paradigma d’una UCI tancada a una UCI oberta on a més de les funcions vitals, es cuida la part emocional i social del pacient. Carles Aguilar parla amb el Dr. Francesc Esteve, Cap de secció del Servei de Medicina Intensiva i Rafael Justel, Adjunt a Direcció d'Infemeria de Malalt Crític de l’Hospital de Bellvitge.

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la companyia biofarmacèutica MSD han reunit a Barcelona diferents experts en Oncologia, així com representants de l'administració pública per abordar i desenvolupar diferents aspectes quant a entendre el càncer al seu estadi precoç. Al seminari s'han abordat qüestions com els reptes futurs del cribratge del càncer, càncer en estadi localitzat: implicacions en diagnòstic i abordatge multidisciplinari, experiència en el maneig del pacient amb melanoma en estadis de càncer localitzat, neoadjuvància i adjuvància, etc. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Enriqueta Felip, Presidenta de la Societat Espanyola d’Oncología Mèdica (SEOM).

La marihuana pot fer que el cor bategui més ràpid i que augmenti la pressió arterial d'una persona immediatament després del consum. També pot augmentar el risc d’accident cerebrovascular, malaltia cardíaca i altres malalties vasculars. Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

El consum d’alcohol entre adolescents i joves no disminueix. La dada que aportem a partir de les enquestes i estudis de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, és preocupant: més de la meitat dels joves de 17 anys (exactament el 51%) reconeixen que s’han emborratxat com a mínim un cop durant l’últim mes. En el cas dels de 16 anys, són un 43% els que donen una resposta afirmativa; i en els de 15 anys, el 30%. Per tant, l’hàbit de beure comença molt d’hora, va lligat al tòpic que ajuda a trobar parella i a resistir millor la nit, i sovint acaba amb l’anomenat binge drinking de cap de setmana o consum compulsiu. Mentre disminueix gradualment el consum de tabac i de drogues més dures, l’alcohol -legal i de molt fàcil accés- continua sent socialment tolerat. Les dades de consum juvenil no s’han modificat en els últims quinze anys. No existeix una consciència real del problema de salut que comporta. Ho comenta el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i salut Pública.

El Col·legi d’Infermeres de Barcelona demana posar en valor el paper de les infermeres per garantir la salut de les persones. La campanya de la corporació per al Dia Internacional de les Infermeres. Infermeres? Infermeres! reivindica una professió essencial a la societat. Els països amb més infermeres i on poden exercir amb millors condicions laborals gaudeixen de més salut. Entre els motius d’abandonament de la professió hi ha la precarietat laboral, la falta de reconeixement i de promoció professional. No només és necessari augmentar el nombre d’infermeres, sinó que puguin desenvolupar l’exercici de la seva professió plenament i fer-ho amb les millors condicions professionals i laborals possibles. Parlem amb la Paqui Pavón, Infermera, Especialista en Familiar i Comunitaria i Secretària de la Junta de Govern del COIB.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El 2023 s'estima que prop de 22.000 persones seran diagnosticades amb càncer de bufeta a Espanya, cosa que el converteix en el cinquè tumor més detectat a nivell nacional i el quart en homes. Tot i això, gairebé la meitat dels catalans mai no ha sentit a parlar d'aquesta malaltia i més de la meitat considera que no compta amb prou informació sobre ella. L'enquesta "El càncer de bufeta a Espanya: coneixement i percepció de la malaltia" analitza quin és el nivell d'informació que té la Societat espanyola sobre aquest tipus de tumor. Carles Aguilar parla amb el Dr. Xavier Garcia del Muro, Professor Titular d'Oncologia Mèdica de la Universitat de Barcelona i Cap de la Unitat de Càncer Genitourinari, Institut Català d'Oncologia, ICO.

El Lupus Eritematós Sistèmic (LES) és una malaltia autoimmune, crònica i heterogènia, per la qual el sistema immunitari, encarregat de protegir-nos, ataca les cèl·lules i els teixits del propi cos, ocasionant inflamació i dany en diferents sistemes de l'organisme. Segons dades de l'estudi EPISER de la Societat Espanyola de Reumatologia, a Espanya s'estima una prevalença de 210 casos per cada 100.000 habitants, per la qual cosa s'estima que afecta unes 96.000 persones, i actualment és una malaltia per a la qual no hi ha cura. El 40% dels pacients que pateixen lupus són diagnosticats de nefritis lúpica en els 5 anys següents al diagnòstic. La nefritis lúpica en si és un factor de mal pronòstic per als pacients amb lupus que influeix significativament en la seva supervivència i qualitat de vida, afectant tant la seva salut física com mental. Ho comentem amb Lluisa Arbat, Farmacèutica i Directora Mèdica de Otsuka Pharmaceutical

El reconeixement del sedentarisme com a factor de risc cardiovascular i l'efecte beneficiós de l'exercici regular per a l'organisme han motivat la promoció de l'esport a favor de la salut i la prevenció de malalties. La resposta al perfil lipídic després d'una sessió d'exercici físic, així com els efectes sobre aquell d'un programa d'entrenament, és diferent segons el tipus d'exercici, la intensitat, la freqüència, la durada de la sessió i el temps de permanència al programa d'entrenament físic. Els lípids emmagatzemats a l'organisme representen el rebost energètic i són una font gairebé inesgotable d'energia durant l'exercici: la utilització creix a mesura que l'exercici augmenta en durada. Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

La Malaltia Inflamatòria Intestinal és una patologia que engloba la Malaltia de Crohn (EC) i la Colitis Ulcerosa (CU), patologies actualment sense cura i que continuen tenint un alt impacte en la qualitat de vida dels pacients, principalment adults joves. En concret, la malaltia de Crohn se situa entre les 10 malalties immunomediades més prevalents. Més de 2 milions de persones a tot el món viuen amb EC, una malaltia inflamatòria intestinal els símptomes de la qual van molt més enllà del tub digestiu i tenen un alt impacte en la qualitat de vida. Per exemple, un pacient amb aquesta malaltia pot anar més de 20 vegades al dia al bany, amb la por que pot comportar i l'aïllament social que provoca. De fet, segons una enquesta a persones que viuen amb MII a Europa, el 67% dels enquestats considera sovint la disponibilitat de lavabos quan planeja assistir a un esdeveniment. És important destacar que es tracta d'una malaltia que es diagnostica entre els 20 i els 30 anys, un moment vital a la vida dels qui la pateixen i que veuen com la malaltia afecta la seva vida diària, arribant fins i tot a ser incapacitant a la seva vida social, personal, laboral o acadèmica, etc. Carles Aguilar entrevista Ricard Pons, pacient amb malaltia de Crohn i President de l'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya i la Dra. Yamile Zabana, Gastroenteròloga de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa i Vicepresidenta del Grup Espanyol de Treball sobre malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa (GETECCU).

Segons un estudi publicat, el pessimisme sembla ser un poderós factor de risc de mort per cardiopaties. A l'esmentat estudi s'ha vist que aquelles persones amb alts nivells de pessimisme semblaven tenir més risc de mortalitat induïda per malaltia cardiovascular, fins i tot després d'ajustar els factors de risc fisiològics coneguts. L'optimisme no semblava tenir cap efecte en aquest risc. Sembla que és senzill avaluar els nivells de pessimisme i aquest pot ser una eina molt útil juntament amb altres factors de risc coneguts com la diabetis, la hipertensió o el tabaquisme per determinar el risc de mortalitat per malaltia coronària. Ho comentem amb el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i salut Pública.