Hospital de Bellvitge

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Només 1 de cada 3 pacients amb càncer protegeix la pell del sol cada dia de l'any. Algunes teràpies oncològiques poden afectar la pell, fent necessària una protecció extra davant del sol durant i després del tractament oncològic. Tot i que el 63% de les persones amb càncer coneix la necessitat de protegir la pell els 12 mesos de l'any i 8 de cada 10 ho considera molt important, no és un hàbit que formi part de la rutina diària. 7 de cada 10 pacients van ser informats pel seu oncòleg sobre els efectes que el tractament tindria a la pell, però el 54% admet no conèixer realment les conseqüències. Carles Aguilar parla amb la Dra. Patricia Ramírez Daffós, Oncòloga Mèdica de l'Hospital Universitari Puerta del Mar de Cádiz).

Els resultats d’un assaig clínic amb participació de l'Hospital de Bellvitge confirmen els beneficis d’un nou fàrmac en persones amb insuficiència cardíaca. La dapagliflozina redueix de forma significativa el risc de mort cardiovascular i les hospitalitzacions a causa d'una insuficiència cardíaca (IC). L’estudi suposarà un canvi en les recomanacions de tractament de la IC de les guies clíniques internacionals, que reforçaran l’ús del fàrmac de forma més precoç en els pacients. La principal conclusió de la fase III de l’assaig DELIVER, que es va presentar mundialment en el decurs del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia a Barcelona, és la confirmació de que l’eficàcia de la dapagliflozina en la reducció de la mortalitat i l’agreujament de les persones amb una IC té un caràcter global, independentment de la seva fracció d’ejecció (el percentatge de sang que el ventricle esquerra del cor bombeja amb cada contracció i el principal valor per determinar la gravetat d’una IC). Carles Aguilar entrevista al Dr. Josep Comin, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i director del Grup de Recerca BIO-Heart en Malalties Cardiovasculars de l’IDIBELL, coautor de l’article que recull els resultats de l’assaig internacional de fase III DELIVER, publicat al prestigiós The New England Journal of Medicine (NEJM).

El 20% de la població conviu amb algun dolor crònic. El dolor, una cosa que tots coneixem, és el motiu més habitual de consulta al metge. El dolor avisa que alguna cosa no va bé, però en el 20% de la població es cronifica. Al marge de solucionar l’anomalia que hi va donar lloc, el malestar es manté com a dolor crònic. En els majors de 60 anys, arriba al 50% de la població. Una de cada dues persones grans conviu amb algun tipus de dolor. Dia rere dia, o dia i nit, senten un dolor que va i ve o continuat, en major o menor grau. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans

Una de cada dues alertes de control remot de marcapassos permet detectar fibril·lació auricular en pacients asimptomàtics. La Unitat d’Arítmies de l’Hospital Universitari de Bellvitge segueix uns 1.100 pacients amb dispositiu de marcapassos en el projecte Ritmocore de telemedicina. El monitoratge constant permet detectar en temps real si el pacient pateix alguna alteració del ritme cardíac per tractar-la en el menor temps possible. La fibril·lació auricular augmenta entre 1,5 i 3,5 vegades la mortalitat, en fins a cinc vegades el risc d’ictus, i en un terç dels pacients és simptomàtica. L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) controla diàriament uns 1.100 pacients que tenen implantat un dispositiu per tractar les arítmies i la bradicàrdia. Ho fa a través d’una aplicació de monitoratge remot que registra tota la seva activitat cardíaca sense haver d’acudir a l’hospital. L’equip de la Unitat d’Arítmies rep en temps real alertes, tant de possibles errors de funcionament de l’aparell com d'incidències en el ritme cardíac. Aquestes alertes poden motivar alguna acció assistencial i anticipar-se a patologies incipients gràcies al projecte de telemedicina Ritmocore. Carles Aguilar entrevista al Dr. Jordi Mercé, Cardiòleg i Especialista en Arítmies del Hospital Universitari de Bellvitge.

El Dr. Rafel Guayta, Assessor Mèdic de En Bones Mans, ens comenta tres aspectes molt interessants per la nostra salut. La por a la foscor o altrament dit nictofòbia és un tipus de fòbia específica. Aquesta fòbia ve generada per una percepció anticipatòria distorsionada del que ens podria passar quan ens trobéssim immersos en un entorn fosc. En la majoria d’ocasions aquesta por no va dirigida directament al factor de la foscor, sinó que és provocada per tots aquells riscos que imaginem que estan presents al mateix lloc que nosaltres, però que la foscor ens impedeix veure i per tant, anticipar. També parlem del pacient empoderat. Un pacient amb capacitat per decidir, satisfer necessitats i resoldre problemes, amb pensament crític i control sobre la seva vida. I tot plegat s'aconsegueix, en primer lloc, amb el coneixement. Si la informació és poder, un pacient empoderat o implicat ha de ser un pacient informat: ha de disposar de les nocions suficients per entendre la malaltia i el seu tractament i finalment sabrem com hem d'actuar si ens pica una medusa. En el moment que piqui la medusa és molt important sortir immediatament de l'aigua, rentar la ferida amb aigua de mar i eliminar de la pell les restes de tentacles (si són visibles) amb un objecte pla, com ara un ganivet de plàstic o una targeta de crèdit. Aplicar fred a la zona també ajuda.

Comencem el programa amb la presència del Dr Josep Just, assessor mèdic del programa. Parlem del risc d'infeccions quan, per exemple, hem d'asseure'ns en un lavabo públic d'un bar o d'una gasolinera però la veritat és que, comparats amb altres superfícies, el risc és molt menor. Qualsevol bany públic té probablement menys gèrmens que la pica de la cuina i, amb tota seguretat, menys que el lavabo que té davant, que és de llarg el lloc amb més patògens d'un bany. Continuem amb Mariola Moreno, de l'àrea de Treball Social de la Fundació ACE, Alzheimer Centre Ocupacional. Una de les prioritats de l’entitat és millorar la qualitat de vida dels pacients i també dels seus cuidadors, per això, amb l’objectiu d’oferir eines als familiars de les persones diagnosticades es duen a terme tallers i cursos diversos a través de l’Aula de Cuidadors especialment dedicada als familiars de persones que han estat diagnosticades recentment amb aquesta demència. Tot seguit, Carles Aguilar parla amb l'Oriol Vilaplana, director de la Clínica Miostaf, que acaba de complir el seu desè aniversari. Farem una visió global de com s'estructura una clínica especialitzada en fisioteràpia i osteopatia on treballen professionals de l'àmbit de la salut i l'activitat física. Sabrem com és prioritza l'atenció individual i personalitzada mitjançant la incorporació de noves tendències i de tecnologia innovadora.  I acabem amb la Dra Susana Jiménez, responsable de la Unitat d'Atenció al Joc Patològic de l'Hospital de Bellvitge. Comentarem el conveni Signat entre el CAC i l'Hospital Universitari de Bellvitge per elaborar materials didàctics per prevenir l'addicció a jocs i apostes, als videojocs, i als trastorns alimentaris.