Hospital de Bellvitge

Els fets van ocórrer el 2014 quan el servei d'hemodinàmica no operava en aquell horari.

Els investigadors determinen que el suport perifèric té més èxit que si es fa per l’aurícula dreta i aorta

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L’Hospital de Bellvitge transforma l’UCI amb tecnologia multisensorial per millorar el benestar físic i emocional del pacient crític. El projecte permet iniciar de forma precoç el tractament de rehabilitació dirigit a recuperar l’estat del pacient abans de l’ingrés, així com l’estrès posttraumàtic, el delírium i el dolor tant en pacient sedat com despert. Els 64 boxs de l’UCI ofereixen experiències immersives multisensorials, que obren grans possibilitats per ser utilitzades com a teràpia pels professionals. La iniciativa, finançada amb fons europeus, és única al món i s’avaluarà l’impacte del canvi de paradigma d’una UCI tancada a una UCI oberta on a més de les funcions vitals, es cuida la part emocional i social del pacient. Carles Aguilar parla amb el Dr. Francesc Esteve, Cap de secció del Servei de Medicina Intensiva i Rafael Justel, Adjunt a Direcció d'Infemeria de Malalt Crític de l’Hospital de Bellvitge.

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la companyia biofarmacèutica MSD han reunit a Barcelona diferents experts en Oncologia, així com representants de l'administració pública per abordar i desenvolupar diferents aspectes quant a entendre el càncer al seu estadi precoç. Al seminari s'han abordat qüestions com els reptes futurs del cribratge del càncer, càncer en estadi localitzat: implicacions en diagnòstic i abordatge multidisciplinari, experiència en el maneig del pacient amb melanoma en estadis de càncer localitzat, neoadjuvància i adjuvància, etc. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Enriqueta Felip, Presidenta de la Societat Espanyola d’Oncología Mèdica (SEOM).

La marihuana pot fer que el cor bategui més ràpid i que augmenti la pressió arterial d'una persona immediatament després del consum. També pot augmentar el risc d’accident cerebrovascular, malaltia cardíaca i altres malalties vasculars. Ho comenta el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.

El consum d’alcohol entre adolescents i joves no disminueix. La dada que aportem a partir de les enquestes i estudis de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, és preocupant: més de la meitat dels joves de 17 anys (exactament el 51%) reconeixen que s’han emborratxat com a mínim un cop durant l’últim mes. En el cas dels de 16 anys, són un 43% els que donen una resposta afirmativa; i en els de 15 anys, el 30%. Per tant, l’hàbit de beure comença molt d’hora, va lligat al tòpic que ajuda a trobar parella i a resistir millor la nit, i sovint acaba amb l’anomenat binge drinking de cap de setmana o consum compulsiu. Mentre disminueix gradualment el consum de tabac i de drogues més dures, l’alcohol -legal i de molt fàcil accés- continua sent socialment tolerat. Les dades de consum juvenil no s’han modificat en els últims quinze anys. No existeix una consciència real del problema de salut que comporta. Ho comenta el Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i salut Pública.

El Col·legi d’Infermeres de Barcelona demana posar en valor el paper de les infermeres per garantir la salut de les persones. La campanya de la corporació per al Dia Internacional de les Infermeres. Infermeres? Infermeres! reivindica una professió essencial a la societat. Els països amb més infermeres i on poden exercir amb millors condicions laborals gaudeixen de més salut. Entre els motius d’abandonament de la professió hi ha la precarietat laboral, la falta de reconeixement i de promoció professional. No només és necessari augmentar el nombre d’infermeres, sinó que puguin desenvolupar l’exercici de la seva professió plenament i fer-ho amb les millors condicions professionals i laborals possibles. Parlem amb la Paqui Pavón, Infermera, Especialista en Familiar i Comunitaria i Secretària de la Junta de Govern del COIB.

El projecte permet iniciar de forma precoç el tractament de rehabilitació dirigit a recuperar l’estat del pacient abans de l’ingrés, així com l’estrès posttraumàtic, el delírium i el dolor tant en pacient sedat com despert.

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Elegida voluntàriament per uns i soferta amb pena per altres, la vida en solitari a partir dels 50 anys duplica el risc de patir demència en la vellesa, segons un estudi específic sobre aquesta qüestió. A més, si a això s'hi suma que un està divorciat o ha enviudat, les possibilitats de patir aquest tipus de malaltia, que inclou la síndrome d'Alzheimer, es triplica, circumstància que els investigadors atribueixen a la falta d'un company que ofereixi una protecció extra a nivell mental. Ens ho explica el Dr. Rafel Guayta, especialista en medicina preventiva i salut pública.

Dèficit de DAO, el trastorn que afecta el 15% de la població mundial. El Dèficit de Diamino Oxidasa (DAO) és un trastorn metabòlic amb patologies associades com la migranya, trastorns gastrointestinals, la dermatitis, la pell seca i atòpica; fibromiàlgia o fatiga crònica i el TDAH, entre d'altres. El tema s'ha abordat al segon Congrés Internacional del Dèficit de DAO amb l'objectiu de donar a conèixer, conscienciar i promoure la investigació sobre aquest trastorn metabòlic entre la comunitat científica, mèdica, farmacèutica i nutricionista. El Dèficit de Diamino Oxidasa (DAO) és un trastorn metabòlic amb patologies associades com la migranya, trastorns gastrointestinals, la dermatitis, la pell seca i atòpica; fibromiàlgia o fatiga crònica i el TDAH, entre d'altres. Parlem amb Adriana Duelo, Nutricionista Clínica i especialista en Dèficit de DAO.

Una bona comunicació entre professionals sanitaris i pacients pot reduir el dolor crònic un 20%, millorar la mobilitat un 25% i reduir l'ansietat un 25%, segons el primer Consens per millorar la comunicació clínica en dolor crònic, impulsat per l'Institut Salud sin Bulos i elaborat amb la participació d'una vintena de representants de societats científiques, col·legis professionals i associacions de pacients. En canvi, una mala comunicació amb el pacient ocasiona costos al sistema sanitari, mala adherència, visites repetides a consultes i denúncies. Carles Aguilar parla amb Carlos Mateos, Coordinador de l’Institut Salud sin Bulos.

Un equip multidisciplinari de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha confirmat que l'estimulació cerebral profunda redueix els símptomes de TOC un 42,5% a llarg termini. Es tracta d'un tractament quirúrgic que consisteix a implantar uns elèctrodes que permeten estimular elèctricament punts específics del cervell, de forma selectiva i reversible, aconseguint beneficis terapèutics en malalties resistents a tractaments. Una de cada deu persones que pateix un Trastorn Obsessiu-Compulsiu presenta una forma crònica i incapacitant de la malaltia. Aquests casos més severs són resistents als tractaments psicoterapèutics i farmacològics, i comporten gran patiment tant a pacients com a família. Carles Aguilar entrevista a la Dra. Pino Alonso, Metge Psiquiatra del Servei de Psiquiatria del Hospital Universitari de Bellvitge.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. La humanització dels laboratoris clínics o la creació d'un Observatori per a la divulgació de temes d'actualitat a Medicina de Laboratori són algunes de les línies estratègiques del nou Pla Estratègic 2022-2024 de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori (SEQC ML) i l’objectiu és la millora de la salut dels pacients. Es promourà entre les societats científiques l'assistència orientada al pacient i la incorporació als seus plans estratègics de la medicina 5Ps: personalitzada, predictiva, preventiva, participativa i poblacional. Parlem amb Dr. Antonio Buño, President de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori.

Un 40% dels pacients que han patit un ictus i que necessiten rehabilitació no la fa o bé no la comença; un 30% no continua amb la medicació, i un terç no visita el seu CAP una vegada se li ha donat l’alta. Després de l’ictus, el primer any és crític per determinar l’evolució futura del pacient. Per posar-hi solució, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l’Hospital de Viladecans i l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS) han creat el programa Strack. Es tracta d’un nou model d’atenció integral que garanteix un seguiment personalitzat i remot els dotze mesos següents a l’ictus, amb una important implicació dels equips d’Atenció Primària. Fins ara, la part aguda –tot just després de patir l’episodi- està molt estandarditzada amb el Codi Ictus. Ara, Strack es proposa esdevenir una solució per a la fase crònica, que fins ara no comptava amb abordatge integral. L’atenció urgent davant un ictus és clau, ja que cada minut que passa moren dos milions de neurones. En els mesos posteriors, realment crítics, mancava coordinació per al seguiment de la rehabilitació i l’adherència al tractament, amb un risc de recurrència molt alt d’ictus, arribant a ser fatal. Carles Aguilar parla amb el Dr. Pere Cardona, director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular de l’Hospital Universitari de Bellvitge.x el neuròleg de l’Hospital de Bellvitge i co-líder del programa Strack.

El Mindfulness és la focalització de l'atenció en el moment present, és un mètode per aconseguir l'atenció plena, centrant-nos en allò que està succeint “aquí i ara”, acceptant-ho sense més ni més, sense intentar canviar, ni jutjar res. El seu significat és plena consciència. Concentrar-se en el que passa en nosaltres i al nostre voltant i saber renunciar al soroll i les distraccions. Per poder assolir el mindfulness caldrà aprendre des del principi i entrenar-se dur per fer-ho. Hi ha diferents tècniques que ens poden ajudar a aconseguir-ho: fer ioga, practicar meditació, la respiració conscient, l'escaneig corporal... Per tant, la meditació és un vehicle més, de tots els que tenim per poder assolir mindfulness, així que el mindfulness és un estat i/o tret que s’aconsegueix a través de la pràctica de la meditació. Ens ho explica Fernando Tobías, Conferenciant, Formador i Professor d'Habilitats Personals a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE de Madrid.

L'artrosi, depenent de la zona afectada, en graus més avançats, es converteix en una malaltia discapacitant, que impedeix al pacient una activitat quotidiana normal, el simple fet d'aixecar-se el seient i començar a caminar pot arribar a ser molt dolorós, baixar escales augmenta la intensitat del dolor i després d'un exercici moderat o un lleuger passeig es tradueix en inflamació en les articulacions que pateixen artrosi. Un dels últims avenços en el tractament del dolor articular és la medicina regenerativa. Ens ho explica el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Només 1 de cada 3 pacients amb càncer protegeix la pell del sol cada dia de l'any. Algunes teràpies oncològiques poden afectar la pell, fent necessària una protecció extra davant del sol durant i després del tractament oncològic. Tot i que el 63% de les persones amb càncer coneix la necessitat de protegir la pell els 12 mesos de l'any i 8 de cada 10 ho considera molt important, no és un hàbit que formi part de la rutina diària. 7 de cada 10 pacients van ser informats pel seu oncòleg sobre els efectes que el tractament tindria a la pell, però el 54% admet no conèixer realment les conseqüències. Carles Aguilar parla amb la Dra. Patricia Ramírez Daffós, Oncòloga Mèdica de l'Hospital Universitari Puerta del Mar de Cádiz).

Els resultats d’un assaig clínic amb participació de l'Hospital de Bellvitge confirmen els beneficis d’un nou fàrmac en persones amb insuficiència cardíaca. La dapagliflozina redueix de forma significativa el risc de mort cardiovascular i les hospitalitzacions a causa d'una insuficiència cardíaca (IC). L’estudi suposarà un canvi en les recomanacions de tractament de la IC de les guies clíniques internacionals, que reforçaran l’ús del fàrmac de forma més precoç en els pacients. La principal conclusió de la fase III de l’assaig DELIVER, que es va presentar mundialment en el decurs del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia a Barcelona, és la confirmació de que l’eficàcia de la dapagliflozina en la reducció de la mortalitat i l’agreujament de les persones amb una IC té un caràcter global, independentment de la seva fracció d’ejecció (el percentatge de sang que el ventricle esquerra del cor bombeja amb cada contracció i el principal valor per determinar la gravetat d’una IC). Carles Aguilar entrevista al Dr. Josep Comin, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i director del Grup de Recerca BIO-Heart en Malalties Cardiovasculars de l’IDIBELL, coautor de l’article que recull els resultats de l’assaig internacional de fase III DELIVER, publicat al prestigiós The New England Journal of Medicine (NEJM).

El 20% de la població conviu amb algun dolor crònic. El dolor, una cosa que tots coneixem, és el motiu més habitual de consulta al metge. El dolor avisa que alguna cosa no va bé, però en el 20% de la població es cronifica. Al marge de solucionar l’anomalia que hi va donar lloc, el malestar es manté com a dolor crònic. En els majors de 60 anys, arriba al 50% de la població. Una de cada dues persones grans conviu amb algun tipus de dolor. Dia rere dia, o dia i nit, senten un dolor que va i ve o continuat, en major o menor grau. Ens ho explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic de En Bones Mans

Una de cada dues alertes de control remot de marcapassos permet detectar fibril·lació auricular en pacients asimptomàtics. La Unitat d’Arítmies de l’Hospital Universitari de Bellvitge segueix uns 1.100 pacients amb dispositiu de marcapassos en el projecte Ritmocore de telemedicina. El monitoratge constant permet detectar en temps real si el pacient pateix alguna alteració del ritme cardíac per tractar-la en el menor temps possible. La fibril·lació auricular augmenta entre 1,5 i 3,5 vegades la mortalitat, en fins a cinc vegades el risc d’ictus, i en un terç dels pacients és simptomàtica. L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) controla diàriament uns 1.100 pacients que tenen implantat un dispositiu per tractar les arítmies i la bradicàrdia. Ho fa a través d’una aplicació de monitoratge remot que registra tota la seva activitat cardíaca sense haver d’acudir a l’hospital. L’equip de la Unitat d’Arítmies rep en temps real alertes, tant de possibles errors de funcionament de l’aparell com d'incidències en el ritme cardíac. Aquestes alertes poden motivar alguna acció assistencial i anticipar-se a patologies incipients gràcies al projecte de telemedicina Ritmocore. Carles Aguilar entrevista al Dr. Jordi Mercé, Cardiòleg i Especialista en Arítmies del Hospital Universitari de Bellvitge.

El Dr. Rafel Guayta, Assessor Mèdic de En Bones Mans, ens comenta tres aspectes molt interessants per la nostra salut. La por a la foscor o altrament dit nictofòbia és un tipus de fòbia específica. Aquesta fòbia ve generada per una percepció anticipatòria distorsionada del que ens podria passar quan ens trobéssim immersos en un entorn fosc. En la majoria d’ocasions aquesta por no va dirigida directament al factor de la foscor, sinó que és provocada per tots aquells riscos que imaginem que estan presents al mateix lloc que nosaltres, però que la foscor ens impedeix veure i per tant, anticipar. També parlem del pacient empoderat. Un pacient amb capacitat per decidir, satisfer necessitats i resoldre problemes, amb pensament crític i control sobre la seva vida. I tot plegat s'aconsegueix, en primer lloc, amb el coneixement. Si la informació és poder, un pacient empoderat o implicat ha de ser un pacient informat: ha de disposar de les nocions suficients per entendre la malaltia i el seu tractament i finalment sabrem com hem d'actuar si ens pica una medusa. En el moment que piqui la medusa és molt important sortir immediatament de l'aigua, rentar la ferida amb aigua de mar i eliminar de la pell les restes de tentacles (si són visibles) amb un objecte pla, com ara un ganivet de plàstic o una targeta de crèdit. Aplicar fred a la zona també ajuda.

La dapagliflozina redueix de forma significativa el risc de mort cardiovascular i les hospitalitzacions a causa d'una insuficiència cardíaca (IC).

Fernando Domínguez va estar 12 dies ingressat a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Bellvitge. I va ser el primer pacient de coronavirus en sortir-ne. Ara, la seva història s'ha convertit en un curtmetratges.

Comencem el programa amb la presència del Dr Josep Just, assessor mèdic del programa. Parlem del risc d'infeccions quan, per exemple, hem d'asseure'ns en un lavabo públic d'un bar o d'una gasolinera però la veritat és que, comparats amb altres superfícies, el risc és molt menor. Qualsevol bany públic té probablement menys gèrmens que la pica de la cuina i, amb tota seguretat, menys que el lavabo que té davant, que és de llarg el lloc amb més patògens d'un bany. Continuem amb Mariola Moreno, de l'àrea de Treball Social de la Fundació ACE, Alzheimer Centre Ocupacional. Una de les prioritats de l’entitat és millorar la qualitat de vida dels pacients i també dels seus cuidadors, per això, amb l’objectiu d’oferir eines als familiars de les persones diagnosticades es duen a terme tallers i cursos diversos a través de l’Aula de Cuidadors especialment dedicada als familiars de persones que han estat diagnosticades recentment amb aquesta demència. Tot seguit, Carles Aguilar parla amb l'Oriol Vilaplana, director de la Clínica Miostaf, que acaba de complir el seu desè aniversari. Farem una visió global de com s'estructura una clínica especialitzada en fisioteràpia i osteopatia on treballen professionals de l'àmbit de la salut i l'activitat física. Sabrem com és prioritza l'atenció individual i personalitzada mitjançant la incorporació de noves tendències i de tecnologia innovadora.  I acabem amb la Dra Susana Jiménez, responsable de la Unitat d'Atenció al Joc Patològic de l'Hospital de Bellvitge. Comentarem el conveni Signat entre el CAC i l'Hospital Universitari de Bellvitge per elaborar materials didàctics per prevenir l'addicció a jocs i apostes, als videojocs, i als trastorns alimentaris.