Hola a tots, hui parlarem, com la setmana passada, de Patrimoni:
Els valencians estem commemorant este any el 750é aniversari de la mort, de l’òbit, de Jaume I el Conqueridor, el rei per antonomasia dels valencians, el fundador del nostre regne.
El monarca, que va nàixer a Montpeller l’any 1208, va morir com a rei el 1276 a Alzira. He dit que va morir com a rei a la capital de la Ribera. Físicament mai ho sabrem amb certesa. Va ser a Alzira, on va atorgar un codicil modificant el seu darrer testament, va ser a Alzira on s’acomiadà dels seus, particularment del seu fill Pere, el futur Pere I de Valéncia i III d’Aragó, va ser a Alzira on va entregar la seua espasa, símbol de poder, al seu fill, va ser a Alzira on va rebre el viàtic i el van amortallar amb l’hàbit del císter i va ser a Alzira des d’on va comunicar a l’arquebisbe de Tarragona la seua abdicació a la corona.
La Generalitat Valenciana, la Diputació, que presidix el riberenc Vicent Mompó, alcalde de Gavarda, i diferents ajuntaments, entre els quals destaquen els de El Puig, Valéncia, Torrent i Alzira, ciutats que es van vincular especialment amb el rei, estan commemorant l’efemèrides de manera extraordinària.
Es bo, està bé, que es rememoren els fets importants de la història dels nostres pobles i ciutats per tal que es conserve la memòria, per tal que no es perda allò destacat que va òcorrer i que val la pena que les futures generacions sàpien, coneguen. Ja es sap que “Qui perd els origens perd la identitat”.
Alzira, a través de diferents regidories, especialment les de Patrimoni i Cultura i de l’Arxiu i del Museu Municipal, ha organitzat diferents i interessants conferències d’especialistes en la vida i obra del monarca i de la seua època, així com exposicions, presentacions de llibres, representacions teatrals i molts més actes.
El passat 17 de setembre tingué lloc al MUMA la inauguració d’una exposició on, junt al Llibre de Privilegis de la vila, de finals del segle XIV, un còdex miniat que es custodía a l’Arxiu Municipal que conté una preciosa miniatura amb una de les representacions més antigues del monarca, es va presentar, com a peça central de la mostra, el conegut quadre de pintor valencià Ignacio Pinazo Camarlench titulat “Últims moments de Jaume I”.
L’esmentat llenç el va realitzar el seu autor l’any 1881 durant la seua estada a l’Acadèmia d’Arts de Roma quan disfrutava per a la seua formació d’una beca -anem a dir-ho així- com a pensionat de la Diputació. L’obra restaria propietat, com era preceptiu, de la institució provincial.
L’escena del quadre recrea els darrers moments de la vida del rei. Uns fets que es van produir a Alzira, en l’immoble en el qual residia quan s’acostava a la vila, que va ser conegut pels nostres avantpassats com el Palau del Rei i, més tardanament, com la Casa de l’Olivera.
En el quadre es representa el moment en que Jaume I, postrat en el llit, cedix la seua espasa a l’infant Pere. Al voltant del rei estan el seu fill ilegítim Jaume Sarroca, bisbe d’Osca, i l’home de lleis Albert de Lavaina, així com d’altres nobles i cavallers. L’escena s’inspirà, sens dubte, en el Llibre dels Fets, açò és la coneguda Crònica del monarca.
Jo convide des d’estos micròfons als amics oients a que vajen -si encara no ho han fet- a vore l’exposició de la que parle. Romandrà oberta fins al pròxim dia 26 i paga la pena. I aprofite l’avinentesa per suggerir al consistori d’Alzira que demane a la Diputació de València -el diputat de Cultura és també un riberenc, l’alcalde de Benimodo, Paco Teruel- a que eixa peça ara cedida per un temps, puga estar PERMANENTMENT, DEFINITIVAMENT, a Alzira. De moment al MUMA i en un futur, esperem que no massa llunyà en el millor espai possible i amb totes les mesures de seguretat: el futur Centre d’Interpretació Jaume I a ubicar en l’antiga Casa Reial, l’escenari reial, mai millor dit, d’allò que es representa en el quadre.
Seria tot un detall i justificaria certament que la Diputació és de veritat l’Ajuntament dels Ajuntaments valencians.
Tant de bo que la institució es preste i tinga el detall. Eixa obra més que ninguna altra es justifica a Alzira, més encara que la de l’Home del martell pneumàtic de Rafael Pérez Contel, professor que va ser de l’Institut d’Alzira abans de la Guerra Civil, que ja va cedir la Diputació a la nostra ciutat en el seu dia i podem admirar al mateix MUMA.
