Aquest programa s’emmarca dins del Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions 2025-2028, aprovat pel Plenari municipal, que situa el chemsex com un dels àmbits d’atenció prioritària juntament amb el consum d’alcohol i les noves addiccions.
💉 Què és exactament el 'chemsex'?
El terme prové de les paraules en anglèschemical i sex i fa referència a la utilització intencionada de drogues per mantenir trobades sexuals prolongades, que poden durar hores, dies o fins i tot setmanes. Tot i que l'origen del fenomen es vincula a la comunitat LGTBIQ+ i a entorns com les sex parties, avui s’estén a perfils molt diversos. La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, remarca que el fenomen s’ha d’entendre "en el seu context, amb una mirada no estigmatitzadora, però sense ignorar els riscos clars per a la salut".
📋 Per què s’activa ara un pla específic?
Segons la regidora de Salut, les alarmes han saltat des de l’àmbit sanitari, especialment a serveis que atenen addiccions, ITS i urgències. Els professionals detecten un augment del policonsum i de formes diverses d’administració de substàncies, també la crescuda del risc elevat d’infeccions de transmissió sexual, a més d'episodis de psicosi, ansietat, depressió o addicció. L'Ajuntament registra fins i tot casos de sobredosi. Villanueva insisteix en una idea clau: "l’únic escenari de risc zero és el consum zero".
⚠️ El BCN Checkpoint de la gravetat dels casos
La Ciutat també ha buscat les dades de primera mà i les sensacions per part del BCN Checkpoint, que atén milers de nous casos de VIH i sífilis de manera confidencial a Barcelona. Àngel Rivero, director mèdic, confirma que el chemsex és avui una problemàtica creixent a Barcelona, especialment des de la pandèmia, i que el centre observa no només més casos, sinó també situacions més greus i accelerades.
💥 Una bomba de rellotgeria
El metge alerta del caràcter altament addictiu d’algunes substàncies utilitzades en el chemsex, que poden portar a un deteriorament molt accelerat: pèrdua de relacions socials, ruptura dels vincles familiars, incapacitat laboral, pèrdua de l'habitatge, aïllament progressiu... Molts usuaris, encara que comencin amb consums puntuals i aparentment “controlats”, poden caure en una espiral difícil de revertir.
