Segons Borja Manzanares, president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, a Catalunya falten aproximadament vint mil d’infermeres. Una situació que es tradueix en més sobrecàrrega assistencial, dificultats per cobrir serveis i problemes especialment sensibles en àmbits com les residències. El president del Col·legi defensa que la solució no passa només per augmentar les places universitàries, sinó també per millorar les condicions laborals, reconèixer les especialitats i oferir més oportunitats de desenvolupament professional per evitar la fuga de talent.
Una realitat que les mateixes estudiants perceben des de les aules. La Valentina Franch, que començarà tercer d’Infermeria el curs vinent, assegura que entre els estudiants “tothom vol marxar” i explica que fins i tot els professors recomanen adquirir experiència a l’estranger. El principal motiu és la diferència de condicions i salaris respecte a altres països, un factor que fa que molts futurs professionals contemplin la possibilitat de desenvolupar bona part de la seva carrera fora de Catalunya.
La Judit Om ja ha viscut aquesta experiència. Després de treballar a Catalunya, va passar un any a Noruega, atreta per unes condicions econòmiques molt més favorables. Explica que en un any va poder estalviar el que aquí li hauria costat entre tres i quatre anys, gràcies a un sou més elevat i a beneficis com l’allotjament gratuït. Tot i les dificultats de viure lluny de casa, tant ella com la Valentina coincideixen que la vocació continua sent el principal motor de la professió: l’acompanyament als pacients i les seves famílies, malgrat la duresa emocional que comporta conviure cada dia amb la malaltia i, sovint, amb la pèrdua.
