Els robatoris de coure s'han consolidat com una de les principals causes d'incidències a la xarxa de Rodalies. Durant el mes de setembre, aquestes accions van generar 15.000 minuts de retard, l'equivalent a 250 hores o més de deu dies d'espera acumulada per als usuaris.
El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, assegura que aquests robatoris amaguen bona part de les inversions i millores que s'han executat durant l'últim any a la infraestructura ferroviària. Tot i això, admet que combatre aquest fenomen continua sent una assignatura pendent.
Els experts alerten que les conseqüències van molt més enllà de la pèrdua econòmica del material sostret. L'enginyer tècnic industrial Jordi Fabrellas explica que el coure alimenta sistemes essencials per a la circulació ferroviària, com els mecanismes que localitzen els trens, controlen la senyalització o gestionen els canvis de via. Quan aquests equips deixen de funcionar, la xarxa no pot garantir la seguretat i la normativa obliga a interrompre el servei, fet que multiplica els retards.
La dimensió de la xarxa també dificulta la prevenció. Catalunya compta amb més de 500 quilòmetres de vies de Rodalies i unes 120 estacions, una extensió pràcticament impossible de vigilar de manera permanent. Per això, tant Adif com els Mossos d'Esquadra han reforçat recursos humans i inversions en seguretat. A més, la policia catalana ha desplegat el Pla Via, que ja comença a donar resultats. Segons dades del Govern, de les 69 detencions relacionades amb robatoris de coure a la xarxa aquest any, gairebé la meitat s'han produït entre l'agost i el setembre.
L'atractiu del coure rau en la seva elevada demanda. El sector del reciclatge destaca que és un material clau per a la indústria electrònica, les energies renovables i els centres de dades. Aquesta pressió de la demanda ha impulsat el seu preu fins als 9 o 11 euros per quilo, aproximadament un 20% més que fa un any.
De fet, els robatoris de coure a Rodalies s'han multiplicat per set respecte al període previ a la pandèmia. Tot i això, els gestors de residus insisteixen que és molt difícil que el material sostret acabi entrant al circuit legal. La directora general del Gremi de Recuperació de Catalunya, Victòria Ferrer, recorda que les empreses autoritzades estan obligades a identificar els venedors, documentar l'origen del material i comunicar totes les operacions als Mossos d'Esquadra. L'incompliment d'aquestes obligacions pot comportar penes de presó i fins i tot la pèrdua del patrimoni empresarial.
Segons Ferrer, el destí habitual del coure robat és el mercat negre. Un cop manipulat, pelat o triturat per eliminar-ne qualsevol rastre identificatiu, el material acostuma a acabar en circuits il·legals i, sovint, s'exporta a tercers països amb normatives menys estrictes, des d'on és més fàcil reintroduir-lo al mercat.
