A Catalunya hi ha moltes persones que viuen en habitacions rellogades, segons un estudi de Caritas Barcelona i ESADE. El relloguer d'habitacions ha passat de solució transitòria a situació cronificada. Hi ha persones que fa més d'una dècada que viuen en aquests sots arrendaments. L'estudi s'ha fet a 50 persones, la majoria dones.
A 'La Ciutat' hem parlat amb Ignasi Martí, director de l'Observatori de l'Habitatge Digne d'ESADE, que reconeix que "és un reflex més de la situació de crisi en el sector habitacional". Aquest estudi, fet a 50 persones, la majoria d'elles dones, "és el reflex de quan parlem del sensellarisme en qüestió de gènere, ja que sempre pensem en un home, i aquesta part és més invisible. No ha estat fàcil trobar-les perquè viuen en una situació d'invisibilitat, on tenen una vida marcada de la inestabilitat, i hi ha molts espais de la seva vida que es veuen afectats".
Invisibilitat i revictimització
"Hi ha revictimització, i és una cosa que sentim amb elles en molts casos. Una de les coses que podem explicar és que son situacions duríssimes, i parlar-ne és complicat, i també amb por a dir que segons com en parli perdi l'habitació on estic vivint ara", assegura Martí. A l'entrevista hem escoltat els testimonis de la Catherine i la Briggith, dues persones que viuen en aquestes condicions: "Son testimonis colpidors i us puc assegurar que hi ha coses que no estan explicant perquè son duríssimes. Un dels aspectes més sorprenents és que això passa al costat d'on vivim tots nosaltres, és un fenòmen que s'ha extès i podem trobar arreu del territori. Hi ha àrees que és més freqüent i evident, però és un fenòmen cada vegada més extès i colpidor, tot i que costi veure perquè està invisibilitzat".
Mercantilitzar vides trencades
"El fet que sigui una qüestió de gènere i de situació irregular això agreuja el sentiment de por, i reflexa tot el que estem parlant de la por a fer pública la teva situació. No poder escalfar la teva habitació quan necessites, anar al lavabo quan ho necessites o fins i tot convidar els teus amics o fins i tot la teva parella quan vols és molt dur, suposa una vida molt fragmentada, molt limitada, i és la realitat". lamenta el director de l'Observatori de l'Habitatge Digne d'ESADE.
Ignasi Martí veu clar que una de les claus de tot això és "l'empadronament, que és al debat avui en dia. És l'accés als drets més fonamentals. Moltes d'aquestes dones estan en situació irregular, i saben que necessiten empadronar-se, però els diuen que no ho podràn fer, i que si es volen empadronar hauran de marxar. Esta sorgint un mercat paral·lel que fa que si tu et vols empadronar has de pagar"
Solucions complicades
"La situació demana mesures complexes i multifactorials, perquè tenim una situació cronificada, ja no és transitòria, i això produeix una situació d'inseguretat i desprotecció, i també té una afectació a la salut mental. Tot això desemboca en la idea de supervivència, ja que aquestes persones ideen estratègies per tirar endavant, amb una capacitat de resil·liència que poques persones tenen. La situació de l'habitatge els posa en aquesta situació per tant s'han d'idear mesures per garantir el benestar d'aquestes persones a curt mig i llarg termini, com habitatge social assequible. En aquests casos d'una situació irregular administrativament s'ha de mirar com regularitzar", analitza Martí, que recorda que la realitat és encara més dura del que reflecteix l'estudi: "Aquestes xifres son una aproximació, la realitat és molt més dura en quant a xifra, perquè la por a parlar-ne fa que aquestes xifres no siguin les reals sino que siguin encara més altes. Les persones que hem entrevistat i que hem trobat han trobat aquestes habitacions no per portals immobiliaris sino en webs de compravenda".
