Les onades de calor extremes, la sequera persistent i la gran acumulació de massa forestal han convertit molts boscos catalans en espais especialment vulnerables. Els últims anys, incendis com els del Pont de Vilomara, Rocafort o els focs recurrents a l’Empordà han evidenciat fins a quin punt el territori viu en una situació límit. “El canvi climàtic ja no és una cosa que passarà el 2050. Ja el tenim aquí”, adverteix Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Segons explica, el risc no és només que hi hagi més focs, sinó que es produeixin grans incendis forestals impossibles de controlar. Només al Pirineu hi ha zones on un únic incendi podria arribar a cremar més de 200.000 hectàrees.
El projecte que vol anticipar-se al foc
Davant d’aquest escenari neix Bio for Piri, un projecte impulsat per diverses entitats i reconegut als Premis Luz Verde d’Onda Cero i WWF per la seva aposta en prevenció i bioeconomia forestal. La iniciativa planteja una idea clara: gestionar el bosc és imprescindible per reduir el risc d’incendi.
Això passa per aclarir masses forestals, recuperar pastures, crear franges de protecció i planificar el territori abans que arribi l’emergència. “Apagar incendis ja no és suficient. Ens hem d’anticipar”, defensa Rafa. En dos anys, el projecte ha planificat més de 70.000 hectàrees i ha actuat directament en més de 200 hectàrees pilot entre el Pirineu català i l’Aragó.
Recuperar l’economia del bosc
Una de les idees centrals del projecte és que senseactivitat econòmica els boscos s’abandonen. I un bosc abandonat és molt més vulnerable al foc. Per això Bio for Piri aposta per recuperar usos productius vinculats al territori: biomassa forestal, construcció amb fusta o recuperació de pastures per al bestiar.
A la Seu d’Urgell, per exemple, la biomassa procedent dels boscos propers ja s’utilitza per escalfar equipaments públics. També s’ha construït un prototip d’habitatge de fusta amb materials extrets de la mateixa gestió forestal. “Els boscos han deixat de ser rendibles i això ha agreujat el problema”, explica Rafa.
Una oportunitat per al món rural
El projecte també té una forta dimensió social. Durant aquests dos anys, més de 400 persones han participat en actuacions vinculades a formació, treball forestal i recuperació d’espais rurals.
Els ramaders hi tenen un paper clau. La recuperació de pastures i la presència de bestiar ajuden a reduir vegetació seca i actuen com una barrera natural contra els incendis.
“Els pagesos i ramaders estan fent una feina heroica per mantenir viu el territori”, reivindica Rafa. El projecte també busca generar noves oportunitats laborals perquè els joves no abandonin les zones de muntanya.
