L’Alzheimer acostuma a associar-se gairebé automàticament amb la pèrdua de memòria. Però la malaltia és molt més complexa. També pot afectar el llenguatge, la capacitat de comprendre, de prendre decisions, de relacionar-se amb l’entorn i, en definitiva, de continuar conduint la vida quotidiana amb autonomia. Ho ha explicat al programa #EnBonesMans la doctora Mercè Boada, neuròloga i eminència en el sector, que a la vegada també és fundadora d’ACE Alzheimer Center Barcelona. Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, s'ha volgut abordar els canvis que hi ha hagut els darrers trenta anys. I és que Boada fa més de tres dècades que intenta entendre aquesta malaltia i trobar noves maneres de diagnosticar-la, tractar-la i acompanyar les persones que hi conviuen.
La complexitat de l'Alzheimer
"És una malaltia tremendament complexa", adverteix Boada. Una complexitat que s'explica tant pel funcionament del cervell com per les altres patologies que poden acumular-se amb l’edat. "Jo no tinc mai una malaltia d’Alzheimer pura", assenyala la neuròloga per remarcar que, habitualment, hi intervenen diferents factors biològics i vasculars.
La beta-amiloide, la tau i ara, les òmiques
Durant molts anys, bona part de la recerca s'ha concentrat en dues proteïnes especialment relacionades amb l’Alzheimer: la beta-amiloide i la tau. Ara, però, la ciència també analitza altres processos que envolten les neurones i que poden afavorir-ne el deteriorament, com la neuroinflamació, l’estrès oxidatiu, les alteracions vasculars o els mecanismes autoimmunitaris. Són "les òmiques, que estan molt de moda ara", diu Mercè Boada. La genòmica, la metabolòmica i l’epigenètica també estan aportant noves pistes sobre els factors que poden augmentar el risc de desenvolupar la malaltia o, al contrari, protegir-nos-en. "Estem en una època d’efervescència", assegura la neuròloga.
Sense els pacients, la ciència no avança
La doctora Mercè Boada reivindica també la generositat de les persones que participen en estudis i assajos clínics, tant si tenen un diagnòstic d’Alzheimer com si encara no han desenvolupat la malaltia. És el cas de Maria Teresa Carreño, de 77 anys, que va decidir incorporar-se a un programa d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall pels seus antecedents familiars. Durant quinze mesos va participar en controls i va rebre orientacions sobre diferents hàbits beneficiosos. A ACE Alzheimer Center Barcelona es treballa en assajos clínics amb nous fàrmacs i noves tecnologies, com l’estimulació magnètica transcranial, però també en projectes dels centres de dia i iniciatives de caràcter social i cultural. "Sense la generositat dels malalts, dels acompanyants i de les persones que no tenen la malaltia, la ciència no milloraria", remarca Boada.
