Falten menys de 24 hores perquè arrenqui el nou curs escolar i ho farà amb un conflicte que, de nou, ja no en té res: el primer dia de classe serà també el primer dia de vaga de docents. A les portes d’aquest inici de curs convuls, el president Salvador Illa demana als sindicats una treva per protegir el dret a l’educació, mentre que USTEC assegura que l’escenari actual no és de normalitat.
Sembla evident, doncs, que ens espera un setembre molt semblant al juny, i no només per les protestes dels professors, sinó també per la calor a les aules. Sobre aquesta qüestió el president de la Generalitat ha anunciat que presentarà “en les properes setmanes” un programa per combatre les altes temperatures als centres. Ho ha dit en una entrevista a la ràdio i la televisió públiques de Catalunya, en què ha afegit que estudien col·laborar amb el sector privat, com ja ho fan amb els ajuntaments.
L’anunci, però, no ha tranquil·litzat els docents que des de fa temps denuncien la calor a les aules. Temen que trigui massa a ser una realitat o que només impliqui repartir ventiladors a escoles i instituts. "Quan tens una gran quantitat d'alumnes a classe i fa molta calor, un ventilador no serveix de gran cosa. Es fa molt difícil poder treballar", explica l’Estefania, mestra de primària al Segrià.
El mateix opina l’Albert, professor de secundària al Vallès Oriental i un dels impulsors de la plataforma Aules que Cremen, sorgida el curs passat. "Al meu institut ens van prometre una dotació de ventiladors que avui, 7 de setembre, encara no ha arribat. I, tot i això, com repartim seixanta ventiladors en un centre? En posem un o dos per aula? I a qui li toca el ventilador: al delegat, a l'alumne que es porta millor, al que es porta pitjor...? No té cap mena de sentit posar un ventilador en una aula a 32 graus, amb 25 alumnes i un docent", reflexiona.
Edificis de més de 60 anys
D’altra banda, aquest professor de tecnologia alerta que la instal·lació elèctrica d’alguns centres és antiga i el fet de connectar molts aparells alhora pot fer saltar els diferencials. Cosa que, diu, ja ha passat en alguna escola.
Precisament, Illa ha argumentat que aquesta és la principal dificultat amb què es troben: que una quarta part dels centres educatius catalans són anteriors al 1965. I aquí, des d’Aules que Cremen demanen una solució més ambiciosa i amb mirada més llarga, perquè el canvi climàtic, recorden, anirà a pitjor i es farà notar també a l’hivern: "És una altra assignatura pendent la climatització i l'aïllament per fer front al fred. Hi ha aules en què fa molt de fred i des de la plataforma també volem registrar-ho i denunciar-ho". Mentrestant, el que registra ara mateix el web d’Aules que Cremen són temperatures que en molts casos freguen o superen els 30 graus.
