Els decrets d'habitatge impulsats pel govern espanyol han decaigut finalment al Congrés després que Junts hagi votat en contra juntament amb el PP i Vox. La decisió arriba després d'uns dies de negociacions intenses i malgrat els últims intents de l'executiu de Pedro Sánchez per salvar el text.
Fins a última hora, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha demanat als de Carles Puigdemont que avalessin els decrets i que, posteriorment, es tramités el seu contingut com a projecte de llei per incorporar-hi les propostes de Junts. Una oferta que no ha estat suficient. La portaveu juntaire al Congrés, Míriam Nogueras, ha assegurat que fa només una setmana les parts eren a prop d'un acord, però acusa el govern d'haver acabat apostant per unes mesures que, segons diu, perjudiquen els petits propietaris.
El principal desacord se situa en mesures com l'allargament dels contractes de lloguer i la suspensió de desnonaments. Junts defensa diferenciar els petits propietaris dels grans fons d'inversió i planteja alternatives basades en incentius fiscals i compensacions públiques. És a dir, protegir els llogaters vulnerables, però sense traslladar el cost als propietaris particulars.
La decisió ha provocat una forta reacció de l'esquerra. Des del Congrés, Gabriel Rufián ha acusat Junts de posar-se al costat dels interessos immobiliaris, mentre que el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha mostrat profundament decebut pel resultat de la votació.
Més enllà del debat polític, el sector immobiliari sosté que la incertesa regulatòria ja estava tenint efectes. El president de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, Xavier Vilajoana, assegura que alguns promotors havien decidit aturar projectes de lloguer durant els últims dies davant la possibilitat que els decrets prosperessin.
Però les mesures també havien començat a tenir conseqüències sobre el terreny. Entitats socials asseguren que han aconseguit aturar almenys dos desnonaments a Catalunya fent servir aquests decrets. L'últim cas s'ha produït aquest mateix matí a Manresa, on la PAH del Bages ha presentat un recurs per suspendre el desallotjament d'una mare i el seu fill. Un recurs que es basava precisament en el decret que aquest dijous ha quedat derogat després del vot del Congrés.
