Les imatges de la Ronda de Dalt convertida en un riu s'han repetit diverses vegades els darrers anys. Davant d'uns episodis de pluja cada vegada més intensos i freqüents per efecte del canvi climàtic, Barcelona aposta per una combinació d'infraestructures tradicionals i solucions basades en la natura. Entre aquestes últimes destaquen les anomenades esponges urbanes, espais verds dissenyats per absorbir i retenir l'aigua de pluja abans que arribi al clavegueram.
A diferència dels paviments convencionals d'asfalt o formigó, aquests espais incorporen materials permeables, vegetació i petits desnivells que afavoreixen la infiltració de l'aigua al subsòl. L'objectiu és reproduir el comportament dels sistemes naturals i reduir la pressió sobre la xarxa de drenatge urbana.
Segons ha explicat a Onda Cero el director general de Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA), Alejandro Ortiz-Garre, aquests sistemes de drenatge urbà sostenible són especialment útils en les pluges més habituals de la ciutat. De fet, assegura que funcionen en aproximadament el 80% dels episodis de precipitació que registra Barcelona, caracteritzats per una intensitat i una acumulació moderades.
Un dels exemples més representatius és el parc de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc. Tot i que per als ciutadans té l'aspecte d'un parc convencional, el seu disseny està pensat per maximitzar la infiltració de l'aigua i evitar que aquesta acabi saturant el sistema de clavegueram.
A més de contribuir a la prevenció d'inundacions menors, aquestes esponges urbanes aporten beneficis ambientals. Afavoreixen la biodiversitat, incrementen la presència de vegetació i actuen com a refugis climàtics durant els mesos més calorosos de l'any, ajudant a reduir la temperatura en l'entorn urbà.
L'Ajuntament ha accelerat la implantació d'aquest model en els darrers anys. Si fa quatre anys Barcelona disposava de cinc hectàrees destinades a sistemes de drenatge sostenible, actualment la xifra s'ha elevat fins a les disset hectàrees. La voluntat és aprofitar les noves urbanitzacions i les reurbanitzacions d'espais públics per continuar ampliant aquesta xarxa.
Ara bé, els tècnics adverteixen que aquestes solucions tenen límits. Davant d'episodis excepcionals com els viscuts aquest octubre, amb registres de pluja històrics i acumulacions que en alguns punts han superat els 200 litres per metre quadrat, les esponges urbanes no tenen capacitat suficient per absorbir tota l'aigua. En aquests casos, el paper determinant recau en els grans dipòsits pluvials soterrats, concebuts per contenir les avingudes d'aigua més extremes.
Per això, la recepta de Barcelona per adaptar-se a un clima cada vegada més imprevisible passa per combinar natura i enginyeria: parcs capaços d'absorbir les pluges més freqüents i grans infraestructures subterrànies preparades per respondre als aiguats més intensos. Una estratègia que busca evitar que imatges com les de la Ronda de Dalt inundada siguin cada vegada més habituals.
