Els tics formen part dels trastorns del neurodesenvolupament i solen aparèixer durant la infància. Segons explica Cueto, molts nens poden "tenir moviments o sons repetitius de manera puntual", però quan aquests tics es mantenen durant molt de temps o interfereixen en la vida quotidiana poden formar part d’un trastorn més complex, com el tic crònic o la síndrome de Tourette.
El psicòleg recorda que la Tourette es caracteritza per la combinació de tics motors i vocals i que, tot i la percepció popular, només una part dels casos inclou la coprolàlia —dir paraules malsonants de manera involuntària. El trastorn sol aparèixer "entre els 3 i els 8 anys i acostuma a intensificar-se abans de la pubertat". Aproximadament un 1% dels nens poden rebre aquest diagnòstic.
Cueto també apunta que factors com l’estrès, l’ansietat o l’exposició intensa a pantalles i continguts molt ràpids poden influir en l’aparició o intensificació dels tics en alguns casos. Tot i així, destaca que hi ha tractaments psicològics i mèdics eficaços, com les teràpies cognitivoconductuals i algunes intervencions farmacològiques, que permeten reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones que els pateixen.
