La guerra a l’Iran ja té impacte directe sobre l’Aeroport del Prat. Des de l’inici de l’ofensiva dels Estats Units i Israel, la connexió entre Barcelona i els països de l’Orient Mitjà ha caigut prop d’un 40%, en un context marcat també per l’encariment del combustible dels avions i la reconfiguració de rutes aèries per evitar un espai considerat insegur.
Aquesta davallada s’ha notat especialment en els vols amb el golf pèrsic, que en alguns moments han arribat a reduir-se fins a la meitat. Tot i això, el cop no ha estat del tot negatiu: en paral·lel, han crescut les connexions amb mercats asiàtics com la Xina o el Japó. De cara a l’estiu, el Prat es prepara per absorbir part de la demanda desviada, encara que sense previsions d’un augment desbordat de viatgers.
Aquestes dinàmiques coincideixen amb la presentació del nou Pla Estratègic 2030 del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, que fixa el full de ruta per reforçar el paper internacional de Barcelona. L’objectiu és clar: consolidar l’aeroport com a hub intercontinental i superar els 57 milions de passatgers anuals, amb l’impuls de rutes directes als Estats Units, l’Àsia i l’Amèrica Llatina.
En aquest sentit, es detecta encara un gran potencial de creixement en connexions de llarg radi —amb destinacions com Tòquio o Delhi sobre la taula—, però els agents implicats adverteixen que sense l’ampliació de l’aeroport, aquestes aspiracions poden quedar limitades. El debat sobre l’extensió de la pista del mar continua obert i sense calendari concret, mentre també s’endarrereix la creació d’una autoritat aeroportuària catalana que hauria de reformar la governança del sistema.
Mentrestant, el Prat es prepara per una etapa “exigent”: combinar obres de millora a les terminals amb una activitat creixent i un entorn internacional incert. Tot, amb l’objectiu de no perdre pistonada en la carrera per esdevenir una porta d’entrada global més enllà del turisme.
