La pobresa infantil va de mal en pitjor i ja registra les preocupants dades de la pandèmia del COVID. Així ho demostra un estudi elaborat per l'Institut Català d'Estadística, que desvela que un 35% dels joves menors de 16 anys és en situació de pobresa, representat per 412.000 nens, nenes i adolescents. Aquestes dades, recollides durant el 2024, s'acosten a les que es van registrar en època de pandèmia, el 2020. Davant d'aquesta situacio la organització 'Save the Children' ha reclamat polítiques i mesures per començar a revertir aquests registres tant preocupants.
En declaracions a 'La Ciutat', Ona Lorda, responsable de polítiques d'infància a Save the Children Catalunya, assegura que "és un problema estructural que veiem que no millora en els darrers anys. La pobresa baixa en l'àmbit general però passa el contrari en el cas de la pobresa infantil. És especialment preocupant, el grup de nens i nenes és el que pateix més pobresa". Per deixar clar de què parlem quan parlem de pobresa, Lorda identifica que "quan parlem de la privació material severa parlem de nens que viuen en llars que passen fred, que no poden permetre's menjar carn pollastre o peix cada dos dies, no tenen accés a una dieta saludable, o que viuen en llars on la familia no pot pagar els subministraments o la hipoteca".
Mantenir un infant, cada vegada més car
Lorda explica que "des de Save the Children vam publicar un informe fa poc en el que destacàvem que criar un fill a Catalunya costa 938€ al mes. Tot això, unit a la situació econòmica i a la manca de polítiques fa que moltíssims nens i nenes estiguin en situació de pobresa". I és que la pobresa també afecta a les persones que tenen una feina: "Avui en dia tenir feina no significa que estiguis fora d'una situació de pobresa, i el nostre informe ressalta que tenir fills ara mateix a Catalunya és un factor de pobresa, perquè hi ha molta diferència entre llars sense fills i llars amb fills. A més, les xifres son més preocupants amb llars monoparentals, encapçalades només per una mare o un pare, allà ha pujat un 10% la diferència", alerta Lorda.
Propostes amb sentit
La responsable de polítiques d'infància destaca que des de Save the Children "tenim varies propostes per provar de canviar això. D'una banda millorar les prestacions dedicades a la infancia, es tractaria d'una prestació universal per absolutament totes les families que tinguéssin fills. Espanya és dels poc països de la UE que no concedeix aquestes ajudes, i tenint en compte la situació comptar amb aquestes ajudes milloraria molt la situació. S'ha de millorar la burocràcia i al renda mínima garantida, que no respòn a les necessitats de les famílies. També facilitar l'accés perque les families no es trobin amb tràmits impossibles. I és fonamental l'habitatge, que ara mateix és un factor d'exclusió social. El preu s'ha encarit exponencialment i fa que moltes famílies visquin en pisos que no son adequats o que fins i tot siguin desnonats. Invertir en més educació, aquí la inversió en infancia és més baixa que en altres països de la Unió Europea. S'han de dedicar els recursos necessaris". També en l'àmbit educatiu Lorda identifica millores a fer: "Apart de millorar l'educació 0.3 per permetre la conciliació s'ha de reforçar l'educació a primaria i secundaria, minimitzant les dificultats de les families per gestionar-se, i aixo pot ser un espai per proporcionar els recursos necessaris".
Seguir l'exemple
Lorda reconeix que "trencar el cicle de la pobresa és molt difícil pero no impossible, i un exemple és Polònia. Espanya és segona en el ranking de pobresa infantil, només ens supera Romania. Països amb un PIB més baix han aconseguit reduïr aquesta taxa mitjançant ajudes. Això demostra que no és ni molt menys impossible, que aplicant mesures com les que proposem es pot aconseguir".
