El conte Una finestra a la butxaca trasllada a la literatura infantil els resultats d’una investigació sobre l’impacte de les xarxes socials en infants i adolescents. L’obra, publicada per Editorial Mediterrània, vol ajudar les famílies a reflexionar sobre l’ús del mòbil i reivindica l’educació mediàtica com una eina indispensable davant els algoritmes, la desinformació i els estereotips de gènere.
La investigadora de la Universitat Pompeu Fabra Mònika Jiménez, impulsora del projecte juntament amb Mireia Montaña, de la Universitat Oberta de Catalunya, ha explicat a La Ciutat que la voluntat era acostar els resultats de la recerca a la societat. “Tens molt la sensació que tot es queda a les universitats, que allà neix i allà mor, i és una llàstima”, ha lamentat.
Una família observada a través dels ulls d’un gos
Una finestra a la butxaca presenta la història del Kas, un gos que conviu amb una família formada per una mare, un pare, un nen i una nena. Des de la seva mirada, l’animal observa com tots quatre passen massa temps pendents del telèfon mòbil.
El relat, escrit per Meritxell Margarit a partir de la investigació de Jiménez i Montaña, s’adreça principalment a nens i nenes d’entre sis i nou anys, però també interpel·la directament els adults. “Volíem reflectir aquesta realitat i dir: alerta, perquè som tots. És un problema social, no només dels joves”, ha remarcat Jiménez.
La investigadora considera que sovint s’ha responsabilitzat excessivament els adolescents i les escoles, mentre que el paper de les famílies ha quedat en un segon pla. “Que aixequi la mà el pare o la mare que no passa moltes hores mirant el mòbil”, ha assenyalat.
Un algoritme que ofereix continguts diferents a nois i noies
La recerca parteix de l’anàlisi de la manera com els adolescents parlen de salut mental a les xarxes socials. Durant la pandèmia, les investigadores van detectar que molts influenciadors començaven a compartir el seu estat emocional i que, posteriorment, els seus seguidors també publicaven sentiments i fins i tot diagnòstics relacionats amb trastorns alimentaris o depressió.
Entre les conclusions de l’estudi, Jiménez destaca el biaix de gènere dels continguts que recomanen les plataformes. “L’algoritme és masclista”, ha afirmat. Segons la investigadora, als nois se’ls ofereixen principalment esports de competició, paròdia i humor, mentre que les noies reben més continguts de maquillatge, rutines de fitnes i cures personals.
Aquesta segmentació, adverteix, contribueix a perpetuar els rols tradicionals de gènere. Per això, defensa que l’anàlisi no es limiti a comptar les hores de connexió: “Està bé tenir cura del temps, però també hem d’estar molt alerta del que els adolescents estan consumint a les xarxes”.
Educar abans de l’arribada del primer mòbil
Les autores han volgut dirigir-se a infants petits perquè el contacte amb les pantalles comença cada vegada abans. “Hem d’anar molt abans del primer mòbil”, ha defensat Jiménez, que recorda que és habitual veure criatures molt petites consumint continguts digitals des del cotxet.
El llibre incorpora recomanacions perquè les famílies puguin preparar l’arribada del primer telèfon i parlar sobre privacitat, seguretat i consum responsable. La investigadora també considera adequada la restricció dels mòbils als centres educatius, però adverteix que tota la responsabilitat no pot recaure en les escoles. “Un mòbil no hi fa res a l’entorn escolar, però això s’hauria d’haver regulat abans a les famílies”, ha apuntat.
Una mirada crítica contra la desinformació
Jiménez reivindica una educació mediàtica que ensenyi els infants a diferenciar els continguts reals dels falsos i a identificar la publicitat encoberta. “A les xarxes tampoc saben diferenciar què és publicitat i què no”, ha advertit.
La investigadora reclama una implicació més gran de les administracions davant el poder de les grans plataformes. Tot i que diversos països han plantejat prohibicions i limitacions d’edat, considera que aquestes mesures no són suficients: “Cal educar. El que passa és que educar sempre requereix més temps i més diners que prohibir”.
Malgrat els riscos, Jiménez sosté que encara hi ha marge per actuar perquè la societat és cada vegada més conscient dels efectes de les xarxes socials. “Mai és massa tard. Se’n parla cada vegada més i en aquests tres anys hem fet un bon recorregut”, ha conclòs.
La investigació també es traslladarà a un joc de cartes pensat per a adolescents a partir dels onze anys. La proposta planteja situacions quotidianes relacionades amb les publicacions a les xarxes per fomentar la reflexió, el diàleg i un ús més conscient de l’entorn digital.
