En contra del tòpic de la joventut rebel i desinhibida, diversos estudis mostren que els adolescents d’avui tenen menys relacions sexuals i menys contacte social presencial que generacions anteriors. Segons el psicòleg David Cueto, aquesta tendència no afecta només els joves, sinó la població en general: "mai havíem passat tant de temps sols". Factors com "l’encariment de la vida, les dificultats d’accés a l’habitatge i la reducció d’espais de socialització" hi tenen un paper clau.
La tecnologia i les xarxes socials també han transformat profundament la manera de relacionar-se. Tot i viure en una era d’hipercomunicació, "molts joves se senten més vigilats i tenen por d’exposar-se o de fer el ridícul". Això es tradueix en menys espontaneïtat en espais socials com concerts o festes, on sovint es prioritza enregistrar el moment abans que viure’l. Aquesta tensió constant entre mostrar-se i protegir-se condiciona la manera com construeixen la seva identitat.
Davant d’aquest context, Cueto destaca "la importància de diferenciar entre comportaments propis de l’adolescència i senyals d’alarma reals". La irritabilitat constant, la tristesa encoberta o l’aïllament social extrem poden indicar malestar emocional. Tot i que la socialització digital és una realitat, "el contacte humà cara a cara continua sent essencial" per al desenvolupament emocional. Acompanyar els adolescents, posar límits i fomentar espais de relació reals és clau per ajudar-los a créixer en un món cada cop més complex.
