Ja fa dues setmanes de l’inici del curs escolar, un curs que va començar amb una vaga de docents i amb diverses novetats que pretenen, entre altres coses, calmar els ànims de la comunitat educativa. Una d’aquestes novetats és la incorporació d’infermeres i auxiliars d’infermeria als centres, fruit d’un pacte entre els departaments d'Educació i Salut per garantir que els alumnes amb necessitats sanitàries especials puguin ser atesos per professionals en horari lectiu. Aquest programa s’anirà desplegant gradualment, fins a arribar a la meitat dels centres a finals d’aquest curs i a tots a finals del curs vinent i, per tant, ja el 2028.
Cal dir que, quan parlem d’alumnes que necessiten cures sanitàries en horari escolar, estem parlant de situacions molt diverses, entre les quals també hi ha casos complexos. Per exemple, infants i adolescents que necessiten que els canviïn una sonda urinària o que s’alimenten per botó gàstric, per citar-ne un parell. Davant d’això, la pregunta que sorgeix és: i si tot això no ho ha estat fent personal sanitari, qui ho ha estat fent? "El Departament d'Educació oferia com a única opció que les mestres assumissin aquestes cures, o bé que les fes una vetlladora. Des de fa un temps, es parla de vetlladores sanitàries, que al capdavall són monitores a les quals se'ls ha impartit una sessió de tres quarts d'hora per explicar-los com es fan les cures que necessita una criatura", respon Noemí Font, mestra i mare d’una nena amb discapacitat. En la mateixa línia es pronuncia Judith Vidal, també mestra i responsable de salut del sindicat USTEC: "L'abril del 2024 es va publicar el protocol d'atenció als infants i joves amb necessitats especials de salut, on s'indicava que el personal educatiu havia de fer una sèrie de cures força intenses".
Nou anys després del decret d'escola inclusiva
Tot això és especialment cridaner tenint en compte que, des del 2017, Catalunya compta amb un decret pioner a l'Estat, que és el decret d'escola inclusiva. En aquest document ja es feia referència al dret dels infants amb problemes de salut a rebre atenció sanitària en horari escolar. I deia que, per garantir-lo, Educació havia d'establir convenis amb altres departaments. Però han passat nou anys des d'aleshores.
La mateixa directora general d’Educació Inclusiva, Susana Tarapiella, admetia aquest estiu que la situació provocava que alguns pares i mares es veiessin abocats a acudir als centres: "A vegades tenien por de com els farien les cures als seus fills i modificaven el seu horari laboral per poder atendre'ls ells mateixos".
Una novetat molt esperada
Per això, la novetat d'aquest any, que permetrà disposar d'infermeres i auxiliars als centres, ha estat molt ben rebuda per totes les parts implicades: famílies, docents i també sanitaris. "Es dona veu a una reivindicació històrica de la nostra entitat", diu el portaveu del sindicat d'infermeria SATSE Catalunya, David Oliver, en una afirmació que comparteixen des d'USTEC.
Com que la implantació serà progressiva, i no es culminarà fins al 2028, en aquest "mentrestant" Noemí Font anima les famílies a conèixer els drets dels seus fills i filles i a forçar l'administració a complir-los. En aquest sentit, recorda que l'escola ha d'estar preparada per a aquesta diversitat. "Hi ha criatures que tenen una lesió medul·lar i necessiten un sondatge intermitent, o que tenen una traqueostomia, però que en molts casos no tenen cap afectació cognitiva. Des del meu punt de vista, clarament han d'anar a l'escola ordinària", remata.
